Back to top
acoblament capacitatiu acoblament capacitatiu

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament capacitatiu, n m
  • es  acoplamiento capacitivo
  • en  capacitive coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Acoblament entre dos circuits mitjançant una capacitat. Pot tractar-se tant d'un acoblament dissenyat per a bloquejar el corrent continu com d'un efecte no desitjat degut a una capacitat paràsita.
acoblament conductiu acoblament conductiu

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament directe, n m
  • ca  acoblament conductiu, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento conductivo
  • es  acoplamiento directo
  • en  conductive coupling
  • en  direct coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Connexió entre dos circuits o dispositius a través d'un camí conductiu aconseguit mitjançant cables, terminals comuns, resistències o qualsevol altre element no inductiu ni capacitatiu.
acoblament de circuits acoblament de circuits

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament de circuits, n m
  • es  acoplamiento de circuitos
  • en  circuit coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Connexió entre dos o més circuits que provoca la transferència d'una part de l'energia de l'un a l'altre.
acoblament directe acoblament directe

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament directe, n m
  • ca  acoblament conductiu, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento conductivo
  • es  acoplamiento directo
  • en  conductive coupling
  • en  direct coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Connexió entre dos circuits o dispositius a través d'un camí conductiu aconseguit mitjançant cables, terminals comuns, resistències o qualsevol altre element no inductiu ni capacitatiu.
acoblament inductiu acoblament inductiu

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament inductiu, n m
  • es  acoplamiento inductivo
  • en  inductive coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Acoblament entre dos circuits mitjançant una inductància mútua. Pot tractar-se tant d'un acoblament dissenyat per a modificar la impedància del circuit com d'un efecte no desitjat causat per una inductància paràsita.
acoblament òptic acoblament òptic

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament òptic, n m
  • es  acoplamiento óptico
  • en  optical coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Connexió entre dos circuits o dispositius mitjançant senyals lluminosos en l'espectre visible o infraroig. El senyal que s'ha de transmetre es converteix del domini elèctric a l'òptic, i de nou del domini òptic a l'elèctric, mitjançant ^dispositius optoelectrònics^, per a aconseguir ^aïllament galvànic^. Vegeu també ^fotoacoblador^.
acoblament resistiu acoblament resistiu

Tecnologia electrònica

  • ca  acoblament resistiu, n m
  • es  acoplamiento resistivo
  • en  resistive coupling

Tecnologia electrònica

Definición
Acoblament entre dos circuits mitjançant una resistència comuna a tots dos. Té lloc generalment en el cas d'una resistència ^paràsita^. Vegeu també ^acoblament directe^.
acoblar acoblar

Tecnologia de comunicació

  • ca  acoblar, v tr
  • es  acoplar
  • en  couple, to

Tecnologia de comunicació

Definición
Transferir una part de la potència d'un senyal, usualment petita, d'un lloc a un altre d'un circuit o sistema.
  • ca  ActiveX, n m
  • es  ActiveX
  • en  ActiveX

Telemàtica

Definición
Tecnologia per a la ^programació orientada a objectes^ propietat de Microsoft que permet la creació de pàgines web interactives.
actuador actuador

Tecnologia electrònica

  • ca  actuador, n m
  • es  actuador
  • en  actuator

Tecnologia electrònica

Definición
Element destinat a convertir energia d'un domini elèctric a un domini no elèctric, com ara mecànic.