constant de propagació
constant de propagació
Tecnologia de comunicació
- ca constant de propagació, n f
- es constante de propagación
- en propagation constant
- sbl γ
Tecnologia de comunicació
Definición
Paràmetre característic d'una línia de transmissió, una guia d'ones o qualsevol estructura que propagui ^ones guiades^. És un nombre complex la part real del qual és la ^constant d'atenuació^ i la part imaginària del qual és la ^constant de fase^. En el cas d'ones radiades, és més habitual utilitzar el concepte de ^nombre d'ona^ complex, que bàsicament recull la mateixa informació.
constant de temps
constant de temps
Tecnologia electrònica
- ca constant de temps, n f
- es constante de tiempo
- en time constant
- sbl τ
Tecnologia electrònica
Definición
Paràmetre que quantifica el ritme de canvi d'una funció que disminueix exponencialment amb el temps. Es defineix com l'interval de temps en què la funció redueix el seu valor en un 36,79%.
constel·lació
constel·lació
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca constel·lació, n f
- es constelación
- en constellation
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Representació gràfica dels símbols d'una modulació, habitualment en un pla complex.
consum dinàmic
consum dinàmic
Tecnologia electrònica
- ca consum dinàmic, n m
- es consumo dinámico
- en dynamic power dissipation
Tecnologia electrònica
Definición
Potència dissipada deguda a les commutacions dels nodes d'un circuit digital.
consum estàtic
consum estàtic
Tecnologia electrònica
- ca consum estàtic, n m
- es consumo estático
- en static power dissipation
Tecnologia electrònica
Definición
Potència dissipada en absència de commutacions en els nodes d'un circuit digital.
contacte metall-semiconductor
contacte metall-semiconductor
Tecnologia electrònica
- ca contacte metall-semiconductor, n m
- es contacto metal-semiconductor
- en metal-semiconductor contact
Tecnologia electrònica
Definición
Estructura formada per un metall dipositat sobre un semiconductor. Aquesta estructura pot ser un ^contacte òhmic^ o un ^contacte rectificador^.
contacte òhmic
contacte òhmic
Tecnologia electrònica
- ca contacte òhmic, n m
- es contacto óhmico
- en ohmic contact
Tecnologia electrònica
Definición
Contacte entre dos materials diversos que presenta la propietat que la diferència de potencial entre les dues cares contigües és petita i proporcional al corrent que les travessa.
contacte rectificador
contacte rectificador
Tecnologia electrònica
- ca contacte rectificador, n m
- es contacto rectificador
- en rectifying contact
Tecnologia electrònica
Definición
Contacte entre dos materials diversos que presenta la propietat que la resistivitat en un sentit és molt diferent de la del sentit contrari. Generalment, el contacte permet el pas de corrent en un sentit i el bloqueja en sentit contrari.
contenidor virtual
contenidor virtual
Telemàtica
- ca contenidor virtual, n m
- ca CV, n m sigla
- es contenedor virtual
- es CV sigla
- en virtual container
- en VC sigla
Telemàtica
Definición
Unitat bàsica de transport de dades, amb la seva sobrecàrrega de control i d'administració, d'una xarxa de la ^jerarquia digital síncrona^ o en la ^xarxa òptica síncrona^.
contestador automàtic
contestador automàtic
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca contestador automàtic, n m
- es contestador automático
- en answering machine
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Aparell automàtic que, connectat al telèfon, transmet a qui truca una informació prèviament enregistrada i, eventualment, enregistra les trucades telefòniques rebudes com a missatge.