Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  llei de Raoult, n f
  • es  ley de Raoult, n f
  • en  Raoult's law, n

Química física

Definición
Llei que relaciona la pressió parcial de vapor dels components d'una mescla ideal condensada, que tant pot ser líquida com sòlida, amb la seva fracció molar.

Nota

  • La llei de Raoult s'expressa com $p_i = x_i^{(c)}p_i^*$, en què $p_i^*$ indica la pressió de vapor del component pur.

    La llei de Raoult també s'aplica al dissolvent d'una solució diluïda ideal, però no als soluts, ja que els soluts verifiquen la llei de Henry. Experimentalment, la llei de Raoult es verifica en el límit del component pur, quan la fracció molar del component de la mescla, o del dissolvent de la solució, tendeix a la unitat.
  • ca  llei de Stokes, n f
  • es  ley de Stokes, n f
  • en  Stokes law, n

Química física

Definición
Llei que permet calcular el coeficient de fricció d'una partícula de radi r que es mou en un dissolvent de viscositat η.

Nota

  • Matemàticament, la llei de Stokes s'expressa com f = 6πrη, en què f és el coeficient de fricció, r és el radi de la partícula i η és la viscositat.

    Perquè la llei de Stokes sigui aplicable, el radi r ha de ser similar al radi de les molècules del dissolvent. En el cas de les solucions iòniques, la llei de Stokes sol ser aplicable, ja que r és el radi hidrodinàmic de l'ió, de dimensions similars a les molècules d'aigua.
  • ca  equació de velocitat, n f
  • ca  llei de velocitat, n f
  • es  ecuación de velocidad, n f
  • es  ley de velocidad, n f
  • en  rate equation, n
  • en  rate law, n

Química física

Definición
Equació diferencial empírica que relaciona la velocitat d'una reacció amb les concentracions, en un instant determinat, de totes les espècies que hi participen.

Nota

  • Ocasionalment, en l'equació de velocitat d'una reacció apareixen concentracions d'espècies que no apareixen en l'estequiometria de la reacció. De fet, per norma general, tret del cas d'una reacció elemental, l'equació de velocitat d'una reacció no pot ser deduïda directament de l'estequiometria de l'equació química de la reacció.

    L'equació de velocitat de nombroses reaccions és del tipus v = k[A]a[B]b, en què k és la constant de velocitat, [A], [B]... són les concentracions de les espècies que participen en la reacció i a, b... són els ordres de reacció respectius de les espècies.

    Un cop coneguda l'equació de velocitat d'una reacció i el seu coeficient de velocitat, es pot predir la velocitat de reacció a partir de la composició de la mescla reactant. A més, si s'integra l'equació diferencial que constitueix l'equació de velocitat, s'obté l'equació de velocitat integrada, amb la qual es pot predir l'evolució de la composició de la mescla en el temps, a mesura que transcorre la reacció.
  • ca  llei dels estats corresponents, n f
  • es  ley de los estados correspondientes, n f
  • en  law of corresponding states, n

Química física

Definición
Llei empírica segons la qual tots els gasos reals que pugin ser descrits per una mateixa equació d'estat de dos paràmetres independents admeten una descripció en termes d'una equació d'estat reduïda, la qual no depèn de la naturalesa del gas.

Nota

  • Segons la llei dels estats corresponents, en termes de les magnituds reduïdes d'un gas, existeix una equació d'estat, f (π,φ,θ) = 0, independent de la naturalesa del gas, que només depèn de les magnituds reduïdes, encara que la seva forma depengui de l'equació d'estat emprada per al gas real.

    Per exemple, l'equació de Van der Waals es pot escriure en funció de les magnituds reduïdes com (π + 3/φ)(3φ − 1) = 8θ.
  • ca  llei dels gasos ideals, n f
  • ca  equació d'estat del gas ideal, n f sin. compl.
  • es  ecuación de estado del gas ideal, n f
  • es  ley de los gases ideales, n f
  • en  ideal gas equation of state, n
  • en  ideal gas law, n

Química física

Definición
Equació d'estat d'un gas que determina la relació existent entre la pressió, la temperatura i el volum d'un gas que experimenta un comportament de gas ideal.

Nota

  • La llei dels gasos ideals ve donada per PV = nRT, en què P correspon a la pressió, V és el volum, n són els mols, T és la temperatura termodinàmica i R és la constant dels gasos.

    La llei dels gasos ideals s'obté a partir dels postulats de la teoria cinètica dels gasos i és una bona aproximació al comportament dels gasos a baixes pressions.
  • ca  principis de la termodinàmica, n m pl
  • ca  lleis de la termodinàmica, n f pl sin. compl.
  • es  leyes de la termodinámica, n f pl
  • es  principios de la termodinámica, n m pl
  • en  laws of thermodynamics, n pl
  • en  principles of thermodynamics, n pl

Química física

Definición
Conjunt de principis que defineixen el comportament sota determinades circumstàncies de la temperatura, l'energia i l'entropia que caracteritzen un sistema termodinàmic i nega fenòmens com el mòbil perpetu de primera espècie i el mòbil perpetu de segona espècie.

Nota

  • Els principis de la termodinàmica van ser introduïts entre els segles XIX i XX per a donar cos axiomàtic a la termodinàmica com a disciplina científica.

    S'han establert quatre principis de la termodinàmica: el principi zero de la termodinàmica, el primer principi de la termodinàmica, el segon principi de la termodinàmica i el tercer principi de la termodinàmica.

    Tot i que hi ha hagut diversos intents de reduir els principis de la termodinàmica a un de sol, el més convincent dels quals va ser el resultat obtingut per Hatsopoulos i Keenan el 1972 amb la llei de l'equilibri estable, es considera del tot acceptada la formulació axiomàtica de la termodinàmica de l'equilibri amb els quatre principis enunciats.

    Modernament, s'han fet extensions de la termodinàmica a sistemes fora de l'equilibri, però només s'accepta la formulació d'Onsager de 1931 de la relació entre fluxos i forces termodinàmiques per a sistemes no gaire lluny de l'equilibri i que satisfacin el règim lineal. Aquestes equacions fenomenològiques es coneixen amb el nom de relacions d'Onsager, i alguns autors els volen donar la categoria de llei amb el nom de quart principi de la termodinàmica.
  • ca  lligam extern, n m
  • es  ligadura externa, n f
  • en  external constraint, n

Química física

Definición
Variable associada a un camp conservatiu extern en què està immers un sistema termodinàmic, que no provoca bescanvi d'energia entre el sistema i el medi.

Nota

  • Per exemple, per a sistemes que es troben dins d'un camp elèctric, el lligam extern és el potencial elèctric; per a sistemes centrífugs, el lligam extern és la velocitat angular de rotació, i, si el sistema es troba dins d'un camp gravitacional, el lligam extern és el potencial gravitacional, ja que per a sistemes propers a la superfície de la Terra, normalment es considera l'acceleració de la gravetat.
  • ca  lligam intern, n m
  • es  ligadura interna, n f
  • en  internal constraint, n

Química física

Definición
Cadascuna de les parets internes, adiabàtiques, rígides i impermeables en què es pot subdividir un sistema termodinàmic, de manera que cada subsistema estigui en equilibri termodinàmic encara que el sistema global no ho estigui.

Nota

  • Això permet estudiar l'evolució espontània dels estats que no es troben en equilibri cap al seu estat d'equilibri, compatible amb els lligams externs del sistema, segons el segon principi de la termodinàmica.
  • ca  lligand, n m
  • es  ligando, n m
  • en  ligand, n

Química inorgànica

Definición
Cadascuna de les espècies químiques de naturalesa iònica, catiònica o neutra que s'uneixen a l'àtom central d'un complex per mitjà d'enllaços coordinats.

Nota

  • Un lligand es caracteritza per tenir parells d'electrons no enllaçants, i pot ser classificat com a donador σ o donador π. Un lligand donador σ pot cedir densitat electrònica només a través d'orbitals σ, per exemple H- o NH3. Un lligand donador π pot cedir densitat electrònica a través d'orbitals π en addició a la donació a través d'orbitals σ. La capacitat d'actuar com a donador π augmenta amb la càrrega negativa, F- < O2- < N3-. A més, pot tenir la capacitat de cedir densitat electrònica a través d'orbitals σ i d'acceptar-ne del centre metàl·lic a través d'orbitals π, la qual cosa afavoreix que en determinats casos el centre metàl·lic pugui presentar un estat d'oxidació 0 o, fins i tot, negatiu (per exemple CO, CN-, N2 o NO+).

    Els diferents tipus de lligands s'agrupen en dos grups, els lligands monodentats i els lligands multidentats.

    Vegeu també lligand ambidentat.
  • ca  lligand ambidentat, n m
  • es  ligando ambidentado, n m
  • en  ambidentate ligand, n

Química inorgànica

Definición
Lligand que es pot enllaçar a l'àtom central per més d'un àtom diferent, però només per un àtom a la vegada.

Nota

  • Per exemple, quan l'ió nitrit, NO2-, actua com a lligand es pot enllaçar a través de l'àtom de nitrogen, M-NO2, o a través d'un àtom d'oxigen, M-ONO.