cristall líquid
cristall líquid
Química física
- ca cristall líquid, n m
- es cristal líquido, n m
- en liquid crystal, n
Química física
Definición
Substància que, dins d'un interval de temperatures, presenta una organització no prou ordenada per a ser considerada sòlida ni prou desordenada per a ser considerada líquida.
Nota
-
Els cristalls líquids tenen l'ordenació imperfecta dels líquids en almenys una direcció de l'espai, però tenen ordre posicional en almenys una altra direcció.
Algunes substàncies orgàniques formades per molècules amb forma longitudinal tenen aquesta característica, de manera que quan s'escalfen no es fonen directament, sinó que passen per una mesofase.
Els cristalls líquids tenen característiques d'ambdues fases, de manera que per damunt d'una certa temperatura es converteixen en un líquid ordinari, que es torna sòlid en disminuir la temperatura.
Tenen una orientació característica de les molècules que no és tridimensionalment periòdica; a la fase esmèctica les molècules s'afileren en capes, a la fase nemàtica es perd l'estructura en capes però es reté una ordenació paral·lela i a la fase colestèrica les molècules se situen en capes amb angles que van variant lleugerament d'unes a altres formant una hèlice (vegeu la imatge).
Una superfície recoberta d'una fina capa de cristall líquid mostra diferents colors, corresponents a diferents temperatures.
Com que són molt sensibles a petits camps elèctrics o camps magnètics i a petits canvis de pressió, els cristalls líquids s'utilitzen en monitors, filtres o detectors de vibració.
crom
crom
Química inorgànica
- ca crom, n m
- es cromo, n m
- en chromium, n
- sbl Cr
Química inorgànica
Definición
Element del grup 6, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 24 i massa atòmica 51,9961.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del crom, dels quals quatre són estables (50Cr, 52Cr, 53Cr i 54Cr).
El crom es presenta com un metall de color gris clar, trencadís i molt dur, amb un punt de fusió de 1.900 ºC i un punt d'ebullició de 2.600 ºC.
El seu mineral més important és la cromita, que és l'òxid doble de crom i ferro; molt menys abundant és la crocoïta, que és el cromat de plom.
S'obté industrialment per l'aluminotèrmia de l'òxid de crom(III), principalment, en la qual aquest òxid és reduït mitjançant tractament amb alumini en pols, per bé que la reducció amb calci, en lloc d'alumini, permet obtenir un crom de major puresa. El crom també es pot obtenir per electròlisi de solucions àcides de Cr(IV), tot i que aquest procediment dona rendiments molt més baixos i només és emprat per a obtenir recobriments de crom.
És estable a temperatura ambient, fins i tot en aire humit. Crema a uns 2.000 ºC en presència d'oxigen i forma òxid de crom(III). Quan és roent, redueix el vapor d'aigua amb formació també d'òxid de crom(III). És atacat pels àcids.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +6.
Es fa servir per a la preparació d'acers molt durs, tenaços i resistents, i per a blindatges, caixes de seguretat, projectils i maquinària. Evita la corrosió que provoquen la intempèrie, les aigües salines, els àcids i les condicions de temperatura elevada. Amb el níquel forma aliatges especials, resistents a la calor, com el nicrom. Amb cobalt i una mica de tungstè, vanadi i carboni és emprat per a fabricar eines de tall. El crom, dissolt en austenita, forma carburs molt estables amb el carboni de l'acer i genera un aliatge de gran duresa i resistència mecànica. També és molt emprat en recobriments. Els compostos de crom són molt utilitzats en adoberia, ceràmica i com a pigments. Els compostos de crom(VI) tenen força ús com a agents oxidants.
cromòfor
cromòfor
Química inorgànica, Química orgànica
- ca cromòfor, n m
- es cromóforo, n m
- en chromophore, n
Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Part d'una molècula responsable de l'absorció de radiació visible o radiació ultraviolada d'una determinada freqüència.
Nota
-
En compostos orgànics, generalment el cromòfor és un grup funcional, anomenat grup cromofòric, amb electrons de valència d'energies relativament baixes, com ara un grup carbonil, un grup carboxil, un grup amida, un grup azo, un grup nitro, un enllaç doble o un enllaç triple.
En compostos inorgànics, el cromòfor sol ser un metall de transició d'un complex en un estat d'oxidació específic. Els lligands del complex poden ser auxocròmics i alterar en major o menor grau les propietats electròniques del metall de transició i modificar-ne la longitud d'ona específica d'absorció.
crotonaldehid
crotonaldehid
Química orgànica
- ca crotonaldehid, n m
- ca 2-butenal, n m sin. compl.
- es 2-butenal, n m
- es crotonaldehído, n m
- en 2-butenal, n
- en crotonaldehyde, n
- for CH3CH=CHCHO
Química orgànica
Definición
Aldehid que es presenta com un líquid inflamable a partir de 8 ºC amb un punt d'ebullició de 102 ºC.
Nota
-
El crotonaldehid és soluble en aigua (180 g/l a 20 ºC) i miscible en totes proporcions amb alcohol, èter, benzè, toluè i dissolvents orgànics apolars. És tòxic, irritant i lacrimogen.
S'obté per condensació aldòlica de dues molècules d'acetaldehid.
Es fa servir com a dissolvent, producte intermediari en síntesi orgànica, adobat del cuir, insecticida i desnaturalitzant de l'alcohol, entre altres. El seu producte comercial és l'isòmer estable trans (vegeu la imatge).
cumarona
cumarona
Química orgànica
- ca benzofuran, n m
- ca cumarona, n f sin. compl.
- es benzofurano, n m
- es cumarona, n f
- en benzofuran, n
- en coumarone, n
- en cumarone, n
- for C8H6O
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur aromàtic heterocíclic bicíclic format per un anell de benzè i un furà fusionats, que es presenta com una substància oliosa aromàtica i té un punt d'ebullició d'entre 173 i 175 ºC.
Nota
-
El benzofuran és insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics comuns.
S'obté dels olis lleugers del quitrà d'hulla. Per reducció dona el 2,3-dihidrobenzofuran.
cumulat -ada
cumulat -ada
Química orgànica
- ca acumulat -ada, adj
- ca cumulat -ada, adj sin. compl.
- es acumulado -da, adj
- en cumulative, adj
Química orgànica
Definición
Dit d'un enllaç doble consecutiu a un altre enllaç doble.
Nota
-
Els enllaços dobles acumulats són considerablement més reactius que els enllaços dobles aïllats.
Els compostos amb enllaços acumulats s'anomenen cumulens. Els al·lens són els cumulens més simples.
cumulè
cumulè
Química orgànica
- ca cumulè, n m
- es cumuleno, n m
- en cumulene, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs que contenen tres o més enllaços dobles acumulats.
curcumina
curcumina
Química orgànica
- ca curcumina, n f
- es curcumina, n f
- en curcumin, n
- for C21H20O6
Química orgànica
Definición
Compost orgànic extret de la cúrcuma, que es presenta com un sòlid en forma d'agulles de color groc ataronjat i té un punt de fusió de 183 ºC.
Nota
-
La curcumina és soluble en alcohol i insoluble en aigua.
Es fa servir com a colorant en aliments, reactiu analític, indicador de pH (interval 7,4-8,6, de color vermell en àlcalis i groc en àcids) i indicador de bor. També es fa servir en tenyit biològic.
curi
curi
Química inorgànica
- ca curi, n m
- es curio, n m
- en curium, n
- sbl Cm
Química inorgànica
Definición
Element vuitè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 96 i massa atòmica 247.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-un isòtops del curi, tots ells inestables i artificials.
El curi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.340 ºC.
Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.
El seu ús es limita a la recerca científica.