Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lligand monodentat, n m
  • es  ligando monodentado, n m
  • en  monodentate ligand, n

Química inorgànica

Definición
Lligand que només té un àtom capaç de cedir densitat electrònica a l'àtom central i només ocupa una posició de coordinació.

Nota

  • És un lligand monodentat el lligand NH3, per això en el complex [Co(NH3)6]3+, amb nombre de coordinació 6, hi ha sis lligands monodentats ocupant les sis posicions de coordinació.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lligand multidentat, n m
  • ca  lligand polidentat, n m
  • ca  lligand quelat, n m sin. compl.
  • es  ligando multidentado, n m
  • es  ligando polidentado, n m
  • es  ligando quelato, n m
  • en  chelate ligand, n
  • en  multidentate ligand, n
  • en  polydentate ligand, n

Química inorgànica

Definición
Lligand que té dos o més àtoms capaços de cedir densitat electrònica a l'àtom central.

Nota

  • Un lligand multidentat pot ser didentat, tridentat, etc., i ocupa més d'una posició de coordinació. Per exemple, l'etilendiamina (H2N-CH2-CH2-NH2, sovint representada per en) és un lligand didentat (vegeu la imatge). El complex [Co(en)6]3+ té nombre de coordinació 6, però només té tres lligands, cadascun dels quals ocupa dues posicions de coordinació.

    En el lligand hi ha, gairebé sempre, nitrogen i un grup de característiques àcides. El nitrogen subministra el parell d'electrons no compartit i el grup àcid, l'hidrogen substituïble.

    Habitualment, els lligands multidentats són compostos orgànics amb un doble caràcter acidobàsic, de manera que, d'una banda, poden cedir protons i, de l'altra, contenen un parell o més d'electrons no compartits, amb els quals poden formar un o més enllaços covalents coordinats. D'aquesta manera, mitjançant els enllaços iònics i els enllaços covalents, poden formar un anell al voltant de l'àtom central.

    En general, els lligands multidentats donen més estabilitat als complexos.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lligand multidentat, n m
  • ca  lligand polidentat, n m
  • ca  lligand quelat, n m sin. compl.
  • es  ligando multidentado, n m
  • es  ligando polidentado, n m
  • es  ligando quelato, n m
  • en  chelate ligand, n
  • en  multidentate ligand, n
  • en  polydentate ligand, n

Química inorgànica

Definición
Lligand que té dos o més àtoms capaços de cedir densitat electrònica a l'àtom central.

Nota

  • Un lligand multidentat pot ser didentat, tridentat, etc., i ocupa més d'una posició de coordinació. Per exemple, l'etilendiamina (H2N-CH2-CH2-NH2, sovint representada per en) és un lligand didentat (vegeu la imatge). El complex [Co(en)6]3+ té nombre de coordinació 6, però només té tres lligands, cadascun dels quals ocupa dues posicions de coordinació.

    En el lligand hi ha, gairebé sempre, nitrogen i un grup de característiques àcides. El nitrogen subministra el parell d'electrons no compartit i el grup àcid, l'hidrogen substituïble.

    Habitualment, els lligands multidentats són compostos orgànics amb un doble caràcter acidobàsic, de manera que, d'una banda, poden cedir protons i, de l'altra, contenen un parell o més d'electrons no compartits, amb els quals poden formar un o més enllaços covalents coordinats. D'aquesta manera, mitjançant els enllaços iònics i els enllaços covalents, poden formar un anell al voltant de l'àtom central.

    En general, els lligands multidentats donen més estabilitat als complexos.
  • ca  lligand pont, n m
  • es  ligando puente, n m
  • en  bridging ligand, n

Química inorgànica

Definición
Lligand que s'uneix simultànimament a dos o més àtoms centrals.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lligand multidentat, n m
  • ca  lligand polidentat, n m
  • ca  lligand quelat, n m sin. compl.
  • es  ligando multidentado, n m
  • es  ligando polidentado, n m
  • es  ligando quelato, n m
  • en  chelate ligand, n
  • en  multidentate ligand, n
  • en  polydentate ligand, n

Química inorgànica

Definición
Lligand que té dos o més àtoms capaços de cedir densitat electrònica a l'àtom central.

Nota

  • Un lligand multidentat pot ser didentat, tridentat, etc., i ocupa més d'una posició de coordinació. Per exemple, l'etilendiamina (H2N-CH2-CH2-NH2, sovint representada per en) és un lligand didentat (vegeu la imatge). El complex [Co(en)6]3+ té nombre de coordinació 6, però només té tres lligands, cadascun dels quals ocupa dues posicions de coordinació.

    En el lligand hi ha, gairebé sempre, nitrogen i un grup de característiques àcides. El nitrogen subministra el parell d'electrons no compartit i el grup àcid, l'hidrogen substituïble.

    Habitualment, els lligands multidentats són compostos orgànics amb un doble caràcter acidobàsic, de manera que, d'una banda, poden cedir protons i, de l'altra, contenen un parell o més d'electrons no compartits, amb els quals poden formar un o més enllaços covalents coordinats. D'aquesta manera, mitjançant els enllaços iònics i els enllaços covalents, poden formar un anell al voltant de l'àtom central.

    En general, els lligands multidentats donen més estabilitat als complexos.
  • ca  llum polaritzada, n f
  • es  luz polarizada, n f
  • en  polarised light, n
  • en  polarized light, n

Química física

Definición
Llum els vectors del camp elèctric i del camp magnètic de la qual tenen una direcció en concret en l'espai.

Nota

  • Hi ha tres tipus de llum polaritzada. En primer lloc, la llum polaritzada linealment, que té lloc quan aquests vectors tenen una direcció constant en l'espai i en el temps. En segon lloc, la llum polaritzada el·lípticament, si el moviment descrit pels vectors és el·líptic. En tercer lloc, la llum polaritzada circularment, si aquests vectors descriuen un moviment circular al llarg del temps a cadascun dels punts de la direcció de propagació de la llum.

    En funció del sentit de gir dels vectors, es distingeix la llum de polarització dextrogira, la qual és polaritzada circularment cap a la dreta, i la llum de polarització levogira, la qual és polaritzada circularment cap a l'esquerra.
  • ca  longitud d'ona, n f
  • es  longitud de onda, n f
  • en  wavelength, n

Química física

Definición
Distància entre dos punts successius situats en la direcció de propagació d'una ona electromagnètica en què l'oscil·lació té la mateixa fase.
  • ca  longitud de cadena, n f
  • es  longitud de cadena, n f
  • en  chain length, n

Química física

Definición
Relació entre la velocitat de reacció de l'etapa de propagació i la velocitat de reacció de l'etapa d'iniciació en una reacció de poliaddició.

Nota

  • L'expressió matemàtica de la longitud de cadena és $\frac{k_p}{2\sqrt{k_d k_t}} \frac{[M]}{[ I]^{1/2}} $, en què kp és la constant de velocitat de l'etapa de propagació de la reacció en cadena, kd és la constant de velocitat de l'etapa en què es formen les espècies radicalàries responsables de la polimerització, kt és la constant de velocitat de l'etapa de terminació, [M] és la concentració de monòmer en un instant determinat i [I] és la concentració de l'espècie química que genera les espècies radicalàries, l'iniciador.

    S'observa que l'expressió de la longitud de cadena està relacionada directament amb el grau de polimerització. Si l'etapa de terminació del procés de polimerització és per recombinació (per tant, dues cadenes creixents de polímer es combinen entre si), el grau de polimerització del polímer serà el doble del que indica la longitud de cadena, mentre que si l'etapa de terminació és per transferència del caràcter actiu o radicalari d'una cadena creixent de polímer a una altra molècula, el grau de polimerització coincidirà amb la longitud de cadena.
  • ca  luminescència, n f
  • es  luminiscencia, n f
  • en  luminescence, n

Química física

Definición
Emissió espontània de llum que presenten certes substàncies un cop han experimentat una transició a un estat excitat per mitjà d'algun mecanisme que no inclogui l'augment de la temperatura.

Nota

  • Si l'emissió espontània es produeix en un interval de temps de pocs nanosegons després que la substància hagi estat excitada, s'utilitza el terme fluorescència, mentre que si l'emissió espontània té lloc en intervals de temps més grans, de fraccions de segons o segons, s'utilitza el terme fosforescència.

    Existeixen diferents tipus de luminescència en funció del mecanisme pel qual les substàncies s'exciten electrònicament. Els més importants són la fotoluminescència i la quimioluminescència.
  • ca  luteci, n m
  • es  lutecio, n m
  • en  lutetium, n
  • sbl  Lu

Química inorgànica

Definición
Element quinzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 71 i massa atòmica 174,9668.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del luteci, dels quals dos són estables (175Lu i 176Lu).

    El luteci es presenta com un metall blanc argentat, tou, amb un punt de fusió de 1.652 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.327 ºC.

    És molt poc abundant a l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    Químicament és similar al lantani i és bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    La seva escassetat fa que no se'n conegui cap aplicació.