permitivitat relativa
permitivitat relativa
Química teòrica
- ca permitivitat relativa, n f
- ca constant dielèctrica, n f sin. compl.
- es constante dieléctrica
- es permitividad relativa
- en dielectric constant
- en relative permittivity
- sbl εr
Química teòrica
Definición
Relació entre la ^permitivitat^ i la permitivitat del buit, εr = ε/ε0. En el cas de l'aigua, que té una permitivitat relativa de 78 a la temperatura de 25 ºC, l'energia d'interacció entre ions es redueix aproximadament en dos ordres de magnitud respecte del valor que tindria en el buit. La denominació constant dielèctrica no està recomanada per la IUPAC perquè es considera obsoleta.
peroxi-
peroxi-
Química orgànica
- ca peroxi-
- ca peroxo-
- ca per- sin. compl.
- es per-
- es peroxi-
- es peroxo-
- en per-
- en peroxi-
- en peroxo-
Química orgànica
Definición
Prefix que es fa servir per indicar la substitució d'un àtom d'oxigen per un ^peroxo^ en una molècula.
Nota
- Per exemple, en els peroxoàcids (o peroxiàcids) (RC(=O)OOH) i l'àcid peracètic (CH3C(=O)OOH).
peròxid
peròxid
Química inorgànica, Química orgànica
- ca peròxid, n m
- es peróxido
- en peroxide
Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos que contenen un grup funcional ^peroxo^.
Nota
- El peròxid més elemental és el peròxid d'hidrogen, però existeixen nombrosos compostos orgànics i inorgànics que també el contenen, com el peròxid de benzoïl (C6H5CO−O−O−OCC6H5). Aquests compostos alliberen fàcilment oxigen atòmic perquè són agents oxidants forts i, per això, s'utilitzen com a blanquejadors o com a iniciadors de reaccions radicalàries. El seu caràcter oxidant es deu a la feblesa de l'enllaç que uneix els dos oxígens que constitueixen el peroxo. Aquest enllaç es trenca fàcilment de forma homolítica per acció de la calor (δ) o de les radiacions ultraviolades (hν).
peròxid d'hidrogen
peròxid d'hidrogen
Química inorgànica
- ca peròxid d'hidrogen, n m
- ca aigua oxigenada, n f sin. compl.
- es agua oxigenada
- es peróxido de hidrógeno
- en hydrogen peroxide
- en oxygenated water
- for H2O2
Química inorgànica
Definición
Peròxid que es presenta com un líquid, incolor, que descompon per efecte de la calor, provoca cremades i pot actuar com a ^agent oxidant^ o com a ^agent reductor^.
Nota
- És soluble en aigua en totes les proporcions. La solució al 3 % és la forma comercial. Es fa servir en el blanqueig de fibres tèxtils, com a desinfectant i antisèptic en medicina i com a combustible de coets. La denominació aigua oxigenada és un nom comú.
peroxo
peroxo
Química orgànica
- ca peroxo, n m
- ca grup peroxo, n m sin. compl.
- es grupo peroxo
- en peroxo group
- for −O−O−
Química orgànica
Definición
Grup funcional constituït per l'oxigen diatòmic divalent en substitució de l'oxigen monoatòmic divalent.
Nota
- Vegeu també ^peròxid^.
peroxo-
peroxo-
Química orgànica
- ca peroxi-
- ca peroxo-
- ca per- sin. compl.
- es per-
- es peroxi-
- es peroxo-
- en per-
- en peroxi-
- en peroxo-
Química orgànica
Definición
Prefix que es fa servir per indicar la substitució d'un àtom d'oxigen per un ^peroxo^ en una molècula.
Nota
- Per exemple, en els peroxoàcids (o peroxiàcids) (RC(=O)OOH) i l'àcid peracètic (CH3C(=O)OOH).
PES
PES
Química física
- ca espectroscòpia fotoelectrònica, n f
- ca PES, n f sigla
- es espectroscopia fotoelectrónica
- es PES sigla
- en photoelectron spectroscopy
- en PES sigla
Química física
Definición
Tècnica espectroscòpica basada en transicions electròniques en la qual la mostra s'excita mitjançant una radiació electromagnètica aproximadament monocromàtica de freqüència suficient per a produir la ionització dels seus àtoms o molècules. Si la radiació electromagnètica que s'usa per a produir la ionització de la mostra és la ultraviolada, es fa referència a l'espectroscòpia fotoelectrònica ultraviolada (UPES, de l'anglès ultraviolet photoelectron spectroscopy), mentre que, si la irradiació es duu a terme amb raigs X, es tracta d'^espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X^. Aquestes dues tècniques permeten arrencar els electrons de valència i els electrons interns, respectivament. L'objectiu de l'espectroscòpia fotoelectrònica és determinar l'^energia d'ionització^ d'àtoms o molècules. Per fer-ho, s'ha de mesurar la freqüència de la radiació electromagnètica incident i l'energia cinètica dels fotoelectrons (1/2me ν2), és a dir, dels electrons expulsats. La relació entre aquestes dues variables i l'energia d'ionització és hν = 1/2me ν2 + Ei. La resolució de l'espectroscòpia fotoelectrònica no és molt bona perquè els sistemes de què es disposa per a mesurar l'energia cinètica dels electrons tenen una precisió baixa. La tècnica d'espectroscòpia fotoelectrònica d'energia cinètica nul•la constitueix una variant de l'espectroscòpia fotoelectrònica amb una resolució molt millor, atès que tan sols es detecten aquells electrons que tenen una energia cinètica nul•la. Vegeu també ^espectre fotoelectrònic^.
pes
pes
Termes generals
- ca pes, n m
- es peso
- en weight
Termes generals
Definición
Producte de la massa d'un cos per l'atracció gravitacional. El pes varia amb la distància del centre gravitacional però, com que en qualsevol punt de la Terra l'acceleració de la gravetat és pràcticament constant, també ho és el pes.
pes cel·lular sec
pes cel·lular sec
Enginyeria química
- ca pes cel·lular sec, n m
- es peso celular seco
- en dry cell weight
Enginyeria química
Definición
Pes de les cèl·lules contingudes en un volum determinat de cultiu cel·lular, després del seu assecat fins a pes constant en una estufa a 105ºC.
pes molecular
pes molecular
Termes generals
- ca massa molecular relativa, n f
- ca massa molar relativa, n f sin. compl.
- ca massa molecular, n f sin. compl.
- ca pes molecular, n m sin. compl.
- es masa molar relativa
- es massa molecular relativa
- es peso molecular
- en molecular weight
- en relative molar mass
- en relative molecular mass
- sbl Mr
Termes generals
Definición
Relació entre la massa mitjana d'un compost, amb els seus àtoms constituents en la seva composició isotòpica natural, i 1/12 de la massa d'un àtom de carboni-12.
