serina
serina
Bioquímica
- ca serina, n f
- ca àcid 2-amino-3-hidroxipropanoic, n m sin. compl.
- es ácido 2-amino-3-hidroxipropanoico
- es serina
- en 2-amino-3-hydroxypropanoic acid
- en serine
- sbl S
- sbl Ser
Bioquímica
Definición
Aminoàcid no essencial, polar, sense càrrega, que conté un grup hidroxil (pK<sub>R</sub> = 13,60), de fórmula semidesenvolupada CH<sub>2</sub>(OH)CH(NH<sub>2</sub>)COOH. Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l'aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica [<alfa grega minúscula>]<sub>D</sub><sup>20</sup> = <signe menys>6,83º (en aigua) i un punt isoelèctric de 5,7. Es fon amb descomposició a 228ºC. S'obté per hidròlisi de la proteïna de la seda (en llatí, <i>sericum</i>) o per combinació de la síntesi malònica i de la síntesi de Gabriel i es forma a partir del 3-fosfoglicerat. El seu producte de degradació és el piruvat. Forma part del seti actiu de les serina proteases, on actua com a nucleòfil. És emprada com a additiu alimentari.
Nota
- graf_BIO.doc
serpentina
serpentina
Geologia
- ca serpentina, n f
- es serpentina
- en serpentine
Geologia
Definición
Mineral de magnesi, de fórmula química Mg6[(OH)8|Si4O10], que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (groc, verd, bru) i diafanitat de translúcida a opaca, té una lluïssor greixosa, sedosa en les varietats fibroses i terrosa en les massives. Presenta una duresa de 3,5-4, una densitat baixa de 2,5-2,6 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta (si és tabular) o nul·la (si és fibrós). Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. Aquest mineral deriva, en un ambient metamòrfic de baix grau, de silicats de magnesi (olivina, piroxens i amfíbols). Es troba en masses rocoses, en incrustacions, en venes i en substitucions pseudomòrfiques. El crisòtil, l'antigorita i la lizardita són varietats de la serpentina. El crisòtil deriva de la transformació metamòrfica de baix grau de roques ultramàfiques i s'associa amb l'antigorita i la lizardita; especialment omple les fractures amb fibres disposades més o menys paral·leles o perpendiculars a les parets. El crisòtil és un òptim aïllant tèrmic, acústic i de l'electricitat, tant en teixits com en empastaments. Les roques serpentíniques tenen ús en l'edificació i en la construcció d'empedrats ferroviaris. La serpentina és un mineral molt comú i extraordinàriament difós per tot el món.
servocontrol
servocontrol
Enginyeria química
- ca servocontrol, n m
- es servocontrol
- en servocontrol
Enginyeria química
Definición
Mode de funcionament d'un controlador, en el qual es varia la consigna de la variable controlada i el controlador actua sobre l'element final per modificar la variable manipulada per tal que el valor de la variable controlada s'apropi tant com sigui possible a la nova consigna.
sèu
sèu
Química industrial
- ca sèu, n m
- es sebo
- en tallow
Química industrial
Definición
Greix obtingut per l'escalfament del teixit adipós de bòvids o altres animals, i la posterior decantació i centrifugació del líquid obtingut. Es presenta com un sòlid ceri de color blanc o groguenc, d'olor i gust variable depenent de l'espècie. El sèu de bòvid és pràcticament insípid i sense olor, mentre que l'oví té una forta olor característica. Està compost principalment per lípids, en un 95%, constituïts per triglicèrids mixtos de l'àcid oleic, l'àcid palmític i l'àcid esteàric, en proporcions diverses segons l'espècie i la part de l'animal, i també colesterol. El sèu s'havia usat per a fer sabons i espelmes. Actualment es fa servir per a alimentació animal, i en oleoquímica per a obtenir àcids grassos i els seus productes derivats, com amides, nitrils i alcohols grassos.
severitat
severitat
Química industrial
- ca severitat, n f
- es severidad
- en severity
Química industrial
Definición
Grau d'intensitat aconseguit en un determinat procés. Per exemple, en un ^reformat^ la severitat es mesura per l'increment del nombre d'octà de la natfa reformada. En el craqueig tèrmic la severitat es calcula a partir del producte de la temperatura de treball, en ºC, i el temps de residència de l'aliment en el forn, en segons. Actualment es considera un concepte obsolet.
SFA
SFA
Química analítica
- ca anàlisi de flux continu segmentat, n f
- ca anàlisi en flux segmentat, n f
- ca anàlisi en flux continu, n f sin. compl.
- ca CFA, n f sigla
- ca SCFA, n f sigla
- ca SFA, n f sigla
- es análisis de flujo continuo segmentado
- es análisis de flujo segmentado
- es SCFA sigla
- es SFA sigla
- en continuous flow analysis
- en segmented continuous flow analysis
- en segmented flow analysis
- en SFA
- en CFA sigla
- en SCFA sigla
Química analítica
Definición
Mètode analític continu en què les mostres són aspirades seqüencialment, situant entre elles bombolles d'aire o nitrogen que segmenten el flux establert, amb la inclusió d'un cicle de rentat.
SFC
SFC
Química analítica
- ca cromatografia de fluids supercrítics, n f
- ca SFC, n f sigla
- es cromatografía de fluídos supercríticos
- es SFC
- en SFC
- en supercritical fluid chromatography
Química analítica
Definición
Cromatografia en columna en què la fase mòbil és un fluid supercrític. Aquesta tècnica combina alguna de les millors característiques de la cromatografia de gasos i de la cromatografia de líquids, i permet la separació, identificació i determinació d'un grup de compostos que no es poden tractar convenientment amb aquestes tècniques perquè són no volàtils o bé són tèrmicament làbils, de manera que no es poden emprar en la cromatografia de gasos, i n'hi ha que contenen grups funcionals que no es poden detectar mitjançant els espectròmetres o detectors electroquímics emprats en la cromatografia de líquids.
SIA
SIA
Química analítica
- ca anàlisi per injecció seqüencial, n f
- ca SIA, n f sigla
- es análisis por inyección secuencial
- es SIA
- en sequential injection analysis
- en SIA
Química analítica
Definición
Mètode analític continu derivat de l'anàlisi per injecció en flux en què s'automatitza la manipulació de la mostra i se simplifica el muntatge experimental, la qual cosa permet controlar fàcilment tot el sistema d'anàlisi mitjançant un ordinador. A part de simplificar els requeriments instrumentals respecte de l'anàlisi per injecció en flux (una bomba peristàltica, una vàlvula, un únic flux transportador), s'aconsegueix un ús eficient dels reactius i una minimització dels residus, alhora que s'estableix un disseny experimental simple i universal, adaptable a múltiples necessitats analítiques. En essència, el sistema és inicialment reblert amb una solució transportadora sobre la què seqüencialment i per aspiració són introduïdes les zones corresponents a la mostra i al possible reactiu químic. Les dues zones, amb un cert grau de solapament, permeten el decurs de la reacció química; aleshores, la posició de la vàlvula es modifica per tal de permetre la impulsió dels fluids cap al detector. L'aspecte més important de l'anàlisi per injecció seqüencial és que el consum de reactius és significativament menor que en l'anàlisi per injecció en flux, on el flux de reactius és continu.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok.
siderita
siderita
Geologia
- ca siderita, n f
- ca ferro espàtic, n m sin. compl.
- es hierro espático
- es siderita
- es siderosa
- en iron spar
- en siderite
Geologia
Definición
Mineral de ferro, de fórmula química FeCO3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (de gris a marró fosc) i diafanitat variable (de transparent a translúcida), té una lluïssor vítria, una duresa de 3,5-4,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,7-3,9 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació romboèdrica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. Habitualment es troba conjuntament amb argiles (siderita argilosa), pissarres i sediments carbonosos (siderita carbonosa). És un mineral molt comú en els filons hidrotermals de temperatura mitjana-baixa associat amb la ^fluorita^, la ^galena^, la ^barita^ i, ocasionalment, en les pegmatites granítiques i de sienita nefelínica. És una matèria primera per a l'obtenció industrial de ferro.
Nota
- La forma siderita prové del grec síderos (en català, 'ferro').
siemens
siemens
Electroquímica
- ca siemens, n m
- es siemens
- es siemensio
- en siemens
- sbl 1
- sbl S
Electroquímica
Definición
Unitat de la conductància i l'admitància en el sistema internacional, que correspon a la conductància d'un conductor pel que circula un corrent d'1 ampere en aplicar-li una diferència de potencial d'1 volt. A la pràctica també s'empren el mil·lisiemens (mS) i el microsiemens (S).