Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  quàntum, n m
  • es  cuanto
  • es  quantum
  • en  quantum

Química teòrica

Definición
Quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantitzada. El seu valor coincideix amb l'increment que hi ha entre dos valors propis de l'operador que representa aquesta magnitud. Vegeu també ^quantització^.
  • ca  quars, n m
  • es  cuarzo
  • en  quartz

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química SiO2 que cristal·litza en el sistema romboèdric. Normalment incolor o de color blanc, per bé que pot presentar qualsevol color, en cas d'impureses, i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, greixosa, una duresa de 7 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,65 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels tectosilicats. El quars és un dels minerals més comuns de l'escorça terrestre (en representa un 12% en volum). Cristal·litza directament del magma a partir de l'estadi pegmatític-pneumatolític fins a l'hidrotermal de baixa temperatura. Està present per igual en les roques plutòniques (granits, granodiorites, tonalites), en les hipoabissals (pòrfirs granítics, pegmatites, etc.) i en les volcàniques (riolites). En ambient sedimentari és estable tant com a mineral detrític (sorres d'al·luvió) com formant el ciment de roques consolidades (gresos). A més a més, cristal·litza en solucions càlides (gueiserites) i fredes (hialites) i constitueix un mineral diagenètic derivat de l'esquelet de determinats organismes (trípol i diatomites). En ambient metamòrfic és estable tant en els graus més baixos com en els més extrems (des de les fil·lites i quarsites fins a les granulites i eclogites), encara que sigui en alguns casos fàcilment mobilitzat (venes quarsoses de segregació, pegmatites de secreció). És un dels primers components que es refon en el procés d'anatèxia, però, en canvi, també és dels primers que recristal·litza (migmatites, granits d'anatèxia). En el metamorfisme d'impacte es transforma en dues formes a altíssima pressió i temperatura (coesita i stishovita). La cristobalita es forma en cavitats de roques a a partir de laves en què s'ha produït un refredament molt ràpid, i en l'interior dels vidres volcànics (per exemple, en l'obsidiana), com també per acció del metamorfisme tèrmic elevat sobre roques molt riques en quars. La tridimita és típica de les cavitats de roques volcàniques àcides. El quars té una gran importància industrial per les seves propietats piezoelèctriques (utilitzat en manòmetres especials, generadors d'impulsos, ressonadors i estabilitzadors d'ones), de polarització rotatòria (utilitzat en polarimetria) i de permeabilitat a les radiacions ultravioletes (utilitzat en làmpades, prismes i lents per a espectrografia, etc.). Ha estat molt utilitzat a la indústria del vidre i dels esmalts, d'abrasius, refractària, de mecànica de precisió, etc. Constitueix també la matèria primera per a la preparació del carbur de silici, un abrasiu de primera qualitat. Les varietats del quars d'aspecte agradable són gemmes de preu considerable o pedres ornamentals. Són les següents: ^cristall de roca^; ^quars fumat^; ^ametista^; ^citrina^; ^quars lletós^; ^calcedònia^; ^sílex^; ^àgata^ i ^jacint de Compostel·la^.
  • ca  quars fumat, n m
  • es  cuarzo ahumado
  • en  cairngorm
  • en  smoky quartz

Geologia

Definición
Varietat macrocristal·lina del quars de color bru a negre i de diafanitat variable (de transparent a opaca). Es troba en esquerdes de gneissos, granits i marbres, en druses de pegmatites.

Nota

  • El nom del quars fumat fa referència al color semblant al fum d'aquesta varietat de quars.
  • ca  jacint de Compostel·la, n m
  • ca  pilanet, n m sin. compl.
  • ca  pilaret, n m sin. compl.
  • ca  quars hematoide, n m sin. compl.
  • es  cuarzo hematoideo
  • es  jacinto de Compostela
  • en  hematic quartz
  • en  hyacinth of Compostella

Geologia

Definición
Varietat cristal·litzada del ^quars^, que es presenta en cristalls petits, de color vermell opac i molt ben formats, els quals són valorats com a pedres semiprecioses per a fabricar objectes ornamentals i en joieria. El color vermell opac es deu a la presència d'impureses de ferro.

Nota

  • La forma jacint de Compostel·la prové del grec hyákinthos (nom d'un personatge mitològic i de la flor que adornava la seva tomba) i del nom de la localitat de Compostel·la, perquè és molt abundant en alguns trams del camí de Sant Jaume.
  • ca  cristall de roca, n m
  • ca  quars hialí, n m sin. compl.
  • es  cristal de roca
  • es  cuarzo hialino
  • en  hialyne quartz
  • en  rock crystal

Geologia

Definición
Varietat cristal·litzada del quars, incolora, clara i transparent. Es troba en esquerdes de gneissos, granits i marbres, en druses de pegmatites. És una varietat molt preuada pels col·leccionistes. Es fa servir en la fabricació de lents per a instruments i elements òptics i aparells electrònics per la seva transparència. El fet de ser piezoelèctric el fa idoni per a la fabricació de rellotges digitals i transmissors i receptors de ràdio. Com moltes altres varietats del quars, té aplicació per a fabricar objectes ornamentals i en joieria.
  • ca  quars lletós, n m
  • es  cuarzo lechoso
  • en  milky quartz

Geologia

Definición
Varietat macrocristal·lina del quars de color blanc a causa d'inclusions fluides. És soluble en l'àcid clorhídric i insoluble en tots els altres àcids. És polimorf de la tridimita, la cristobalita i la lechatelierita. És la varietat més comuna del quars. Se'n poden trobar varietats acolorides, com ara el quars rosat. S'usa com a sorra per a morters i formigons i, barrejat amb argiles, per a ceràmiques refractàries. També es fa servir en la fabricació de fibra de vidre i com a fundent. Per la seva duresa és emprat com a abrasiu.

Nota

  • El nom del quars lletós fa referència a la semblança del color d'aquesta varietat de quars amb el de la llet.
  • ca  quelat, n m
  • ca  complex quelat, n m sin. compl.
  • es  complejo quelato
  • es  quelato
  • en  chelate
  • en  chelate complex

Química analítica

Definición
Complex cíclic que resulta de la unió d'un lligand bidentat, tridentat o multidentat per dos o més punts amb l'àtom central, de manera que l'ió metàl·lic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàl·lics d'una mateixa molècula. Habitualment, aquests lligands són compostos orgànics amb un doble caràcter acidobàsic, de manera que, d'una banda, poden cedir protons i, d'altra, contenenen un parell o més d'electrons no compartits, amb els que poden formar un o més enllaços covalents coordinats. D'aquesta manera, mitjançant els enllaços iònics i els covalents, poden formar un anell al voltant de l'àtom central. En el lligand hi ha, gairebé sempre, la presència de nitrogen i la d'un grup de característiques àcides. El nitrogen subministra el parell d'electrons no compartit i el grup àcid, l'hidrogen substituible. En general, com més gran es el nombre d'anells, més estable és el quelat que en resulta. Així, per exemple l'acid etilendiaminotetracètic és un lligand hexadentat que, amb els cations divalents, forma complexos metàl·lics amb cinc anells que són extraordinàriament estables en medi bàsic o lleugerament àcid.

Nota

  • graf_QA1 OAA: ok
  • ca  quench [en], n m
  • es  quench
  • en  quench
  • en  quenching

Química física

Definición
Fenomen consistent en l'escurçament del temps de vida d'un estat excitat, que es pot produir mitjançant diferents mecanismes, els més importants dels quals són la desactivació per col•lisió, els processos de transferència d'energia i les reaccions de transferència electrònica. La desactivació per col•lisió es produeix quan una espècie, normalment força pesant, col•lideix amb l'espècie electrònicament excitada i fa que aquesta última experimenti una transició des de l'estat excitat en què es troba a l'estat fonamental, habitualment a través d'una ^conversió interna^. En els processos de transferència d'energia, les espècies excitades electrònicament emeten fotons que són absorbits per altres espècies. Perquè un procés de transferència d'energia sigui eficient, d'acord amb la teoria de la transferència ressonant d'energia de Förster, l'espècie donadora d'energia i l'espècie acceptora d'energia han d'estar properes en l'espai, amb distàncies de l'ordre del nanòmetre, i els fotons emesos per l'espècie donadora han de poder ser absorbits directament per l'espècie acceptora. Això significa que l'^espectre d'emissió^ de l'espècie donadora i l'^espectre d'absorció^ de l'espècie acceptora han de solapar-se en un interval de freqüències. D'altra banda, en les reaccions de transferència electrònica, l'espècie electrònicament excitada cedeix un electró a una altra espècie o bé en guanya un provinent d'aquesta segona espècie. D'acord amb la teoria de la transferència electrònica de Marcus, la velocitat de reacció d'una reacció de transferència electrònica es veu incrementada a mesura que la distància entre els dos reactius es fa més petita, la reacció es fa més exergònica i la variació de l'energia de Gibbs contraresta el cost energètic associat als canvis en la geometria molecular que pateixen els reactius i les molècules que els envolten al llarg de la reacció. El quench pot ser un procés desitjat, tal com s'esdevé en la teràpia fotodinàmica, o un procés que fa disminuir el rendiment quàntic d'un procés fotoquímic desitjat.
  • ca  querosè, n m
  • es  keroseno
  • es  queroseno
  • en  kerosene
  • en  kerosine

Química industrial

Definición
Líquid groguenc obtingut com a fracció destil•lada mitjana del petroli, amb un interval de punt d'ebullició aproximat de 150 a 290ºC, entre la gasolina i el gasoil. Un cop desulfurat amb ^hidrotractaments^, és la matèria primera dels combustibles dels reactors comercials després de barrejar-lo amb altres fraccions similars obtingudes en la refineria. Vegeu també ^petroli de cremar^.
  • ca  química, n f
  • es  química
  • en  chemistry

Termes generals

Definición
Ciència experimental que estudia les propietats, l'estructura i les característiques de la matèria. La química es fonamenta en la matemàtica i la física, i serveix de suport a la biologia i a la medicina. Habitualment es diferencien les subdivisions següents: <i>a</i>) la química general, que tracta dels principis fonamentals amb relació a la constitució i propietats de les substàncies; química inorgànica, que estudia els elements i els seus compostos (amb l'excepció del carboni); <i>b</i>) la química orgànica, que estudia el carboni i els seus compostos; <i>c</i>) la química analítica, que estudia els mètodes de reconeixement i determinació de la composició de les substàncies; <i>d</i>) la química física, que tracta de les relacions quantitatives entre les propietats de les substàncies i la seva estructura; <i>e</i>) la química tècnica, que descriu els procediments industrials d'obtenció de substàncies, tant pel que fa a operacions generals (enginyeria química) com pel que fa a cada indústria en particular (química industrial), i <i>f</i>) la bioquímica, que estudia els processos químics que tenen lloc en els éssers vius. D'altra banda, es consideren camps més restringits, com ara l'electroquímica, la termodinàmica, la cinètica química i la metal•lúrgica, les quals constitueixen branques especialitzades de la química.