Back to top
  • ca  resposta forçada, n f
  • es  respuesta forzada
  • en  forced response

Tractament de la informació

Definición
Component del senyal de sortida d'un sistema lineal la forma o evolució temporal del qual està determinada només pel senyal d'entrada al sistema. Correspon al ^règim permanent^.
  • ca  resposta freqüencial, n f
  • es  respuesta frecuencial
  • en  frequency response

Tractament de la informació

Definición
Transformada de Fourier de la ^resposta impulsional^.
  • ca  resposta impulsional, n f
  • es  respuesta al impulso
  • en  impulse response

Tractament de la informació

Definición
Senyal de sortida d'un sistema quan l'entrada és un ^delta de Dirac^.
  • ca  resposta lliure, n f
  • ca  resposta temporal, n f
  • es  respuesta libre
  • es  respuesta temporal
  • en  free response

Tractament de la informació

Definición
Component del senyal de sortida d'un sistema lineal la forma o evolució temporal del qual està determinada pel sistema mateix. Només apareix durant el règim ^transitori^ i està formada per l'evolució temporal de les variables del sistema després d'una excitació. Aquesta evolució depèn de l'energia emmagatzemada pel sistema donada en les condicions inicials.
  • ca  resposta lliure, n f
  • ca  resposta temporal, n f
  • es  respuesta libre
  • es  respuesta temporal
  • en  free response

Tractament de la informació

Definición
Component del senyal de sortida d'un sistema lineal la forma o evolució temporal del qual està determinada pel sistema mateix. Només apareix durant el règim ^transitori^ i està formada per l'evolució temporal de les variables del sistema després d'una excitació. Aquesta evolució depèn de l'energia emmagatzemada pel sistema donada en les condicions inicials.
  • ca  resposta transitòria, n f
  • es  respuesta transitoria
  • en  transient response

Tractament de la informació

Definición
Senyal de sortida d'un sistema lineal corresponent al període en què la resposta lliure encara no és negligible, és a dir, no s'ha arribat al règim permanent.
  • ca  ressò, n m
  • es  resonido
  • en  resound

Tractament de la informació

Definición
So degut a una ressonància.
  • ca  ressonador, n m
  • es  resonador
  • en  resonator

Tecnologia de comunicació

Definición
Circuit o element en què, per l'excitació adequada d'un camp electromagnètic, es produeix ^ressonància^, habitualment en un conjunt de freqüències discretes anomenada ^freqüència de ressonància^.
  • ca  ressonador coaxial, n m
  • es  resonador coaxial
  • en  coaxial resonator

Tecnologia de comunicació

Definición
Ressonador format per un tram de ^línia de transmissió coaxial^ curtcircuitada per ambdós costats, o bé connectada per ambdós costats a elements que presenten una impedància purament imaginària. En el primer cas les ^freqüències de ressonància^ d'aquest ressonador són aquelles que fan que la longitud de la línia sigui un múltiple de mitja longitud d'ona.
  • ca  cavitat ressonant, n f
  • ca  ressonador de cavitat, n m sin. compl.
  • es  cavidad resonante
  • en  resonant cavity

Tecnologia de comunicació

Definición
Espai interior d'una cambra tancada, generalment de parets metàl·liques, en què s'estableix un camp electromagnètic en ressonància. Presenta un factor de qualitat molt elevat i s'utilitza per a construir filtres passabanda amb atenuacions molt baixes a la banda de pas.