fenomen de Gibbs
fenomen de Gibbs
Tractament de la informació
- ca fenomen de Gibbs, n m
- es fenómeno de Gibbs
- en Gibbs phenomenon
Tractament de la informació
Definición
Comportament oscil·latori al voltant de les discontinuïtats d'un senyal causat per la convergència no uniforme de la seva representació en sèries de Fourier o d'altres expansions en sèries infinites.
fenomen phi
fenomen phi
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca fenomen phi, n m
- es fenómeno phi
- en phi phenomenon
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Manifestació de la percepció visual que permet al sistema visual humà ser capaç d'interpolar moviments, dels quals només disposa d'informació fraccionada, i produir la sensació de continuïtat.
FER
FER
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca FER, n f
- ca probabilitat d'error de trama, n f
- es FER
- es probabilidad de error de trama
- en FER
- en frame error rate
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Probabilitat que una ^trama^ sigui descodificada erròniament.
ferrita
ferrita
Tecnologia de comunicació
- ca ferrita, n f
- es ferrita
- en ferrite
Tecnologia de comunicació
Definición
Substància ferrimagnètica d'estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i altres metalls, com ara el níquel o el cobalt. És un material dielèctric que té alhora propietats magnètiques.
ferroelèctric -a
ferroelèctric -a
Tecnologia de comunicació
- ca ferroelèctric -a, adj
- es ferroeléctrico
- en ferroelectric
Tecnologia de comunicació
Definición
Dit del material caracteritzat pel fet de posseir una ^polarització elèctrica^ també en absència de camp elèctric extern.
ferromagnètic -a
ferromagnètic -a
Tecnologia de comunicació
- ca ferromagnètic -a, adj
- es ferromagnético
- en ferromagnetic
Tecnologia de comunicació
Definición
Dit del medi magnètic que presenta una forta resposta als camps magnètics, com és habitual en els compostos fèrrics.
FET
FET
Tecnologia electrònica
- ca transistor d'efecte de camp, n m
- ca transistor unipolar, n m
- ca FET, n m sigla
- es transistor de efecto de campo
- es FET sigla
- en field effect transistor
- en FET sigla
Tecnologia electrònica
Definición
Dispositiu semiconductor de tres terminals, anomenats ^drenador^, ^porta^ i ^sortidor^. El corrent entre el drenador i el sortidor és controlat per un camp elèctric transversal creat per la tensió aplicada a la porta. Els principals tipus són el ^transistor MOS^, el ^transistor d'efecte de camp de junció^, el ^transistor d'efecte de camp metall-semiconductor^ i el ^transistor d'electrons d'alta mobilitat^.
Nota
- La sigla FET correspon a la denominació anglesa field effect transistor.
FFT
FFT
Tractament de la informació
- ca transformada ràpida de Fourier, n f
- ca FFT, n f sigla
- es transformada rápida de Fourier
- es FFT sigla
- en fast Fourier transform
- en FFT sigla
Tractament de la informació
Definición
Tècnica computacionalment eficient per a calcular les ^transformades discretes de Fourier^ que redueix força el nombre d'operacions i el temps de càlcul. La seva complexitat és de l'ordre de N log N operacions, on N és el número de mostres de la seqüència de la qual es vol calcular la transformada discreta de Fourier.
Nota
- La sigla FFT correspon a la denominació anglesa fast Fourier transform.
FH-CDMA
FH-CDMA
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca FH-CDMA, n m
- es FH-CDMA
- en FH-CDMA
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Accés múltiple per divisió de codi en què els senyals dels diferents usuaris, una vegada han estat codificats utilitzant seqüències pseudoaleatòries diferents, modulen digitalment la freqüència de la portadora. Es parla d'FH ràpid si la seqüència pseudoaleatòria provoca més d'un salt de freqüència en cada periode de símbol. En cas contrari, es parla d'FH lent. Aquesta tècnica d'accés múltiple ha estat adoptada per l'estàndard de comunicacions sense fils ^Bluetooth^.
Nota
- FH-CDMA és una sigla que correspon a la denominació anglesa frequency hopping-code division multiple access ('accés múltiple per divisió de codi de salt de freqüència').
FI
FI
Tecnologia de comunicació
- ca freqüència intermèdia, n f
- ca FI, n f sigla
- es frecuencia intermedia
- es FI sigla
- en intermediate frequency
- en IF sigla
Tecnologia de comunicació
Definición
1. Freqüència o banda de freqüències del senyal de sortida d'un ^convertidor de freqüència^, igual a la diferència entre la freqüència o banda de freqüències del senyal d'entrada i la de l'oscil·lador local. 2. Senyal de freqüència intermèdia.
