receptor
receptor
Química analítica
- ca receptor, n m
- es receptor
- en receptor
Química analítica
Definición
Part component del sensor on es transforma la informació química de la mostra en algun tipus d'energia que pugui ser mesurada pel transductor. D'acord amb les indicacions de l'Analytical Chemistry Division de la IUPAC es pot considerar que la part receptora d'un sensor pot ser física, sense que tingui lloc una reacció química; química, on una reacció química amb la participació de l'anàlit dóna lloc al senyal analític, o bioquímica, on una reacció bioquímica és la responsable del senyal analític.
recobriment de conversió
recobriment de conversió
Electroquímica
- ca revestiment de conversió, n m
- ca recobriment de conversió, n m sin. compl.
- es recubrimiento de conversión
- es revestimiento de conversión
- en conversion coating
Electroquímica
Definición
Transformació electroquímica de la superfície d'un material metàl·lic per a produir una pel·lícula inorgànica, com un òxid, un cromat o un fosfat. Això es fa perquè el material metàl·lic posseeixi una resistència a la corrosió, un aïllament elèctric, un acabament agradable des del punt de vista estètic, o bé una superfície adient per a ésser pintada posteriorment o per a l'absorció d'un tint o d'un oli. La transformació electroquímica pot ésser realitzada amb un corrent imposat (com ara amb l'anodització) o en circuit obert (com ara amb el fosfatatge o el cromatatge. Vegeu també ^acabament metàl·lic^.
recobriment superficial
recobriment superficial
Química física
- ca recobriment superficial, n m
- es recubrimento superficial
- en superficial coverage
- sbl θ
Química física
Definición
Fracció de la superfície d'un adsorbent ocupada per les molècules d'adsorbat en un procés d'^adsorció^. En el cas que l'adsorbat sigui un gas, el recobriment superficial se sol expressar θ = V/Vmax, on V és el volum adsorbit en un instant determinat i Vmax és el volum màxim, que correspon a la formació d'una monocapa. Ambdós volums s'expressen per unitat de massa d'adsorbent. En cas que l'adsorbat sigui un solut en solució, s'expressa θ = a/amax, on a és el nombre de mols per unitats de massa d'adsorbent en un instant determinat i amax és el nombre de mols corresponents a una monocapa.
reconeixement
reconeixement
Química analítica
- ca reconeixement, n m
- es reconocimiento
- en recognition
Química analítica
Definición
Procés inicial de l'actuació d'un sensor químic, dotat d'una alta selectivitat, mitjançant el qual el sensor reconeix un anàlit concret present en una mostra, i genera, a partir d'un material específicament dissenyat, un senyal primari.
recorregut lliure mitjà
recorregut lliure mitjà
Química física, Química teòrica
- ca recorregut lliure mitjà, n m
- ca desplaçament quadràtic mitjà, n m sin. compl.
- es distancia cuadrática media
- es recorrido libre medio
- en mean free path
- sbl λ
Química física, Química teòrica
Definición
Distància mitjana recorreguda per una partícula entre col•lisions amb les altres durant el seu moviment a l'atzar. Es pot calcular com el quocient entre la velocitat mitjana de les partícules i el nombre de col•lisions per unitat de temps. En el cas dels gasos, la ^teoria cinètica dels gasos^ és vàlida sempre que el diàmetre de les molècules sigui molt inferior al recorregut lliure mitjà, la qual cosa significa que la major part del temps les molècules estan molt allunyades les unes de les altres. Segons la teoria cinètica dels gasos, es calcula mitjançant l'expressió λ = kT/(21/2π d0 p), en què k és la constant de Boltzmann, T, la temperatura absoluta, d, el radi de la partícula i p, la pressió del gas. En el cas dels líquids, aquest desplaçament està relacionat amb el ^coeficient de difusió^ de la partícula, que es desplaça mitjançant l'equació d'Einstein-Smoluchowski, D = λ2/2 τ, en què τ és el temps mitjà transcorregut entre dues col•lisions consecutives. Vegeu també ^moviment brownià^
recristal·lització
recristal·lització
Termes generals
- ca recristal·lització, n f
- es recristalización
- en recrystallization
Termes generals
Definición
^Cristal·lització^ repetida d'un sòlid per a obtenir un producte de puresa més elevada.
recta de connexió
recta de connexió
Química física
- ca recta de connexió, n f
- es recta de conexión
- en connecting line
Química física
Definición
Línia horitzontal dins d'una regió de coexistència de dues fases en un diagrama de fases. El cas més important és el de diagrames de fase binaris, on les rectes de connexió indiquen les composicions de cadascuna de les fases en equilibri a una determinada pressió o temperatura, dependent de si el diagrama es dibuixa a pressió o temperatura constant. Això es fa mirant la composició del punt d'intersecció de la recta amb la línia que separa la zona de coexistència amb la regió on només és estable una de les dues fases. A més, la quantitat de cadascuna de les fases s'avalua utilitzant la ^regla de la palanca^.
rectificació
rectificació
Enginyeria química
- ca destil·lació fraccionada, n f
- ca rectificació, n f sin. compl.
- es destilación fraccionada
- es rectificación
- en fractional distillation
- en fractionation
- en rectification
Enginyeria química
Definición
Aquest tipus de destil·lació és imprescindible quan és necessària la separació d'una mescla líquida que conté dos o més components volàtils. A diferència del que succeeix en la destil·lació simple, es retorna part del vapor liquat a l'interior del destil·lador. El destil·lador consta d'una columna (anomenada <i>columna de fraccionament</i> o <i>de rectificació</i>), la part inferior de la qual esta connectada a un calderí i la part superior a un condensador. A l'interior del calderí contínuament hi bull una mescla dels components a separar, a fi i efecte d'obtenir el vapor ascendent. Simultàniament el condensador subministra el líquid descendent. Com a conseqüència d'aquest procés de reflux, el vapor circula a contracorrent amb el líquid, amb la qual cosa s'aconsegueix una gran superfície per al bescanvi de calor entre el vapor ascendent i el condensat descendent. D'aquesta manera, el vapor que va cap al condensador s'enriqueix en els components volàtils, i la seva composició final és la que s'hauria obtingut amb un gran nombre de destil·lacions simples successives. L'extensió de la separació assolida depèn de la natura i alçada de la columna, de les característiques fisicoquímiques de la mescla líquida, de la velocitat de destil·lació i de la relació de reflux. Mentre es doni entre els constituents de la mescla una diferència de volatilitat apreciable (és suficient una diferència de dos o tres gaus en el punt d'ebullició) hi ha possibilitat de separació total, excepte en el cas de formació d'azeòtrops. En l'àmbit industrial, la rectificació, s'efectua en continu (introducció contínua de la mescla i extracció contínua del destil·lat i del residu), la qual cosa permet que, un cop aconseguit l'equilibri, les composicions del líquid i del vapor, així com la temperatura, restin constants a cada nivell de la columna. En el cas d'un mescla binària, es recull a la part inferior de la columna el component menys volàtil i a la part superior el més volàtil, ambdós en estat pur. La mescla a destil·lar és introduïda pel nivell de la columna on la seva composició coincideix amb la del líquid. Operant d'aquesta manera, s'anomena <i>columna d'esgotament</i> o d'<i>exhauriment</i> la part de la columna que resta per sota del nivell d'introducció del líquid i <i>columna de rectificació</i> la part superior. En el laboratori els tipus de columnes més emprats són: la columna de rebliment, la columna Vigreux, els tubs de Young i la columna de plats.
rectificació
rectificació
Enginyeria química
- ca rectificació, n f
- es rectificación
- en rectification
Enginyeria química
Definición
Operació de separació dels components d'una mescla líquida per destil·lacions successives amb vaporitzacions i condensacions parcials. Vegeu també ^destil·lació fraccionada^.
recuita
recuita
Metal·lúrgia
- ca recuita, n f
- es recocido
- en annealing
Metal·lúrgia
Definición
Tractament tèrmic dels metalls que consisteix en l'escalfament fins a la temperatura i durant el temps suficients per facilitar la difusió atòmica perquè la majoria de defectes cristal·lins desapareguin i tingui lloc la recristal·lització, amb la qual cosa s'aconsegueix augmentar la tenacitat i la ductilitat del metall i disminuir-ne la duresa i la fragilitat.