Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  làser de quatre nivells, n m
  • es  láser de cuatro niveles, n m
  • en  four-level laser, n

Química física

Definición
Làser que té tres nivells energètics fonamentals i un nivell energètic excitats implicats en l'emissió de radiació làser per part del medi actiu.

Nota

  • En un làser de quatre nivells, les molècules o àtoms del medi actiu són bombejats des de l'estat fonamental fins a un estat excitat. Des d'aquest estat excitat, les molècules o àtoms perden part de l'energia d'excitació per mitjà de desactivació no radiant i passen a un segon estat excitat, que és metaestable. Des d'aquest estat excitat, les espècies pateixen una desactivació radiant cap a un tercer estat excitat, inicialment despoblat, i emeten la radiació làser.

    El làser de quatre nivells permet superar els inconvenients que té el làser de tres nivells per a aconseguir la inversió de poblacions, atès que la radiació làser hi té lloc entre dos estats excitats diferents i no entre un estat excitat i l'estat fonamental.

    Per exemple, és un làser de quatre nivells el làser Nd:YAG.
  • ca  làser de robí, n m
  • es  láser de rubí, n m
  • en  ruby laser, n

Química física

Definición
Làser d'estat sòlid de caràcter polsant en què el medi actiu és constituït per robí amb petites impureses de l'ió crom(III) en forma d'òxid de crom(III), les quals són les responsables de la radiació làser.

Nota

  • Els ions crom(III) són bombejats mitjançant un flaix de llum blanca des de l'estat fonamental, 4A2, fins a dos estats excitats diferents, 4T1 i 4T2. Des d'aquests estats, els ions crom(III) experimenten una desactivació no radiant a l'estat metaestable 2E, des d'on es desexciten i emeten radiació làser tornant a l'estat fonamental.

    El làser de robí és un làser de tres nivells.
  • ca  làser de díode, n m
  • ca  làser de semiconductor, n m sin. compl.
  • es  láser de diodo, n m
  • es  láser de semiconductor, n m
  • en  diode laser, n
  • en  semiconductor laser, n

Química física

Definición
Làser d'estat sòlid en què el medi actiu és un semiconductor.

Nota

  • En un làser de díode, l'emissió de radiació làser es produeix després d'aplicar una diferència de potencial a una unió entre un semiconductor de tipus p i un semiconductor de tipus n.
  • ca  làser de tres nivells, n m
  • es  láser de tres niveles, n m
  • en  three-level laser, n

Química física

Definición
Làser que té un nivell energètic fonamental i dos nivells energètics excitats implicats en l'emissió de radiació làser per part del medi actiu.

Nota

  • Les molècules o àtoms del medi actiu són bombejats des de l'estat fonamental fins a un estat excitat. Des d'aquest estat excitat, les molècules o àtoms perden part de l'energia d'excitació per mitjà de desactivació no radiant i passen a un segon estat excitat, que és metaestable. La radiació làser resulta de l'emissió estimulada d'aquest segon estat excitat a l'estat fonamental.

    El principal inconvenient del làser de tres nivells és que no és fàcil d'aconseguir la inversió de poblacions entre l'estat fonamental i l'estat excitat metaestable, atès que això implica que el bombeig inicial ha d'excitar moltes molècules o àtoms de l'estat fonamental.
  • ca  làser químic, n m
  • es  láser químico, n m
  • en  chemical laser, n

Química física

Definición
Làser en què la radiació làser es genera mitjançant una reacció química que forma espècies en un estat d'inversió de poblacions.

Nota

  • Per exemple, és un làser químic el làser de iode.
  • ca  lawrenci, n m
  • es  laurencio, n m
  • es  lawrencio, n m
  • en  lawrencium, n
  • sbl  Lr

Química inorgànica

Definición
Element quinzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 103 i massa atòmica 262.

Nota

  • Es coneixen fins a quinze isòtops del lawrenci, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  levogir -a, adj
  • ca  levorotatori -òria, adj sin. compl.
  • es  levógiro -ra, adj
  • es  levorrotatorio -ria, adj
  • en  laevorotatory, adj
  • en  levorotatory, adj

Química orgànica

Definición
Dit d'un compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a l'esquerra.

Nota

  • En la nomenclatura, un compost levogir es representa amb els prefixos (−)- o L- (vegeu la imatge).

    Vegeu també dextrogir -a.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  levogir -a, adj
  • ca  levorotatori -òria, adj sin. compl.
  • es  levógiro -ra, adj
  • es  levorrotatorio -ria, adj
  • en  laevorotatory, adj
  • en  levorotatory, adj

Química orgànica

Definición
Dit d'un compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a l'esquerra.

Nota

  • En la nomenclatura, un compost levogir es representa amb els prefixos (−)- o L- (vegeu la imatge).

    Vegeu també dextrogir -a.
  • ca  corba d'equilibri, n f
  • ca  línia d'equilibri, n f sin. compl.
  • es  curva de equilibrio, n f
  • es  línea de equilibrio, n f
  • en  equilibrium curve, n
  • en  equilibrium line, n

Química física

Definición
Corba d'un diagrama de fases d'una substància pura on coexisteixen dues fases en equilibri de manera que, segons la regla de les fases, només hi ha un grau de llibertat.

Nota

  • Una corba d'equilibri representa les condicions de temperatura i pressió a què pot tenir lloc el canvi de fase.

    Generalment, una corba d'equilibri és representada per una funció del tipus p(T), i quan una de les dues fases és vapor, representa corbes de la variació de la pressió de vapor amb la temperatura.
  • ca  línia de conjunció, n f
  • es  línea de conjunción, n f
  • en  conjunction line, n

Química física

Definición
Recta de connexió que es dibuixa en una regió de coexistència de dues fases en un diagrama de fases ternari.

Nota

  • La línia de conjunció uneix els punts de la composició de cadascuna de les fases, normalment ternàries i cadascuna d'elles rica en un component i pobra en un altre, que es troben en la línia de separació d'aquesta regió amb la corresponent a la regió on només una fase és estable.

    A diferència del que passa en les rectes de connexió dels diagrames de fases binaris, les línies de conjunció no són paral·leles a cap dels tres costats del diagrama triangular, i el pendent d'aquesta línia, respecte al component que és soluble en els altres dos components per separat, indica quina de les fases és més rica en aquest component.

    A partir de la regla de les fases, en estar la línia de conjunció dins d'una regió on coexisteixen dues fases en equilibri, es tenen tres graus de llibertat, i, com que normalment la temperatura i la pressió es consideren constants, ja que així es pot dibuixar el diagrama de fases en una representació triangular bidimensional, només queda un grau de llibertat. Això significa que, donada la composició d'un component en una de les dues fases, automàticament queda fixada la composició de l'altra. A més, en aquestes rectes continua sent vàlida la regla de la palanca.

    Vegeu també corba binodal.