Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  decahidronaftalè, n m
  • ca  biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
  • ca  decalina, n f sin. compl.
  • es  biciclo[4.4.0]decano, n m
  • es  decahidronaftaleno, n m
  • es  decalina, n f
  • en  bicyclo[4.4.0]decane, n
  • en  decahydronaphthalene, n
  • en  decalin, n
  • for  C10H18

Química orgànica

Definición
Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.

Nota

  • En ambdós estereoisòmers, els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira (vegeu la imatge).

    És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè.

    S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè, i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens que s'hi addicionen. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura.

    El decahidronaftalè es fa servir sobretot com a dissolvent (d'olis, greixos, ceres, resines i cautxú).

    La denominació decalina, l'equivalent castellà decalina i l'equivalent anglès decalin provenen de la marca comercial Decalin.
  • ca  biestabilitat, n f
  • es  biestabilidad, n f
  • en  bistability, n

Química física

Definición
Capacitat d'un sistema d'existir en dos estats estacionaris diferents.

Nota

  • De manera teòrica, la biestabilitat es descriu a partir de diagrames d'energia potencial que mostren dos mínims locals separats per un màxim. Si aquest màxim es presenta a energies fàcilment assolibles pel sistema, la interconversió entre les dues formes estables és possible.

    Els sistemes de memòria informàtica es basen en l'existència de biestabilitat en sistemes magnètics.

    La biestabilitat també és important en les reaccions oscil·lants. Sovint s'observa que, en funció de les condicions inicials, la concentració d'alguna espècie segueix corbes molt diferents que es connecten en un cert temps de manera sobtada. Experimentalment, s'observa aleshores un salt brusc de concentració, que, en alguns casos, pot fer-se cíclic.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  difenil, n m
  • ca  bifenil, n m sin. compl.
  • es  bifenilo, n m
  • es  difenilo, n m
  • en  biphenyl, n
  • en  diphenyl, n
  • for  C6H5C6H5

Química orgànica

Definición
Sòlid que es presenta en forma d'escames blanques i té un punt de fusió d'entre 69 i 71 ºC i un punt d'ebullició de 256 ºC.

Nota

  • El difenil és soluble en dissolvents orgànics apolars, especialment en alcohol i èter, i insoluble en aigua.

    Es fa servir com a agent de transferència de calor i com a fungistàtic en el tractament de les taronges.
  • ca  bifurcació, n f
  • es  bifurcación, n f
  • en  bifurcation, n
  • en  branching, n

Química física

Definición
Situació per la qual una reacció pot evolucionar des dels reactius seguint dos o més mecanismes de reacció paral·lels a partir d'una única evolució parcial.

Nota

  • En una bifurcació, el punt de bifurcació és el punt en l'espai de configuració que inicia dos o més camins alternatius. En funció de la coordenada de reacció, el punt de bifurcació es caracteritza per descriure's matemàticament mitjançant un punt de sella d'ordre dos o superior a la superfície d'energia potencial, i s'identifica en presentar dos o més valors propis negatius en la diagonalització de la matriu de derivades segones de l'energia potencial.

    Són exemples de bifurcació la substitució nucleòfila i la reacció d'eliminació. Ambdues poden presentar un mecanisme per via catiònica (SN1 o E1) o bé un mecanisme concertat (SN2 o E2).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  biomarcador, n m
  • ca  marcador biològic, n m sin. compl.
  • es  biomarcador, n m
  • es  marcador biológico, n m
  • en  biomarker, n

Química orgànica

Definición
Compost d'origen natural, propi d'algunes espècies vegetals o animals, soluble en dissolvents orgànics i que roman químicament inalterable durant el procés de degradació de la matèria originària.

Nota

  • Els organismes d'origen d'un biomarcador poden correspondre a plantes superiors, fitoplàncton i zooplàncton, animales o bacteris. És possible que l'estructura química d'un biomarcador es modifiqui parcialment en el transcurs dels processos biològics i geològics que se succeeixen en la maduració de la matèria orgànica, però aquests canvis són poc significatius i no afecten l'estudi d'aquest procés. Per exemple, els alcans de 23 a 33 àtoms de carboni, predominantment de nombre de carbonis senar, són biomarcadors que indiquen la contribució de plantes ceroses (vegeu la imatge). Aquestes ceres són èsters d'àcids grassos i alcohols de cadena saturada que, per reducció enzimàtica, originen els àcids grassos i alcohols respectius.

    Té un interès especial la utilització de biomarcadors per a l'estudi del petroli, del carbó i del gas natural.
  • ca  birefringència circular, n f
  • es  birrefringencia circular, n f
  • en  circular birefringence, n

Química física

Definición
Propietat física d'una mostra segons la qual els índexs de refracció per llum polaritzada circularment a la dreta i a l'esquerra són diferents.

Nota

  • Totes les substàncies òpticament actives presenten birefringència circular i, en conseqüència, són capaces de provocar una rotació gradual del pla de polarització de la llum linealment polaritzada a mesura que aquesta les travessa.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  ferrocè, n m
  • ca  bis(η5-ciclopentadienil)ferro, n m sin. compl.
  • es  bis(η5-ciclopentadienil)hierro, n m
  • es  ferroceno, n m
  • en  bis(η5-cyclopentadienyl)iron, n
  • en  ferrocene, n
  • for  (C5H5)2Fe

Química orgànica

Definición
Metal·locè amb ferro(II) com a àtom central, amb propietats aromàtiques, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color taronja i olor camforada, amb un contingut de ferro de l'ordre d'aproximadament el 30 %, i té un punt de fusió d'entre 173 ºC i 174 ºC.

Nota

  • El ferrocè és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i alcohol.

    Químicament és molt estable i resisteix temperatures elevades, d'aproximadament 400 ºC.

    És un agent antidetonant i s'afegeix com a additiu en olis de combustió per a millorar-ne la combustió i eliminar-ne els fums, i en olis que han d'aguantar altes temperatures. També es fa servir com a absorbent de radiacions ultraviolades, entre altres utilitats.
  • ca  butilhidroxitoluè, n m
  • ca  2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m sin. compl.
  • ca  2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m sin. compl.
  • ca  BHT, n m sigla
  • es  2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m
  • es  butilhidroxitolueno, n m
  • es  2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m
  • es  BHT, n m sigla
  • en  2,6-bis(1,1-dimethylethyl)-4-methylphenol, n
  • en  butylated hydroxytoluene, n
  • en  2,6-di-tert-butyl-4-methylphenol, n
  • en  BHT, n sigla
  • for  C15H24O

Química orgànica

Definición
Compost butílic derivat del 4-hidroxifenol, que es presenta com un sòlid blanc.

Nota

  • El butilhidroxitoluè és insoluble en aigua i soluble en olis.

    És actiu, segons els casos, a concentracions d'entre el 0,001 i el 0,04 %. La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat. S'utilitza com a additiu alimentari en aliments greixosos, productes de pastisseria, conserves, brous i sopes deshidratats i xiclets.
  • ca  bismut, n m
  • es  bismuto, n m
  • en  bismuth, n
  • sbl  Bi

Química inorgànica

Definición
Element del grup 15, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 83 i massa atòmica 208,9804.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-dos isòtops del bismut, un d'ells estable (209Bi).

    El bismut es presenta com un metall blanc brillant, amb un punt de fusió de 271 ºC i un punt d'ebullició de 1.564 ºC.

    És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba en estat natiu o bé formant sulfurs i òxids. Se'n coneixen altres formes al·lotròpiques, si bé són molt poc estables.

    Des d'un punt de vista químic, es diferencia de la resta d'elements del grup pel seu caràcter marcadament metàl·lic.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    Es fa servir sobretot en aliatges i productes farmacèutics.
  • ca  bloc d, n m
  • es  bloque d, n m
  • en  d block, n

Química inorgànica

Definición
Subdivisió de la taula periòdica dels elements que comprèn des del grup 3 fins al grup 12, formada pels elements en els quals l'últim electró ha estat col·locat en un orbital d.

Nota

  • Tots els elements del bloc d són metalls i es consideren elements de transició, si bé els elements del grup 12 de vegades es consideren elements representatius.