Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de telecomunicacions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coeficient de reflexió òptim de soroll, n m
  • es  coeficiente de reflexión óptimo de ruido
  • en  optimum noise reflection coefficient

Tecnologia de comunicació

Definición
Coeficient de reflexió de generador que minimitza el factor de soroll d'un biport.
  • ca  coeficient de transmissió, n m
  • es  coeficiente de transmisión
  • en  transmission coefficient

Tecnologia de comunicació

Definición
1. Relació entre l'amplitud de l'ona que ha travessat la superfície de separació de dos medis pels quals es poden propagar ones i l'amplitud de l'ona incident a la superfície de separació. 2. Relació, en la interconnexió de dues línies de transmissió o en un sistema format per la interconnexió de diverses seccions de guies d'ones diferents, entre les amplituds de camp elèctric d'ones electromagnètiques que es propaguen en diferents medis. 3. Relació entre l'amplitud de l'ona de tensió progressiva que es propaga per la segona línia respecte a l'amplitud de l'ona progressiva de tensió que es propaga per la primera línia. Les amplituds s'avaluen a ambdós costats del punt d'interconnexió i el concepte és extensible a la interconnexió, en el mateix punt, de més de dues línies i a la presència d'elements concentrats en el punt d'interconnexió.
  • ca  coeficient de variació, n m
  • es  coeficiente de variación
  • en  variation coefficient

Tractament de la informació

Definición
Quocient entre la ^desviació estàndard^ i la ^desviació mitjana^.
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia
  • en  coherence

Tecnologia de comunicació

Definición
Capacitat d'una ona d'interferir amb una versió retardada o desplaçada d'ella mateixa. Es tracta d'una coherència temporal si interfereix amb una versió retardada i d'una coherència espacial si interfereix amb una versió desplaçada. La llum produïda per un làser presenta un alt grau de coherència temporal i espacial.
  • ca  col·lector, n m
  • es  colector
  • en  collector

Tecnologia electrònica

Definición
Regió d'un ^transistor bipolar de junció^ que recull una part dels portadors que l'emissor injecta a la base. També s'aplica al terminal que fa contacte a aquesta regió, que habitualment és el terminal de sortida del transistor.
  • ca  col·lector obert, n m
  • es  colector abierto
  • en  open collector

Tecnologia electrònica

Definición
Configuració de sortida d'alguns circuits digitals de tecnologia bipolar que només pot forçar el valor lògic 0. Permet de realitzar un ^producte lògic^ connectant entre si dues o més sortides d'aquest tipus. També permet de subministrar corrents elevats a dispositius externs. Vegeu també ^en contrafase^.
  • ca  col·lisió, n f
  • es  colisión
  • en  collision

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Situació en què un receptor no pot desmodular la informació que li ha estat transmesa. En un principi es referia a la situació que es produeix quan transmeten simultàniament diversos usuaris mitjançant un únic canal de comunicacions. Actualment, el significat s'ha estès per a denominar qualsevol situació que produeixi pèrdua de la informació transmesa, com per exemple la no-disponibilitat del receptor o una baixa ^relació senyal-soroll^.
  • ca  comandament a distància, n m
  • ca  control a distància, n m
  • ca  telecomandament, n m
  • es  mando a distancia
  • es  telemando
  • en  handset
  • en  remote control

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Instrument que actua a distància damunt dels mecanismes d'un aparell o un sistema per tal de modificar-ne alguna característica i de permetre el control del seu funcionament.
  • ca  combinació d'igual guany, n f
  • ca  EGC, n f sigla
  • es  combinación por igual ganancia
  • es  EGC sigla
  • en  equal gain combining
  • en  EGC sigla

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Tècnica de diversitat en què la combinació es fa assignant el mateix guany a tots els senyals rebuts.

Nota

  • La sigla EGC correspon a la denominació anglesa equal gain combining.
  • ca  combinació de màxima relació senyal-soroll, n f
  • ca  MRC, n f sigla
  • es  combinación de máxima relación señal a ruido
  • es  MRC
  • en  maximal ratio combining
  • en  MRC

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Tècnica de diversitat consistent a combinar la potència dels diferents senyals rebuts a la vegada de manera que s'obtingui la màxima potència de senyal enfront de la potència de soroll resultant. Per a la utilització d'aquesta tècnica és necessari tenir un coneixement explícit del canal de comunicacions.

Nota

  • La sigla MRC correspon a la denominació anglesa maximal ratio combining.