zona no saturada
zona no saturada
Medi ambient
- ca zona d'aeració, n f
- ca zona insaturada, n f sin. compl.
- ca zona no saturada, n f sin. compl.
- es zona de aireación
- es zona insaturada
- es zona no saturada
- en aeration zone
- en unsatured zone
Medi ambient
Definición
Zona del subsòl que es troba entre la superfície terrestre i el nivell freàtic. En aquesta zona, els porus existents entre les partícules que la formen contenen terra, humitat i aire, i permeten la circulació de l'aigua cap a ^zones saturades^, pas que forma part del ^cicle de l'aigua^.
zona saturada
zona saturada
Medi ambient
- ca zona de saturació, n f
- ca zona saturada, n f sin. compl.
- es zona de saturación
- es zona saturada
- en saturated zone
- en zone of saturation
Medi ambient
Definición
Zona dels terrenys permeables on tots els intersticis són plens d'aigua. La pressió de l'aigua en aquests intersticis és superior a la d'una atmosfera. Vegeu també ^cicle de l'aigua^.
ZPE
ZPE
Química teòrica
- ca energia de punt zero, n f
- ca ZPE, n f sigla
- es energía de punto cero
- en zero point energy
- en ZPE sigla
Química teòrica
Definición
Valor més petit que pot tenir l'energia d'un sistema i que correspon al seu estat fonamental. En alguns sistemes, per exemple el rotor rígid, aquesta energia és zero, mentre que en d'altres (com una partícula en una caixa de potencial o un oscil·lador harmònic) té un significatiu valor no nul. En el cas d'un oscil·lador harmònic, l'energia de punt zero val E0 = 1/2hν i correspon al nivell energètic amb nombre quàntic v = 0. En el moviment vibracional d'una molècula diatòmica l'energia de punt zero és igual a la diferència entre el mínim de la corba d'energia potencial molecular i l'energia de dissociació de la molècula.
zwitterió
zwitterió
Química analítica
- ca zwitterió, n m
- es zwitterión
- en zwitterion
Química analítica
Definición
Molècula que conté un grup àcid i un grup bàsic que, per transferència intramolecular d'un protó de l'un a l'altre, es presenten ionitzats simultàniament, un amb càrrega aniònica i l'altre amb càrrega catiònica. Com que pot actuar com a àcid i com a base, és un ió amfòter.
