bromatometria
bromatometria
Química orgànica
- ca bromatometria, n f
- es bromatometría, n f
- en bromatometry, n
Química orgànica
Definición
Valoració d'agents reductors mitjançant l'ús de bromur de potassi com a agent valorant.
Nota
-
La bromatometria és emprada en l'anàlisi orgànica proposada per Koppeschaar, que es fonamenta en la formació de derivats bromats mitjançant una substitució electròfila aromàtica.
Els substrats determinats amb aquest tipus de reacció són fenols, amines i àcids carboxílics. Quan el substrat conté un grup activador, com en el fenol, els diferents àtoms de brom s'introdueixen directament a l'anell aromàtic (vegeu la imatge 1).
La bromatometria té dues modalitats. Una modalitat consisteix en valorar una solució fortament àcida de l'anàlit amb una solució patró de brom (habitualment preparada in situ a partir d'una mescla de bromat i bromur de potassi) fins que apareix un excés de brom lliure, que es reconeix pel canvi de color que experimenta un paper indicador de iodur i midó. En l'altre tipus de bromatometria s'afegeix un excés de la solució patró de brom a la solució problema, s'acidifica i es deixa en repòs, després s'afegeix un excés de iodur de potassi i es valora el iode format segons Br2 + 2 I− → I2 + 2 Br−, que amb tiosulfat de sodi reacciona segons 2 S2O32− + I2 → S4O62− + 2 I−.
bromo-
bromo-
Química orgànica
- ca bromo-, pfx
- es bromo-, pfx
- en brom-, pfx
- en bromo-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen brom.
Nota
- Per exemple, en l'àcid bromoacètic (CH2BrCOOH).
bromoform
bromoform
Química orgànica
- ca bromoform, n m
- ca tribromometà, n m sin. compl.
- ca tribromur de metil, n m sin. compl.
- es bromoformo, n m
- es tribromometano, n m
- es tribromuro de metilo, n m
- en bromoform, n
- en methyl tribromide, n
- en tribromomethane, n
- for CHBr3
Química orgànica
Definición
Haloform bromat, que es presenta com un líquid i té un punt d'ebullició de 151 ºC.
Nota
- El bromoform té una densitat de 2,887 g/ml. És soluble en alcohol, èter, cloroform i benzè, i lleugerament soluble en aigua. No és inflamable i es fa servir com a dissolvent per a greixos, ceres i olis. Tot i que és bastant tòxic, es fa servir com a antiespasmòdic i sedant, sobretot per a calmar la tos ferina.
bromur
bromur
Química inorgànica, Química orgànica
- ca bromur, n m
- es bromuro, n m
- en bromide, n
Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos que contenen brom, en què el brom actua amb l'estat d'oxidació −1.
Nota
- Els bromurs inorgànics són compostos binaris de brom i un altre element (excepte oxigen, fluor i clor), com el bromur de calci; els bromurs orgànics són hidrocarburs substituïts, com el bromoform, que també rep el nom de tribromur de metil.
brussel·lador
brussel·lador
Química física
- ca brussel·lador, n m
- es bruselador, n m
- es bruselator, n m
- es brusselator, n m
- en brusselator, n
- en brussellator, n
Química física
Definición
Mecanisme de reacció que justifica l'existència d'oscil·lacions en la concentració de certes espècies en una reacció originades per l'existència d'una etapa autocatalítica acoblada a la resta d'etapes del mecanisme de reacció.
Nota
-
De manera genèrica, el brussel·lador s'expressa de la manera següent:
A → X
B + X → Y + C
2X + Y → 3Y
X → D,
En aquesta expressió, A i B són reactius, C i D són productes, i X i Y són intermediaris de reacció i les espècies que presenten una evolució temporal oscil·lant. El sistema oscil·la també perquè les concentracions d'A i B es mantenen artificialment constants i lluny de valors corresponents a l'equilibri químic.
El brussel·lador és un dels mecanismes de reacció controlats per un atractor, amb gran independència de les concentracions a l'inici del procés.
La denominació brussel·lador és un acrònim de Brussel·les, seu de la universitat on treballa el grup d'Ilya Prigogine, descobridor del mecanisme i Premi Nobel de Química, i oscil·lador.
Vegeu també reacció oscil·lant.
butà
butà
Química orgànica
- ca butà, n m
- es butano, n m
- en butane, n
- for CH3CH2CH2CH3
Química orgànica
Definición
Alcà de cadena lineal de 4 àtoms de carboni, que es presenta com un gas en condicions normals i té un punt d'ebullició de −0,5 ºC i un punt de fusió de −138,3 ºC.
Nota
-
El butà és un dels components del gas natural i el subproducte resultant del procés de refinament del petroli. És per això que sovint es troba en mescles, bàsicament amb isobutà, propà i pentà.
És soluble en alcohol i cloroform, incolor i molt inflamable. Fa una olor feble i té un alt poder calorífic, de 29.300 kcal/m3 (15,5 ºC).
Es fa servir com a combustible en l'àmbit domèstic i industrial, especialment en els llocs on no hi subministrament de gas natural. Es transporta en forma líquida en envasos metàl·lics i conté un odorant per notar-ne les fuites.
En síntesi orgànica es fa servir com a primera matèria en la indústria del cautxú sintètic i en combustibles d'alt octanatge. Té utilitats directes com a dissolvent, refrigerant, propulsor d'aerosols i additiu en aliments.
És narcòtic a concentracions elevades.
butadiè
butadiè
Química orgànica
- ca butadiè, n m
- ca 1,3-butadiè, n m sin. compl.
- es 1,3-butadieno, n m
- es butadieno, n m
- en 1,3-butadiene, n
- en butadiene, n
- for CH2=CHCH=CH2
Química orgànica
Definición
Alcadiè conjugat de cadena lineal de 4 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor d'olor aromàtica característica i té un punt d'ebullició de −4,5 ºC.
Nota
-
Els dos enllaços dobles conjugats que conté confereixen una gran reactivitat al butadiè.
És soluble en alcohol i èter.
És la base de molts processos industrials i es pot obtenir per mitjà de més de 400 mètodes. Als Estats Units és produït a partir de gasos del petroli, per exemple per deshidrogenació catalítica del butè o de mescles de butà i butè.
La facilitat amb què es polimeritza i es copolimeritza amb una gran varietat de compostos permet obtenir diferents productes elastòmers, com ara polibutadiè, neoprè i estirè-butadiè, i resines ABS, d'una gran importància tècnica. Pel seu caràcter reactiu és possible utilitzar-lo per a l'obtenció de productes intermediaris.
1,3-butadiè
1,3-butadiè
Química orgànica
- ca butadiè, n m
- ca 1,3-butadiè, n m sin. compl.
- es 1,3-butadieno, n m
- es butadieno, n m
- en 1,3-butadiene, n
- en butadiene, n
- for CH2=CHCH=CH2
Química orgànica
Definición
Alcadiè conjugat de cadena lineal de 4 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor d'olor aromàtica característica i té un punt d'ebullició de −4,5 ºC.
Nota
-
Els dos enllaços dobles conjugats que conté confereixen una gran reactivitat al butadiè.
És soluble en alcohol i èter.
És la base de molts processos industrials i es pot obtenir per mitjà de més de 400 mètodes. Als Estats Units és produït a partir de gasos del petroli, per exemple per deshidrogenació catalítica del butè o de mescles de butà i butè.
La facilitat amb què es polimeritza i es copolimeritza amb una gran varietat de compostos permet obtenir diferents productes elastòmers, com ara polibutadiè, neoprè i estirè-butadiè, i resines ABS, d'una gran importància tècnica. Pel seu caràcter reactiu és possible utilitzar-lo per a l'obtenció de productes intermediaris.
butan-
butan-
Química orgànica
- ca butan-, pfx
- es butan-, pfx
- en butan-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura substitutiva, per a designar els compostos derivats del butà en què un o més hidrògens s'han substituït per un grup funcional.
Nota
- Per a completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, és el cas del butanal (CH3CH2CH2CHO) i l'àcid butanoic (CH3CH2CH2COOH).
butè
butè
Química orgànica
- ca butè, n m
- ca butilè, n m sin. compl.
- es buteno, n m
- es butileno, n m
- en butene, n
- en butylene, n
- for C4H8
Química orgànica
Definición
Cadascun dels alquens de 4 àtoms de carboni.
Nota
-
El butè té quatre isòmers, que són el but-1-è, el cis-but-2-è, el trans-but-2-è i l'isobutè (o 2-metilpropè) (vegeu la imatge).
És soluble en dissolvents orgànics i s'obté per diferents procediments, en els quals sempre s'utilitza el petroli com a font principal. Per destil·lació fraccionada del gas de refineria s'obté butè i els seus isòmers, i també butà. Es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir benzina. Comercialment també és obtingut per deshidrogenació del butà.
Es fa servir per a l'obtenció de l'octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals.
