procés isoenergètic
procés isoenergètic
Química física
- ca procés isoenergètic, n m
- es proceso isoenergético, n m
- en isoenergetic process, n
Química física
Definición
Procés termodinàmic que es realitza a energia interna constant.
Nota
- La manera usual de realitzar un procés isoenergètic és a través d'una paret rígida i adiabàtica, que no deixa bescanviar energia ni en forma de treball ni en forma de calor.
procés isoentàlpic
procés isoentàlpic
Química física
- ca procés isoentàlpic, n m
- ca procés isentàlpic, n m sin. compl.
- es proceso isentálpico, n m
- es proceso isoentálpico, n m
- en isenthalpic proces, n
- en isoenthalpic process, n
Química física
Definición
Procés termodinàmic que es realitza a entalpia constant.
Nota
- La manera usual de realitzar un procés isoentàlpic és a través d'una paret adiabàtica, que no deixa bescanviar energia en forma de calor i que manté constant la pressió al llarg del procés.
procés isoentròpic
procés isoentròpic
Química física
- ca procés isoentròpic, n m
- ca procés isentròpic, n m sin. compl.
- es proceso isentrópico, n m
- es proceso isoentrópico, n m
- en isentropic process, n
- en isoentropic process, n
Química física
Definición
Procés termodinàmic que es realitza a entropia constant.
Nota
- La manera usual de realitzar un procés isoentròpic és a través d'una paret adiabàtica mitjançant un procés reversible, la qual cosa significa que es fa de manera infinitament lenta i sense bescanviar calor amb el medi.
procés isotèrmic
procés isotèrmic
Química física
- ca procés isotèrmic, n m
- es proceso isotérmico, n m
- es proceso isotermo, n m
- en isothermal process, n
- en isothermic process, n
Química física
Definición
Procés politròpic que es realitza a temperatura constant.
procés multifotònic
procés multifotònic
Química física
- ca procés multifotònic, n m
- es proceso multifotónico, n m
- en multiphoton process, n
Química física
Definición
Procés en què una espècie intercanvia més d'un fotó amb la radiació electromagnètica amb què interacciona.
Nota
-
El cas més habitual i més estudiat de procés multifotònic és el dels processos bifotònics, en què s'intercanvien dos fotons.
Els processos multifotònics són poc probables en comparació amb els processos monofotònics. La probabilitat d'absorció o d'emissió induïda multifotònica normalment no és lineal respecte de la densitat d'energia de la radiació electromagnètica. Per aquest motiu, es fa servir la denominació espectroscòpia no lineal a l'hora de referir-se al conjunt de processos multifotònics.
L'espectroscòpia làser ha contribuït notablement a l'estudi dels processos multifotònics a causa del gran nombre de fotons que transporta la radiació làser.
El fet que les regles de selecció que regeixen els processos multifotònics no siguin les mateixes que les que regeixen els processos monofotònics fa que ambdós tipus de processos siguin complementaris, en el sentit que els estats energètics que són inaccessibles per a un tipus de processos poden no ser-ho per l'altre. Així, per exemple, en espectroscòpia monofotònica només són observables les transicions electròniques del tipus g $\leftrightarrow$ u per a molècules diatòmiques homonuclears, mentre que en espectroscòpia bifotònica són observables les transicions electròniques del tipus g $\leftrightarrow$ g o u $\leftrightarrow$ u.
Entre les aplicacions més importants que deriven dels processos multifotònics, cal destacar l'espectrometria Raman i la duplicació de freqüències o generació del segon harmònic, un procés trifotònic que permet duplicar la freqüència d'un feix de radiació electromagnètica intensa.
procés politròpic
procés politròpic
Química física
- ca procés politròpic, n m
- es proceso politrópico, n m
- en polytropic process, n
Química física
Definición
Procés termodinàmic en què la capacitat calorífica del sistema es manté constant.
Nota
-
El procés isotèrmic i el procés adiabàtic són casos particulars de processos politròpics. També ho són el procés isobàric i el procés isocor, sempre que la capacitat calorífica a pressió constant i la capacitat calorífica a volum constant, respectivament, es mantinguin constants.
Per a un gas ideal, el procés polipròtic fa que la relació pVɣ, en què ɣ' = (Cp − C) / (CV − C), es mantingui constant. Per al cas particular d'un procés adiabàtic reversible, ɣ' = ɣ = Cp / CV, que és el coeficient adiabàtic del gas.
procés reversible
procés reversible
Química física
- ca procés reversible, n m
- es proceso reversible, n m
- en reversible process, n
Química física
Definición
Procés termodinàmic que porta un sistema termodinàmic d'un estat d'equilibri a un altre mitjançant petits canvis de les variables d'estat que el caracteritzen, de manera que es faci prou lent perquè el sistema estigui sempre en un estat d'equilibri termodinàmic i aquestes variables d'estat estiguin definides a cada moment.
Nota
-
Per exemple, les variables intensives, com la temperatura i la pressió, han de tenir el mateix valor a tots els punts del sistema termodinàmic en un determinat moment del procés reversible.
Els processos reversibles són els únics en què es verifica el signe = del segon principi de la termodinàmica, és a dir, en què no està definit el procés espontani que es verificarà si es treu el sistema del seu equilibri termodinàmic, de manera que pot anar en qualsevol sentit. D'aquí ve el qualificatiu de reversible, que no s'ha de confondre amb bidireccional.
Encara que, a la pràctica, els processos reversibles no existeixin, són molt útils, ja que permeten calcular variacions de les magnituds d'estat dels sistemes termodinàmics.
procés termodinàmic
procés termodinàmic
Química física
- ca procés termodinàmic, n m
- es proceso termodinámico, n m
- en thermodynamic process, n
Química física
Definición
Transformació que experimenta un sistema termodinàmic des d'un estat d'equilibri inicial fins a un estat d'equilibri final, en què varien alguna o totes les variables d'estat que el caracteritzen.
Nota
-
Els exemples més usuals de procés termodinàmic són aquells en què es manté constant alguna variable d'estat característica. Així, si es manté constant la temperatura, es tracta d'un procés isotèrmic; si és la pressió la magnitud que es manté constant, es tracta d'un procés isobàric, i si és el volum, es tracta d'un procés isocor.
Altres casos de procés termodinàmic són aquells en què es restringeix algun tipus d'interacció amb el medi; per exemple, si no es permet bescanviar calor amb el medi, el procés s'anomena procés adiabàtic.
El procés termodinàmic no sempre condueix al sistema des d'un estat d'equilibri fins a un altre, ja que si de partida el sistema no està en equilibri i es deixa evolucionar espontàniament, evolucionarà cap al seu estat d'equilibri compatible amb els lligams externs a què està sotmès. A vegades és l'estat final el que no ha d'estar en equilibri termodinàmic, ja que hi ha forces externes que el mantenen fora de l'equilibri. Qualsevol d'aquests processos és un procés irreversible. Un procés que tregui a un sistema del seu estat d'equilibri mitjançant petits canvis de les seves variables d'estat, de manera que es faci prou lent perquè a cada moment el sistema estigui en un estat d'equilibri termodinàmic, s'anomena procés reversible.
producte de solubilitat
producte de solubilitat
Química física
- ca producte de solubilitat, n m
- es producto de solubilidad, n m
- en solubility product, n
- sbl Ks
- sbl Ksol
Química física
Definición
Constant d'equilibri entre una sal iònica insoluble i els seus ions, que són solubles.
Nota
-
Habitualment el producte de solubilitat s'expressa en l'escala de molalitats.
A pressions moderades, semblants a la pressió estàndard, el producte de solubilitat només dependrà de l'activitat dels ions en solució, $K_{s,m} = \left(a_{m,M^{z_+}} \right)_{eq}^{\nu_+} \left(a_{m,X^{z_-}} \right)_{eq}^{\nu_-}=\gamma^\nu_{m,\pm} \left(m_{M^{z_+}} \right)_{eq}^{\nu} \left(m_{X^{z_-}} \right)_{eq}^{\nu_-}/(m^\circ)^\nu$, en què ν = ν+ + ν− representa el nombre d'ions, positius i negatius, en solució per molècula de sal; z+ i z− són les càrregues iòniques del catió i de l'anió, respectivament; γ±,m és el coeficient d'activitat iònica mitjana en l'escala de molalitats, i mº = 1 m.
En el límit de compostos altament insolubles, la concentració d'espècies iòniques és pràcticament negligible, amb la qual cosa hi ha una forma aproximada per al producte de solubilitat: $K_{s} \simeq \left(m_{M^{z_+}} \right)_{eq}^{\nu} \left(m_{X^{z_-}} \right)_{eq}^{\nu_-} /(m^\circ)^\nu \simeq \left(c_{M^{z_+}} \right)_{eq}^{\nu} \left(c_{X^{z_-}} \right)_{eq}^{\nu_-} /(c^\circ)^\nu$, en què cº = 1 M, que és adimensional i independent de l'escala escollida.
Per a electròlits 1:1 (ν+ = ν− = 1) és fàcil expressar el producte de solubilitat en funció de la solubilitat, definida com la concentració de la solució saturada ($s = m_{M^{z_+}} = m_{M^{z_-}} \simeq c_{M^{z_+}} \simeq c_{M^{z_-}}$) a partir de la següent expressió: Ks = (s/mº)2.
projecció de Fischer
projecció de Fischer
Química orgànica
- ca projecció de Fischer, n f
- es proyección de Fischer, n f
- en Fischer projection, n
- en Fischer-Tollens projection, n
Química orgànica
Definición
Representació planària d'una molècula en què els enllaços dibuixats en vertical estan dirigits cap a sota del pla i els enllaços dibuixats en horitzontal estan dirigits cap a sobre del pla, la qual resulta més còmoda alhora d'establir relacions d'estereoisomeria.
Nota
-
La projecció de Fischer té un interès especial en estereoisòmers que tenen dos o més centres quirals.
Per a establir relacions entre les projeccions de Fischer corresponents als diferents estereoisòmers no es pot aixecar la representació del pla, però sí que es pot fer girar 180º en el mateix pla. D'altra banda, un intercanvi de dos grups equival a invertir la configuració, mentre que dos intercanvis successius equival a la mateixa configuració.
