tècnica del flux detingut
tècnica del flux detingut
Química física
- ca tècnica del flux aturat, n f
- ca tècnica del flux detingut, n f sin. compl.
- es técnica del flujo detenido
- en stopped-flow technique
Química física
Definición
Tècnica experimental que permet dur a terme l'estudi cinètic de reaccions ràpides, amb ^temps de semireacció^ compresos entre el segon i el mil•lisegon. Consisteix a introduir, mitjançant unes xeringues, els diferents reactius que intervenen en la reacció en una cambra de mescla, la qual pot ser dissenyada perquè el temps de mescla sigui de l'ordre d'un mil•lisegon. El flux del sistema reaccionant que entra a la cambra de reacció i que segueix circulant per un reactor tubular és interromput quan empeny l'èmbol d'una xeringa col•locat en aquest reactor tubular. Un cop s'ha detingut el flux i el sistema s'ha convertit en estàtic, la ^cinètica química^ és seguida, normalment, per un mètode espectroscòpic, com pot ser l'^espectrometria d'ultraviolat i visible^, el dicroisme circular o l'^espectrometria de luminescència molecular^, tot efectuant mesures sobre el sistema reaccionant en funció del temps. La tècnica del flux aturat ha estat àmpliament emprada en l'estudi de la cinètica del plegament de proteïnes i de la catàlisi enzimàtica.
tècniques electroquímiques
tècniques electroquímiques
Electroquímica
- ca tècniques electroquímiques, n f pl
- es técnicas electroquímicas
- en electrochemical techniques
Electroquímica
Definición
Conjunt de procediments utilitzats per a clarificar la cinètica i dilucidar el mecanisme de reacció electròdica d'un procés electròdic d'una espècie electroactiva present en una dissolució electrolítica. El procés electròdic és estudiat a l'elèctrode de treball d'una cel·la de tres elèctrodes, i es mesura la variació del corrent I que circula entre els elèctrodes de treball i auxiliar o bé del potencial elèctric E entre els elèctrodes de treball i de referència amb el temps, mentre que l'altre paràmetre és subjecte a una determinada funció del temps, prèviament programada. Les tècniques electroquímiques es classifiquen segons s'empri un mètode potenciostàtic per a programar el valor d'E, un mètode galvanostàtic per a programar la I, o un mètode periòdic, on se sol programar un potencial sinusoïdal. Hi ha moltes tècniques basades en el mètode potenciostàtic, com són la cronocoulombimetria, la cronoamperometria, l'elèctrode de disc rotatori, l'elèctrode de disc-anell rotatori, la polarografia i la voltamperometria, les quals es diferencien per la funció d'E aplicada amb el temps i per l'elèctrode de treball emprat. Del mètode galvanostàtic en deriva la cronopotenciometria, mentre que la tècnica periòdica més important és l'espectrocòpia electroquímica d'impedàncies. També s'han desenvolupat algunes tècniques importants derivades de les abans esmentades.
Nota
- Imatges_electroquímica 024 (classificació de les tècniques electroquímiques)
tefló
tefló
Química industrial
- ca politetrafluoroetilè, n m
- ca tefló, n m
- ca PTFE, n m sigla
- es politetrafluoretileno
- es teflón
- es PTFE sigla
- en polytetrafluoroethylene
- en teflon
- en PTFE sigla
Química industrial
Definición
Fluorocarboni derivat del tetrafluoroetilè. És el fluoroplàstic més antic i encara dominant en el mercat: És dur, rígid, inert químicament, estable a temperatures de 260 ºC i no inflamable. Destaca per l'extraordinària resistència a l'atac químic i per les bones característiques elèctriques, però a més és flexible a temperatures baixes i té un coeficient de fricció especialment baix. Precisament per aquestes dues últimes propietats es fa servir en naus aeroespacials i computadores. Com que no permet adherència i i a causa de la seva estabilitat a altes temperatures, es fa servir en paelles, però té moltes més utilitats.
TEL
TEL
Química industrial
- ca plom tetraetil, n m
- ca tetraetilplom, n m
- ca TEL, n m sigla
- es plomo tetraetilo
- es tetraetilplomo
- es TEL sigla
- en tetraethyl lead
- en TEL sigla
Química industrial
Definición
Additiu antidetonant de fórmula Pb(C<sub>2</sub>H<sub>5</sub>)<sub>4</sub>. S'ha fet servir des de 1922, però actualment és obsolet a l'Europa occidental i els EUA per raons mediambientals i perquè el plom és un verí dels catalitzadors dels vehicles de motor de combustió interna. La seva eficàcia es mesurava per la susceptibilitat al plom característica de cada fracció. Es barrejava amb dibromur d'etilè, que facilitava l'expulsió de l'òxid de plom format al motor en forma de PbBr<sub>2</sub> volàtil, dicloroetà i colorant. A més de la funció antidetonant, l'additiu tenia una funció de lubrificació de les parts mòbils del motor. Vegeu també ^plom tetrametil^.
Nota
- La sigla <i>TEL</i> correspon a la denominació anglesa <i>tetraethyl lead</i>.
tel·luri
tel·luri
Química inorgànica
- ca tel·luri, n m
- es telurio
- en tellurium
- sbl Te
Química inorgànica
Definición
Element quart del grup 16 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 52 i massa atòmica 127,60.
Nota
- Se'n coneixen fins a trenta-set isòtops, dels quals vuit són estables, <sup>120</sup>Te, <sup>122</sup>Te, <sup>123</sup>Te, <sup>124</sup>Te, <sup>125</sup>Te, <sup>126</sup>Te, <sup>128</sup>Te i <sup>130</sup>Te. Es presenta com un sòlid blanc argentat, amb un punt de fusió de 452 ºC i un punt d'ebullició de 990 ºC. És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment associat amb el sofre. Encara que químicament és similar al sofre i al seleni, és més reactiu que aquests dos elements, a causa del seu caràcter de ^semimetall^. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +4 i +6, i propietats fotoconductores i semiconductores. El seu ús principal és en aliatges.
temperatura
temperatura
Química física
- ca temperatura, n f
- es temperatura
- en temperature
Química física
Definición
Variable intensiva que pren el mateix valor en tots els sistemes termodinàmics en equilibri tèrmic entre ells. Aquesta variable es pot introduir des d'un punt de vista formal arran de l'enunciat del principi zero de la termodinàmica. Normalment, s'empren termòmetres per a mesurar la temperatura, prèviament calibrats de forma que la ^propietat termomètrica^ que es mesuri variï de forma lineal amb la temperatura. Vegeu també ^escala de temperatura^.
temperatura absoluta
temperatura absoluta
Química física
- ca temperatura termodinàmica, n f
- ca temperatura absoluta, n f sin. compl.
- es temperatura absoluta
- es temperatura termodinámica
- en absolute temperature
- en thermodynamic temperature
- sbl T
Química física
Definición
Temperatura mesurada en una escala que parteix del ^zero absolut^. Vegeu també ^temperatura Kelvin^ i ^temperatura Rankine^.
temperatura Celsius
temperatura Celsius
Química física
- ca temperatura Celsius, n f
- ca temperatura centígrada, n f sin. compl.
- es temperatura Celsius
- es temperatura centígrada
- en Celsius temperature
- en centigrade temperature
- sbl θ
- sbl t
Química física
Definición
Tempertura mesurada en l'^escala Celsius^. Les unitats de la temperatura Celsius són els graus Celsius, ºC.
temperatura centígrada
temperatura centígrada
Química física
- ca temperatura Celsius, n f
- ca temperatura centígrada, n f sin. compl.
- es temperatura Celsius
- es temperatura centígrada
- en Celsius temperature
- en centigrade temperature
- sbl θ
- sbl t
Química física
Definición
Tempertura mesurada en l'^escala Celsius^. Les unitats de la temperatura Celsius són els graus Celsius, ºC.
temperatura crítica
temperatura crítica
Química física
- ca temperatura crítica, n f
- es temperatura crítica
- en critical temperature
- sbl <i>T</i><sub>c</sub>
Química física
Definición
Temperatura límit per sobre de la qual un gas no pot liquar-se per més que augmenti la pressió sobre aquest. És una ^magnitud crítica^.
