Diccionari de química (històric complet)

ca llei de Beer-Lambert, n f
ca llei de Beer, n f sin. compl.
ca llei de Lambert, n f sin. compl.
es ley de Beer
es ley de Beer-Lambert
es ley de Lambert
en Beer-Lambert law
en Beer's law
en Lambert's law

Química física

Definición

Llei que relaciona l'absorbància d'una mostra amb la concentració d'una espècie absorbent en dissolució. Ve donada per A = εlc, on A és l'absorbància de la mostra a una determinada freqüència de la radiació electromagnètica incident, ε és el coeficient d'absorció molar de la mostra a aquella freqüencia, l és el camí òptic i c és la concentració de l'espècie absorbent. Aquesta equació és molt emprada en l'anàlisi química quantitativa.

ca llei de Boyle, n f
ca llei de Boyle-Mariotte, n f
es ley de Boyle
es ley de Boyle-Mariotte
en Boyle-Mariotte law
en Boyle's law

Termes generals

Definición

Llei segons la qual, a temperatura constant, el volum d'una quantitat determinada de gas disminueix a mesura que augmenta la pressió, segons la relació <EXPRESSIÓ 2>. Aquesta llei només és vàlida per a valors moderats de la pressió, ja que quan la pressió augmenta PV <no igual> ctant i el grau de desviament és específic per a cada gas.

ca llei de Boyle, n f
ca llei de Boyle-Mariotte, n f
es ley de Boyle
es ley de Boyle-Mariotte
en Boyle-Mariotte law
en Boyle's law

Termes generals

Definición

Llei segons la qual, a temperatura constant, el volum d'una quantitat determinada de gas disminueix a mesura que augmenta la pressió, segons la relació <EXPRESSIÓ 2>. Aquesta llei només és vàlida per a valors moderats de la pressió, ja que quan la pressió augmenta PV <no igual> ctant i el grau de desviament és específic per a cada gas.

ca llei de Gay-Lussac, n f
ca llei de Charles, n f sin. compl.
es ley de Charles
es ley de Gay-Lussac
en Charles's law
en Gay-Lussac's law

Química física

Definición

Llei segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas a una temperatura fixada és igual al valor del volum a una temperatura de referència més un increment que és proporcional a la diferència entre la temperatura experimental i la de referència. Ve donada per V = V₀ (1 + αt), la qual es correspon amb una línia recta quan es representa el volum en funció de la temperatura. A pressions molt baixes, el valor de α gairebé és constant, independentment del gas que es consideri, i presenta un valor límit de 1/273,15 per a pressió nul·la. Com a conseqüència d'això, es considera gas ideal aquell que té un valor de α = 1/273,15. De fet, l'expressió de la llei de Gay-Lussac, V = V₀ (1 + t/273,15), va portar al concepte de la ^temperatura termodinàmica^, ja que V = 0 si t = −273,15 ºC i, com que no hi pot haver volum negatiu, és impossible que hi hagi un valor de temperatura inferior. A partir de la relació T/K = t/ºC + 273,15, l'expressió anterior es transforma en V = V₀ T/273,15, segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas de comportament ideal és directament proporcional a la temperatura termodinàmica.

ca llei de conservació, n m
ca principi de conservació, n m
es ley de conservación
es principio de conservación
en conservation law
en law of conservation
en principle of conservation

Enginyeria química

Definición

Llei fonamental de la física que estableix que una magnitud física d'un sistema aïllat roman constant. A l'enginyeria química són especialment importants els principis de conservació de la quantitat de moviment, d'energia i de matèria, a partir dels quals es desenvolupen els balanços de quantitat de moviment, energia i matèria, respectivament. Segons la teoria de la relativitat, l'energia i la matèria s'haurien de considerar conjuntament, però en absència de reaccions nuclears, on part de la matèria es transforma en energia, es pot considerar que tant l'energia com la matèria es conserven per separat.

ca llei de Coulomb, n f
es ley de Coulomb
en Coulomb's law

Química teòrica

Definición

Llei fonamental de l'electrostàtica segons la qual la força d'atracció o de repulsió entre dues càrregues elèctriques puntuals i estacionàries és directament proporcional al producte de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa. La força, que està dirigida segons la recta que les uneix, és d'atracció quan les càrregues són de signe oposat i, de repulsió quan el seu signe és el mateix. En el buit, la llei de Coulomb és F = q₁ q₂/(4π ε₀ r²), en què, escollida la càrrega q₁ com a referència, F és la força que sent la càrrega q₂, ε₀ és la permitivitat en el buit i r és la distància que separa les càrregues. En un medi homogeni qualsevol, cal substituir en la fórmula anterior ε₀ per ε, la permitivitat del medi.

ca llei de Dalton, n f
ca llei de les proporcions múltiples, n f
es ley de Dalton
es ley de las proporciones múltiples
en Dalton's law
en law of multiple proportions

Termes generals

Definición

Llei segons la qual les quantitats d'un mateix element que s'uneixen amb una quantitat fixa d'un altre element per a formar en cada cas un compost diferent estan en relació de nombres enters senzills. Aquesta llei va ser establerta per Dalton com a conseqüència de la seva teoria atòmica, en la qual argumentava que si dos elements s'uneixen en diverses proporcions per a formar diferents compostos, els seus àtoms s'uneixen en relacions numèriques diferents.

ca llei de Dalton de les pressions parcials, n f
es ley de Dalton de las presiones parciales
en Dalton's law of partial pressures

Termes generals

Definición

Llei segons la qual, en una mescla de gasos amb comportament de gas ideal, cada gas exerceix una pressió parcial igual a la que tindria si ocupés sol el mateix volum a la mateixa temperatura. En aquest cas, la pressió total de la mescla és igual a la suma de les pressions parcials de tots els gasos que el componen: PT = PA + PB + PC + ..., on PT correspon a la pressió total i PA, PB, PC, etc., corresponen a les pressions parcials dels diferents gasos. En processos de destil•lació, la pressió parcial és proporcional a la fracció molar del component en la fase vapor (yA): PA = yA <aspa> PT. Es considera que aquesta llei és una conseqüència de la ^llei d'Amagat^.

ca llei de dilució, n f
es ley de dilución
en dilution law

Electroquímica

Definición

Relació matemàtica que permet calcular de forma aproximada la constant d'equilibri per a la ionització d'un electròlit feble en una dissolució diluïda. Fou deduïda per Wilhelm Ostwald el 1888 en suposar que els coeficients d'activitat de l'electròlit feble i dels seus ions són aproximadament la unitat, i que el seu grau d'ionització es pot calcular com = _m /_m, on _m és la seva conductivitat molar i _m és la conductivitat molar límit. S'aplica a un electròlit binari del tipus MX que s'ionitza segons MX M^z+ + X^z, amb una concentració c en dissolució. La llei de dilució diu que la seva constant d'equilibri K es calcula com . Aquesta llei sol ser vàlida per a concentracions d'electròlit menors de 0,1 mol dm³ en donar un valor molt semblant de K, pràcticament independent de la dilució considerada. A concentracions més grans, però, el valor de K ja varia notablement i la llei de dilució no pot emprar-se.

ca llei de Fick, n f
es ley de Fick
en Fick's law of diffusion

Enginyeria química

Definición

Llei bàsica del transport molecular de matèria que relaciona la matèria que es transfereix per unitat de superfície i unitat de temps; és a dir, el flux de matèria, amb la variació espacial de la concentració a través de la difusivitat segons l'expressió unidireccional: <EXPRESSIÓ 12>

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición