Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ununtri, n m
  • es  ununtrio
  • en  ununtrium
  • sbl  Uut

Química inorgànica

Definición
Element sisè del grup 13 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 113 i massa atòmica 284.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts són artificials i inestables. La caracterització de l'ununtri encara està pendent de confirmació.
  • ca  uracil, n m
  • es  uracilo
  • en  uracil
  • for  C4H4N2O2

Bioquímica

Definición
Base pirimidínica d'origen natural que constitueix la uridina. Aquesta uridina forma part de l'àcid ribonucleic, en què la seqüència de bases i els ponts d'hidrogen entre aquestes bases són peces clau en l'emmagatzatge d'informació en el codi genètic. L'uracil es presenta com un sòlid amb forma d'agulles cristal•lines, amb un punt de fusió de 335 ºC i amb descomposició. És insoluble en alcohol i èter, i soluble en aigua calenta i àlcalis. S'obté per hidròlisi de l'àcid nucleic i per precipitació a partir de la urea i el formilacetat d'etil. Es fa servir en recerca bioquímica.

Nota

  • graf_QO_5 ok
  • ca  urani, n m
  • es  uranio
  • en  uranium
  • sbl  U

Química inorgànica

Definición
Element tercer de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 92 i massa atòmica 238,03.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-cinc isòtops, tots ells inestables, encara que en la natura es troba principalment el <sup>238</sup>U, amb una vida mitjana de 4,47 <aspa> 10<sup>9</sup> anys. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.130 ºC i un punt d'ebullició de 3.930 ºC. Té l'interès històric de ser l'element en el qual es va descobrir la radioactivitat natural. Àmpliament difós en l'escorça terrestre, s'obté mitjançant processos de concentració de la mena i la utilització de bescanviadors iònics. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment els estats d'oxidació +4, +5 i +6. El seu ús principal és com a combustible nuclear, per la qual cosa són importants tots els compostos que intervenen en el procés d'enriquiment de l'urani natural per augmentar el contingut de l'isòtop <sup>235</sup>U, que és fissionable. En aquest procediment té molta importància l'hexafluorur d'urani, que en ser volàtil permet separar els diferents isòtops per difusió gasosa.
  • ca  urea, n f
  • ca  carbamida, n f sin. compl.
  • es  carbamida
  • es  urea
  • en  carbamide
  • en  urea
  • for  (NH2)2C=O

Química orgànica

Definición
Amida de l`àcid carbàmic que es presenta com un sòlid, tant en forma de cristalls com de pols, de color blanc, té un punt de fusió de 132,7 ºC i es descompon abans de bullir.

Nota

  • Té una densitat d'1,335 g/cm3. És soluble en aigua, alcohol i benzè, i lleugerament soluble en èter. És present en l'orina i altres fluids de l'organisme. S'obté industrialment per hidròlisi parcial de la cianamida o per reacció a alta temperatura i pressió del diòxid de carboni i l'amoníac líquids. Es fa servir en fertilitzants, en pinsos d'animals, com a estabilitzant en explosius, com a diürètic en medicina, i en productes farmacèutics, cosmètics o dentrífics, entre d'altres. És un producte intermedi de síntesi orgànica en l'obtenció de les resines de poliuretà. La va obtenir Wohler l'any 1824 i va ser el primer compost obtingut per síntesi orgànica.
  • ca  uretà, n m
  • es  uretano
  • en  urethane

Química orgànica

Definición
Cadascun dels èsters de l'àcid carbàmic, de fórmula general RR'NCOOR'', en què R'' no pot ser un àtom d'hidrogen.

Nota

  • S'obtenen a partir de la reacció dels isocianats amb alcohols. Es presenta com un sòlid cristal·lí amb un punt de fusió ben definit. Es fa servir en química analítica per a la caracterització d'alcohols i com a ^grup protector^ de grups amino. Vegeu també ^carbamat^.
  • ca  explosió d'un núvol de vapor no confinat, n f
  • ca  explosió d'un núvol de vapor o gas en un ambient de no-confinament, n f
  • ca  UVCE, n f sigla
  • es  explosión de nube de vapor no confinada
  • es  UVCE
  • en  unconfined vapour cloud explosion
  • en  UVCE

Enginyeria química

Definición
Deflagració ràpida d'un núvol de vapor combustible en condicions de no-confinament, habitualment a l'aire lliure. Els núvols de vapor no confinats es generen a partir de la fuita d'una quantitat determinada d'un vapor combustible, o bé d'un líquid a partir del qual es formarà el vapor; això pot ocórrer en una planta de procés, durant el transport o per la ruptura d'un gasoducte.

Nota

  • UVCE és la sigla de la denominació anglesa unconfined vapour cloud explosion.