Diccionari de química (històric complet)

ca transició, n f
ca transició espectroscòpica, n f
es transición
es transición espectroscópica
en spectroscopic transition
en transition

Química física

Definición

Canvi d'estat que experimenta un sistema quantitzat després d'intercanviar energia amb la radiació electromagnètica amb la qual ha interaccionat. Si el canvi d'estat implica un guany d'energia per part de la molècula, es produeix ^absorció^, mentre que si el canvi d'estat implica una pèrdua d'energia per part de la molècula, hi ha ^emissió estimulada^. Suposant que una molècula o un àtom interaccionin amb una radiació electromagnètica de la freqüència adient per provocar una transició entre un estat inicial i un estat final, es demostra que la probabilitat de transició entre tots dos estats és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a EXPRESSIÓ 40, on Φ_f és la ^funció d'ona^ de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, <d amb circumflex> és l'operador moment dipolar elèctric i <µ amb circumflex> és l'operador moment dipolar magnètic. La freqüència <ni grega minúscula> de la radiació electromagnètica, però, ha de ser tal que es compleixi h<ni grega minúscula> = ∆E, on h és la constant de Planck i ∆E és la diferència d'energies entre els estats implicats en la transició. Si aquesta expressió adopta un valor no nul, es diu que la transició està permesa; en cas contrari, es diu que està prohibida. Si el primer terme d'aquesta expressió no s'anul·la, la transició està permesa per dipol elèctric; si s'anul·la, la transició està prohibida per dipol elèctric. De la mateixa manera, si el segon terme de l'expressió no s'anul·la, es tracta d'una transició permesa per dipol magnètic, mentre que si val zero, la transició està prohibida per dipol magnètic. Val a dir que el fet que una transició estigui prohibida no vol dir necessàriament que no es pugui produir, sinó que la probabilitat que es produeixi és força baixa. Si la transició pot ser una transició rotacional, una transició vibracional o una transició electrònica si té lloc entre nivells rotacionals, els nivells vibracionals o els nivells electrònics de l'espècie, respectivament.

ca canvi de fase, n m
ca transició de fase, n f sin. compl.
es cambio de fase
es transición de fase
en phase change
en phase transition

Química física

Definición

Canvi d'un sistema termodinàmic que passa d'estar en una ^fase^ a estar en una altra.

Nota

Per a substàncies pures, el canvi de fase es realitza a temperatura i pressió constant, per la qual cosa la transformació és un procés reversible. Això és així perquè, en aquests casos, en una línia de canvi de fase d'un ^diagrama de fases^ coexisteixen dues fases en equilibri (un grau de llibertat, segons la regla de les fases), de manera que l'energia de Gibbs del sistema roman constant i el potencial químic té el mateix valor a cada fase, ja que la temperatura i la pressió es mantenen constants.

Ara bé, es poden considerar diferents tipus de canvi de fase d'acord amb el comportament de la resta de les variables intensives i, en particular, d'aquelles obtingudes en derivar el potencial químic. A partir de l'^equació de Gibbs-Duhem^, l'entropia i el volum molar coincideixen amb les primeres derivades del potencial químic dμ = −S_md T + V_md p). Així doncs, es poden distingir diferents tipus entre els canvis de fase més usuals.

Els canvis de fase de primer ordre són els que presenten discontinuïtat a la primera derivada del potencial químic, és a dir, presenten discontinuïtat en l'entropia i el volum molar de canvi de fase, la qual cosa implica que la capacitat calorífica molar a pressió constant, C_p_,m = T (∂S_m/ ∂T)_p, tendeix a infinit. D'altra banda, els canvis de fase contínua no presenten discontinuïtat en l'entropia ni el volum molar de canvi de fase, però poden presentar discontinuïtat en les segones derivades del potencial químic (entre elles la capacitat calorífica) en el cas dels canvis de fase de segon ordre, o la capacitat calorífica pot tendir a infinit en canvis de fase de tipus lambda (anomenats així per la forma de lambda de la funció).

Els canvis de fase de primer ordre són els més usuals: la solidificació, la fusió, l'ebullició, la liquació, la sublimació i la solidificació. Un exemple de canvi de fase de segon ordre és el que té lloc entre la conductivitat elèctrica i la superconductivitat en alguns metalls determinats, com el mercuri, l'estany o el plom, a molt baixa temperatura. Són exemples de canvis de fase lambda la transició entre ferromagnetisme i paramagnetisme en el ferro o el níquel i les transicions d'ordre-desordre, en les qual hi un paràmetre que passa de zero (desordre) a un valor finit (ordre), com per exemple en alguns aliatges i en la transició fluid-superfluid en heli líquid.

ca transició, n f
ca transició espectroscòpica, n f
es transición
es transición espectroscópica
en spectroscopic transition
en transition

Química física

Definición

Canvi d'estat que experimenta un sistema quantitzat després d'intercanviar energia amb la radiació electromagnètica amb la qual ha interaccionat. Si el canvi d'estat implica un guany d'energia per part de la molècula, es produeix ^absorció^, mentre que si el canvi d'estat implica una pèrdua d'energia per part de la molècula, hi ha ^emissió estimulada^. Suposant que una molècula o un àtom interaccionin amb una radiació electromagnètica de la freqüència adient per provocar una transició entre un estat inicial i un estat final, es demostra que la probabilitat de transició entre tots dos estats és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a EXPRESSIÓ 40, on Φ_f és la ^funció d'ona^ de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, <d amb circumflex> és l'operador moment dipolar elèctric i <µ amb circumflex> és l'operador moment dipolar magnètic. La freqüència <ni grega minúscula> de la radiació electromagnètica, però, ha de ser tal que es compleixi h<ni grega minúscula> = ∆E, on h és la constant de Planck i ∆E és la diferència d'energies entre els estats implicats en la transició. Si aquesta expressió adopta un valor no nul, es diu que la transició està permesa; en cas contrari, es diu que està prohibida. Si el primer terme d'aquesta expressió no s'anul·la, la transició està permesa per dipol elèctric; si s'anul·la, la transició està prohibida per dipol elèctric. De la mateixa manera, si el segon terme de l'expressió no s'anul·la, es tracta d'una transició permesa per dipol magnètic, mentre que si val zero, la transició està prohibida per dipol magnètic. Val a dir que el fet que una transició estigui prohibida no vol dir necessàriament que no es pugui produir, sinó que la probabilitat que es produeixi és força baixa. Si la transició pot ser una transició rotacional, una transició vibracional o una transició electrònica si té lloc entre nivells rotacionals, els nivells vibracionals o els nivells electrònics de l'espècie, respectivament.

ca desactivació no radiant, n f
ca transició no radiant, n f
ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
ca desexcitació no radiativa, n f sin. compl.
ca transició no radiativa, n f sin. compl.
ca transició sense radiació, n f sin. compl.
es decaimiento no radiativo
es desactivación no radiativa
es desexcitación no radiativa
es transición no radiante
es transición no radiativa
es transición sin radiación
en non-radiative decay
en non-radiative desexcitation
en non-radiative transition
en radiationless deactivation
en radiationless decay
en radiationless transition

Química física

Definición

Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot transferint l'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten. Són exemples de transició no radiativa la ^conversió interna^ i el ^creuament entre sistemes^.

ca desactivació no radiant, n f
ca transició no radiant, n f
ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
ca desexcitació no radiativa, n f sin. compl.
ca transició no radiativa, n f sin. compl.
ca transició sense radiació, n f sin. compl.
es decaimiento no radiativo
es desactivación no radiativa
es desexcitación no radiativa
es transición no radiante
es transición no radiativa
es transición sin radiación
en non-radiative decay
en non-radiative desexcitation
en non-radiative transition
en radiationless deactivation
en radiationless decay
en radiationless transition

Química física

Definición

Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot transferint l'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten. Són exemples de transició no radiativa la ^conversió interna^ i el ^creuament entre sistemes^.

ca desactivació radiant, n f
ca transició radiant, n f
ca decaïment radiatiu, n m sin. compl.
ca desactivació radiativa, n f sin. compl.
ca desexcitació radiativa, n f sin. compl.
ca transició radiativa, n f sin. compl.
es decaimiento radiativo
es desactivación radiativa
es desexcitación radiativa
es transición radiante
es transición radiativa
en radiative deactivation
en radiative decay
en radiative desexcitation
en radiative transition

Química física

Definición

Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot emetent un fotó. Són exemples de processos de transició radiativa la ^fluorescència^ i la ^fosforescència^.

ca desactivació radiant, n f
ca transició radiant, n f
ca decaïment radiatiu, n m sin. compl.
ca desactivació radiativa, n f sin. compl.
ca desexcitació radiativa, n f sin. compl.
ca transició radiativa, n f sin. compl.
es decaimiento radiativo
es desactivación radiativa
es desexcitación radiativa
es transición radiante
es transición radiativa
en radiative deactivation
en radiative decay
en radiative desexcitation
en radiative transition

Química física

Definición

Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot emetent un fotó. Són exemples de processos de transició radiativa la ^fluorescència^ i la ^fosforescència^.

ca desactivació no radiant, n f
ca transició no radiant, n f
ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
ca desexcitació no radiativa, n f sin. compl.
ca transició no radiativa, n f sin. compl.
ca transició sense radiació, n f sin. compl.
es decaimiento no radiativo
es desactivación no radiativa
es desexcitación no radiativa
es transición no radiante
es transición no radiativa
es transición sin radiación
en non-radiative decay
en non-radiative desexcitation
en non-radiative transition
en radiationless deactivation
en radiationless decay
en radiationless transition

Química física

Definición

Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot transferint l'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten. Són exemples de transició no radiativa la ^conversió interna^ i el ^creuament entre sistemes^.

ca transistor d'efecte de camp, n m
ca transistor unipolar, n m
ca FET, n m sigla
es transistor de efecto de campo
es transistor unipolar
es FET sigla
en field effect transistor
en unipolar transistor
en FET sigla

Química analítica

Definición

Dispositiu electrònic basat habitualment en un semiconductor de tipus p que actua com a substrat o base, en el qual han estat creades dues regions de tipus n per processos d'implantació o difusió, anomenades font i drenador. Sobre la superfície del semiconductor es diposita una capa d'òxid aïllant, normalment de diòxid de silici. Finalment, en la zona de la porta o comporta, situada entre la font i el drenador, i damunt d'aquestes es diposita una capa de metall, que actua com a contacte elèctric en el cas del transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, o una membrana selectiva d'ions en el cas del transistor d'efecte de camp selectiu d'ions.

ca transistor d'efecte de camp selectiu d'ions, n m
ca transistor ISFET, n m sin. compl.
ca ISFET, n m sigla
es transistor de efecto de campo selectivo de iones
es ISFET sigla
en ion-selective field effect transistor
en ISFET sigla

Química analítica

Definición

Transistor d'efecte de camp de porta aïllada en què la conductivitat del canal és controlada a través d'una membrana selectiva de ions. Ha nascut de la integració de la tecnologia microelectrònica i la dels elèctrodes selectius de ions. Té una font de corrent responsable de mantenir una diferència de potencial constant entre un drenador i la font. Un amperímetre indica la intensitat de corrent entre la font i el drenador (cap corrent no circula a partir del substrat). El substrat es manté al mateix potencial que la font, mentre tots dos estan connectats a un elèctrode de referència que es manté en contacte amb la solució problema. Tot i que actualment presenta certes dificultats tecnològiques, relacionades principalment amb problemes d'encapsulació i pobra adhesivitat de les membranes selectives d'ions sobre el material de la porta, resulta d'interès per les seves reduïdes dimensions, ràpida resposta i possibilitat de tractar in situ el senyal analític; característiques que afavoreixen l'obtenció de sensors intel·ligents.

Nota

graf_QA1. OAA: ok

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota