Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  argent, n m
  • ca  plata, n f sin. compl.
  • es  plata
  • en  silver
  • sbl  Ag

Química inorgànica

Definición
Element segon del grup 11 del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,87.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, dels quals dos, 107Ag i 109Ag, són estables. Conegut des de l'antiguitat, és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associat a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com element associat als sulfurs de níquel i de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associat amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme. Cristal·litza en el sistema cúbic. És dúctil, de lluïssor metàl·lica; duresa 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. Té una densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm3, un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És un metall dúctil i mal·leable; presenta una fractura estellosa, ganxuda i nul·la exfoliació. És opac i el seu color habitual és gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida fàcilment adquireix un color negre ràpidament. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacat per l'aire, ja sigui humit o sec. Només és atacat pels àcids oxidants. Presenta principalment l'estat d'oxidació +1. S'utilitza als laboratoris d'anàlisis químiques, com a reactiu. També és emprat en la indústria electrònica a causa de la seva altíssima conductivitat. Imprescindible en la fabricació de pel·lícules i papers fotogràfics i durant segles es va fer servir com a "metall d'encunyació".
  • ca  arginina, n f
  • ca  àcid 2-amino-5-guanidinopentanoic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-amino-5-guanidinopentanoico
  • es  arginina
  • en  2-amino-5-guanidinopentanoic acid
  • en  arginine
  • sbl  Arg
  • sbl  R

Bioquímica

Definición
Aminoàcid essencial per al creixement, glicogènic, de caràcter fortament alcalí, amb una cadena lateral de guanidina (pK<sub>R</sub> = 12,48), de fórmula semidesenvolupada H<sub>2</sub>N<signe menys>C(=NH)<signe menys>NH<signe menys>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH. Està present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines. La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats. Els àlcalis bullents i l'arginasa el descomponen en urea i ornitina, que és un intermediari fonamental en el cicle de la urea. Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi. Per descarboxilació dóna l'agmatina. És el precursor del radical òxid nítric (·NO), potent vasodilatador, en una reacció catalitzada per l'òxid nítric sintasa. La forma natural L(+) és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble. Cristal·litza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105ºC. Es descompon a 244ºC.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  argó, n m
  • es  argón
  • en  argon
  • sbl  Ar

Química inorgànica

Definición
Element tercer del grup 18 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 18 i massa atòmica 39,948.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals tres són estables, 36Ar, 38Ar i 40Ar. Es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de <signe menys>189 ºC i un punt d'ebullició de <signe menys>186 ºC. Només es troba a l'atmosfera, amb una abundància molt baixa, del 0,93%. S'obté per ^destil•lació fraccionada^ de l'aire liquat en forma de molècules monoatòmiques. La seva reactivitat és nul•la i no se'n coneixen compostos. Es fa servir en tubs de descàrrega, on diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. També es fa servir per obtenir una atmosfera absolutament inerta i no reactiva, en tots aquells casos en què el nitrogen resulta massa reactiu.
  • ca  arí, n m
  • ca  1,2-dideshidroarè, n m sin. compl.
  • es  arino
  • es  1,2-dideshidroareno
  • en  aryne
  • en  1,2-didehydroarene

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos derivats dels arens per eliminació de dos àtoms d'hidrogen de dos àtoms de carboni adjacents i que formalment es representen amb un triple enllaç.
  • ca  aril, n m
  • ca  grup aril, n m sin. compl.
  • es  grupo arilo
  • en  aryl group
  • sbl  Ar

Química orgànica

Definición
Cadascun dels substituents o radicals orgànics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.

Nota

  • El grup aril derivat del benzè és el ^fenil^ i els altres grups aril derivats d'hidrocarburs aromàtics monocíclics es consideren fenils substituïts.
  • ca  arilació, n f
  • es  arilación
  • en  arylation

Química orgànica

Definición
Reacció de fixació d'un ^aril^ sobre una molècula orgànica, la qual té lloc per radicals lliures.

Nota

  • El cas més típic és la substitució d'un hidrogen aromàtic per un radical aril. La via més comuna de formació del radical aril és a partir de la ^sal de diazoni^ tractada amb clorur de coure o bromur de coure: ArN2+ + CuCl2− <fletxa dreta> Ar<punt radical> + N2 + CuCl2.
  • ca  àcid ribonucleic, n m
  • ca  ARN, n m sigla
  • ca  RNA, n m sigla
  • es  ácido ribonucleico
  • es  ARN
  • es  RNA
  • en  ribonucleic acid
  • en  RNA

Bioquímica

Definición
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.
  • ca  aroïl, n m
  • ca  grup aroïl, n m sin. compl.
  • es  grupo aroílo
  • en  aroyl group

Química orgànica

Definición
Cadascun dels acils corresponents a un àcid carboxílic aromàtic, de fórmula general ArCO−.

Nota

  • Els aroïls es troben formant compostos com els halurs d'acil (ArCOX) i, en general, en els derivats d'^àcid carboxílic^. En l'acilació de Friedel i Crafts s'obté el catió aroïl (ArCO+) a partir dels halurs d'acil en presència d'un àcid de Lewis com a catalitzador.
  • ca  aroma, n f
  • es  aroma
  • en  aroma

Química industrial

Definición
1. Olor agradable d'una substància, provocada per substàncies volàtils que es desprenen espontàniament, per cocció o per combustió. 2. Compost volàtil que emana d'un aliment i que li proporciona l'olor pròpia, perceptible pel bulb olfactiu. L'aroma dóna a l'aliment una part important de les característiques organolèptiques. Hi ha un enorme conjunt de molècules que contribueixen a donar olor als aliments, algunes genuïnes de l'aliment i d'altres afegides com a additiu alimentari. Les aromes es poden classificar en tres grups: <i>a</>) les aromes naturals, que són molècules presents en els aliments abans de cuinar-los, o generats per algun tipus de cocció, especialment per la reacció de Maillard; <i>b</i>) les aromes idèntiques a les naturals, que són molècules idèntiques a les naturals però obtingudes per síntesi, i <i>c</i>) les aromes sintètiques, que són molècules obtingudes per síntesi que no existeixen en la naturalesa. Alguns exemples d'aromes són la vanil•lina, l'anetol, el mentol, l'aldehid cinnàmic i el benzaldehid.
  • ca  aromàtic -a, adj
  • es  aromático
  • en  aromatic

Química orgànica

Definición
Dit dels compostos orgànics cíclics insaturats conjugats amb ^deslocalitació^, que els ofereix una estabilitat significativament superior a compostos similars sense deslocalització.

Nota

  • Aquests compostos tenen un o més anells, el més habitual dels quals és l'anell benzènic. Tot i que originàriament s'anomenaren així per la seva olor característica, actualment s'associen a l'^aromaticitat^.