Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de telecomunicacions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  MPEG-7, n m
  • es  MPEG-7
  • en  MPEG-7

Tractament de la informació

Definición
Estàndard internacional, desenvolupat per ^MPEG^ i aprovat el 2001, de descripció del contingut de documents audiovisuals. Està orientat a aplicacions com ara la navegació dintre de documents audiovisuals o la construcció de bases de dades audiovisuals que permetin d'extreure documents basats en la similitud del contingut audiovisual. La denominació oficial d'aquest estàndard és multimedia content description interface.
  • ca  MPEG-21, n m
  • es  MPEG-21
  • en  MPEG-21

Tractament de la informació

Definición
Estàndard internacional desenvolupat per ^MPEG^ i aprovat el 2003. El seu objectiu és normalitzar un entorn obert perquè qualsevol usuari pugui publicar i consumir elements multimèdia. L'estàndard defineix els elements necessaris que permetin als usuaris l'intercanvi, l'accés, el consum, el comerç i la manipulació d'elements multimèdia de manera transparent, interoperable i eficient.
  • ca  MPLS, n f
  • es  MPLS
  • en  MPLS

Telemàtica

Definición
Tecnologia definida per l'IETF destinada a la xarxa troncal de les xarxes de banda ampla, que permet transportar qualsevol protocol de ^capa de xarxa^ mitjançant etiquetes i circuits virtuals.

Nota

  • MPLS és una sigla que correspon a la denominació anglesa multiprotocol label switching ('commutació multiprotocol per etiquetes').
  • ca  MPOA, n m
  • es  MPOA
  • en  MPOA

Telemàtica

Definición
Procediment d'encaminament de múltiples protocols de xarxa a través dels circuits virtuals de ^mode de transferència asíncrona^.

Nota

  • MPOA és una sigla que correspon a la denominació anglesa multiprotocol over ATM ('multiprotocol sobre ATM').
  • ca  combinació de màxima relació senyal-soroll, n f
  • ca  MRC, n f sigla
  • es  combinación de máxima relación señal a ruido
  • es  MRC
  • en  maximal ratio combining
  • en  MRC

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Tècnica de diversitat consistent a combinar la potència dels diferents senyals rebuts a la vegada de manera que s'obtingui la màxima potència de senyal enfront de la potència de soroll resultant. Per a la utilització d'aquesta tècnica és necessari tenir un coneixement explícit del canal de comunicacions.

Nota

  • La sigla MRC correspon a la denominació anglesa maximal ratio combining.
  • ca  MSDSL, n m
  • es  MSDSL
  • en  MSDSL

Telemàtica

Definición
Denominació genèrica dels equips xDSL que poden funcionar a diferents velocitats de transmissió, sobre un únic parell trenat de coure.

Nota

  • MSDSL és una sigla que correspon a la denominació anglesa multirate single pair digital subscriber line ('línia d'abonat digital de velocitat múltiple de parell únic').
  • ca  MTP, n m
  • es  MTP
  • en  MTP

Telemàtica

Definición
Conjunt de protocols que defineixen la ^capa física^, la ^capa d'enllaç^ i la ^capa de xarxa^ de SS7.

Nota

  • MTP és una sigla que correspon a la denominació anglesa message transfer part ('part de transferència de missatge').
  • ca  MTU, n f
  • es  MTU
  • en  MTU

Telemàtica

Definición
Mida màxima de trama que pot ser transmesa per una xarxa determinada.

Nota

  • MTU és una sigla que correspon a la denominació anglesa maximum transfer unit ('unitat de transferència màxima').
  • ca  multibanda, adj
  • es  multibanda
  • en  multiband

Telemàtica

Definición
Dit de l'aparell radioreceptor capaç de sintonitzar més d'una banda de radiofreqüències, generalment des de la molt baixa freqüència fins a la molt alta.
  • ca  multicanal, adj
  • es  multicanal
  • en  multichannel

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Dit de l'aparell emissor o receptor que és capaç de funcionar amb diversos canals.