Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sulfo-
  • ca  sulf- sin. compl.
  • es  sulf-
  • es  sulfo-
  • en  sulf-
  • en  sulfo-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per designar un ^àcid sulfònic^ quan hi ha un altre grup preferent en un compost.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid p-sulfobenzoic (HO3SC6H5COOH), en què el carboxil és el grup funcional principal.
  • ca  sulfolan, n m
  • es  sulfolano
  • en  sulfolane

Química industrial

Definición
Compost heterocíclic de cinc membres, un dels quals és un àtom de sofre en forma de sulfona. Es presenta com un líquid incolor amb un punt d'ebullició de 285ºC i un punt de fusió de 27ºC, molt polar i soluble en aigua, acetona i substàncies aromàtiques. Es fa servir com a dissolvent industrial en molts camps, com en la destil•lació extractiva dels compostos aromàtics en la indústria de refinació de petroli. El sulfolan s'obté per reacció del diòxid de sofre amb 1,3-butadiè i posterior reducció del sulfolan format. <i>Sulfolan</i> és el nom comú del diòxid de tetrahidrotiofè.
  • ca  sulfona, n f
  • es  sulfona
  • en  sulfone
  • en  sulphone

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics de fórmula general RS(=O)2R', en què els substituents no poden ser àtoms d'hidrogen.

Nota

  • En general, es presenten com a sòlids estables, incolors, inodors, solubles en aigua i susceptibles de reducció en condicions enèrgiques. Les sulfones tenen aplicació en síntesi orgànica, ja que presenten reaccions anàlogues a les del carbonil, sobretot pel que fa als hidrògens α, els quals també tenen cert caràcter àcid (pKa = 31, en dimetilsulfòxid) i permeten l'obtenció dels seus anions en catàlisi bàsica. Les sulfones es poden obtenir, d'una banda, per l'oxidació del sulfur dialquílic corresponent, que produeix el sulfòxid com a producte, amb una posterior oxidació que genera la sulfona, o, d'altra banda, a partir de la sal de l'^àcid sulfínic^ per la reacció amb l'halur d'alquil. Les sulfones aromàtiques s'obtenen a partir de la ^substitució electròfila^ aromàtica del compost aromàtic amb el clorur de sulfonil corresponent.
  • ca  sulfonació, n f
  • es  sulfonación
  • en  sulfonation
  • en  sulphonation

Química orgànica

Definición
Procés químic que permet introduir el grup sulfònic (−SO3H) en substituir un hidrogen en un compost orgànic.

Nota

  • Segons la forma final en què roman, en aquest grup es diferencia entre els sulfonats (−SO3−), els àcids sulfònics (−SO3H), les sals d'àcid sulfònic (−SO3Na) i els halurs de sulfonil (−SO3X). En general, quan es fa reaccionar directament un hidrocarbur aromàtic amb àcid sulfúric fumant, triòxid de sofre o àcid clorosulfònic s'obté l'àcid sulfònic corresponent. La reacció de ^substitució electròfil•la^ aromàtica es veu afavorida si el substrat conté grups activadors, que augmenten la reactivitat del compost, com l'amino. Aquest fenomen s'aprofita en la síntesi dels detergents, malgrat que tenen l'inconvenient de la lenta degradació de les cadenes ramificades. D'altra banda, la sulfonació d'alcohols primaris saturats també té una gran importància en l'obtenció de detergents i agents tensioactius. Aquesta sulfonació es pot dur a terme sense reaccions secundàries a través d'un sulfat intermedi. De fet, una de les vies d'obtenció d'aquests detergents de cadena lineal és la sulfonació d'alcohols obtinguts per reducció d'èsters procedents d'àcids grassos. Tot i que és possible sulfonar hidrocarburs insaturats mitjançant l'addició electròfil•la del triòxid de sofre, aquesta via no és prou vàlida ja que dóna mescles de compostos amb poc interès sintètic. En canvi, si es fa servir àcid sulfúric del 95 %, s'obtenen cadenes ramificades. L'addició de sulfit de sodi o d'hidrogensulfit de sodi a enllaços dobles terminals origina alcansulfonats de sodi primaris. Aquest és un procés en cadena a través de radicals que s'acostuma a efectuar en solucions aquoses d'alcohols perquè hi siguin solubles les olefines i l'agent sulfonant. La sulfooxidació consisteix en la reacció de aclans amb diòxid de sofre i oxigen, i es forma una mescla d'àcids sulfònics i alcansulfonats secundaris (RR'CHSO3Na). És el procés invers a la ^dessulfonació^.
  • ca  sulfonamida, n f
  • es  sulfonamida
  • en  sulfonamide
  • en  sulphonamide

Química orgànica

Definición
Sulfona de fórmula general RS(=O)2NR'R''.

Nota

  • Les sulfonamides aromàtiques es presenten com a sòlids cristalins i tenen aplicació en la caracterització dels ^àcids sulfònics^ que se'n deriven. S'obtenen per la reacció del clorur de sulfonil amb l'amoníac, amb una amina primària o amb una amina secundària <form. quim. 2>. La reacció d'obtenció de les sulfonamides també té aplicació en química analítica a l'hora de diferenciar els tres tipus d'^amina^ i constitueix l'assaig de Hinsberg. D'entre les sulfonamides, les més importants són les ^sulfamides^, per la seva acció bacterioestàtica, i les cloramines, utilitzades com a antisèptics.
  • ca  sulfòxid, n m
  • es  sulfóxido
  • en  sulfoxide
  • en  sulphoxide

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un sulfinil (>S=O) unit a dos àtoms de carboni.

Nota

  • Es presenten com una substància cristal·lina i incolora, que és soluble en àcids diluïts. Si tenen baixa massa molar també són solubles en aigua, i uns pocs són també solubles en solució alcalina. S'obtenen sovint per oxidació dels ^sulfurs^ i també es poden reduir a sulfurs per reducció del sulfòxid. Tenen aplicació en síntesi orgànica pel caràcter àcid que el sulfinil confereix als hidrògens α dels àtoms de carboni adjacents. Els sulfòxids donen eliminacions tèrmiques i formen ^alquens^. El compost més senzill de la família és el sulfòxid dimetílic, que presenta excel·lents propietats com a dissolvent de sals inorgàniques i de la majoria de compostos orgànics. Aquest enorme poder com a dissolvent fa que arrossegui fins i tot un dissolvent amb molt poder de penetració en la pell. En utilitzar-los, es recomana treballar amb guants impermeables.
  • ca  sulfur, n m
  • ca  tioèter, n m sin. compl.
  • es  sulfuro
  • es  tioéter
  • en  sulfide
  • en  thioether

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un àtom de sofre unit a dos àtoms de carboni, de fórmula general RSR'.

Nota

  • Tant els sulfurs simètrics com els asimètrics es poden preparar per un mètode anàleg a la síntesi de Williamson d'èters. Els sulfurs s'oxiden fàcilment a ^sulfòxid^ amb la posterior oxidació a ^sulfona^, encara que es pot aturar en sulfòxid si l'agent oxidant és el periodat de sodi. La denominació tioèter no està recomanada per la IUPAC.
  • ca  sulfuració, n f
  • es  sulfuración
  • en  sulphuration

Metal·lúrgia

Definición
Procés d'augmentar la concentració de sofre d'un metall.
  • ca  superaliatge, n m
  • es  superaleación
  • en  superalloy

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge a base de cobalt, níquel o ferro amb crom, titani, niobi, molibdè, tungstè i tàntal que manté la resistència mecànica i la resistència a la corrosió fins i tot a elevades temperatures.
  • ca  superfície d'energia potencial, n f
  • es  superficie de energía potencial
  • en  potential energy surface

Química teòrica

Definición
Funció de les coordenades de posició dels nuclis atòmics d'una molècula que representa l'energia potencial que determina el moviment nuclear. Definida en el context de l'aproximació de Born-Oppenheimer aquesta funció és, per a cada disposició nuclear <i><A amb vector></i>, el resultat de la suma de dos termes: la repulsió electrostàtica entre els nuclis, Vnuc(<i><A amb vector></i>), i l'efecte atractiu dels electrons que es mouen entre ells i que ve representat per Eel,<i><A amb vector></i>, un valor propi del hamiltonià electrònic corresponent a la geometria molecular fixada: U(<i><A amb vector></i>) = Vnuc(<i><A amb vector></i>) + Eel,<i><A amb vector></i>. La funció U(<i><A amb vector></i>) és, de fet, l'operador d'energia potencial del hamiltonià nuclear i té una forma diferent per a cada estat electrònic. En una molècula de N nuclis depèn de 3N − 6 coordenades (3N − 5 si és lineal), i per conèixer-la és necessari calcular-la punt a punt, és a dir, calculant Vnuc(<i><A amb vector></i>) i resolent el hamiltonià electrònic per a cada disposició nuclear. Només per a les molècules senzilles presenta una forma fàcilment representable. Així, en una molècula diatòmica la funció U(<i><A amb vector></i>) és una corba que només depèn de la distància entre els dos nuclis. El mínim absolut de la superfície de potencial correspon a la disposició nuclear d'equilibri i determina la geometria de la molècula. Els mínim locals que una superfície pot presentar corresponen als diferents isòmers que la molècula adopta. El coneixement de la supefície de potencial corresponent a un conjunt d'àtoms i molècules és útil per estudiar processos reactius. Així, la deducció del camí que connecta el mínim de la superfície que correspon als reactius amb el mínim corresponent als productes permet esbrinar el mecanisme que regeix la reacció. Vegeu també ^dinàmica molecular de les reaccions químiques^.