Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  prometi, n m
  • es  prometio, n m
  • en  promethium, n
  • sbl  Pm

Química inorgànica

Definición
Element cinquè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 61 i massa atòmica 145.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-sis isòtops del prometi, tots ells artificials i inestables.

    Les seves propietats són poc conegudes.
  • ca  propà, n m
  • es  propano, n m
  • en  propane, n
  • for  CH3CH2CH3

Química orgànica

Definición
Alcà de cadena lineal de 3 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor i asfixiant i té un punt d'ebullició de −42 ºC i un punt de fusió de −189,7 ºC.

Nota

  • El propà té una densitat de 0,531 g/cm3 a 0 ºC. És soluble en els dissolvents orgànics.

    Es troba formant mescles, tot i que com a component minoritari, del gas natural i del gas de refineria produït en el craqueig i en la destil·lació del petroli durant el procés de refinament.

    Es fa servir com a combustible domèstic i industrial. A més, té força aplicacions sintètiques, entre les quals destaca l'obtenció d'etilè. Es fa servir en sistemes de refrigeració, com a dissolvent, com a enriquidor de gasos i en la propulsió per a aerosols.
  • ca  al·lè, n m
  • ca  propadiè, n m sin. compl.
  • es  aleno, n m
  • es  propadieno, n m
  • en  allene, n
  • en  propadiene, n
  • for  H2C=C=CH2

Química orgànica

Definición
Al·lè de cadena lineal de 3 àtoms de carboni que es presenta com un gas inflamable, inestable, que liqua a −34,5 ºC i té un punt de congelació de −136,5 ºC i una temperatura crítica de 120 ºC.

Nota

  • L'al·lè és el més simple dels al·lens.

    Es fa servir com a producte intermediari de síntesi.
  • ca  propagador, n m
  • es  propagador, n m
  • en  chain carrier, n

Química física

Definición
Intermediari de reacció d'una reacció en cadena que experimenta els cicles repetits de formació-regeneració.

Nota

  • El propagador d'una cadena es forma per primera vegada en l'etapa d'iniciació, la qual pot consistir en una o diverses reaccions elementals. A continuació es consumeix en alguna etapa de propagació i es regenera en una etapa posterior, per a poder repetir successivament el cicle que constitueixen les etapes de propagació.

    Els propagadors acostumen a ser radicals o ions. En la reacció en cadena H2 + Br2 → 2 HBr, el radical Br˙ és el propagador.
  • ca  propan-, pfx
  • es  propan-, pfx
  • en  propan-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura substitutiva, per a designar els compostos derivats del propà en què un o més hidrògens s'han substituït per un grup funcional.

Nota

  • Per a completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, propanal (CH3CH2CHO) i àcid propanoic (CH3CH2COOH).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  glicerol, n m
  • ca  1,2,3-propantriol, n m sin. compl.
  • ca  glicerina, n f sin. compl.
  • ca  propan-1,2,3-triol, n m sin. compl.
  • es  1,2,3-propanotriol, n m
  • es  glicerina, n f
  • es  glicerol, n m
  • es  propano-1,2,3-triol, n m
  • en  1,2,3-propanetriol, n
  • en  glycerin, n
  • en  glycerol, n
  • en  propane-1,2,3-triol, n
  • for  CH2OHCHOHCH2OH

Química orgànica

Definición
Triol alifàtic que es presenta com un líquid viscós, molt higroscòpic, té un punt de fusió de 18 ºC i un punt d'ebullició de 290 ºC i es descompon amb formació d'acroleïna.

Nota

  • El glicerol és el més simple dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants. És soluble en aigua i alcohol, i insoluble en èter, benzè i cloroform.

    Es troba a la natura en els olis i en els greixos animals i vegetals en forma d'èsters del glicerol i d'àcids carboxílics de cadena llarga.

    Industrialment, s'obté per la hidròlisi d'olis i greixos, com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè.

    És un compost que té un ampli ventall d'utilitats: solvent, humectant, plastificant o producte intermediari de síntesi en l'obtenció d'altres compostos, com ara explosius, resines alquídiques, gomes d'èster i poliols de poliuretà. També es fa servir com a emol·lient en productes farmacèutics i com a hidratant, emulsionant i tonificant en productes de cosmètica. Té moltes altres utilitats, entre les quals destaquen les de lubrificant, bacteriostàtic i nutrient en fermentació o en mescles anticongelants.

    La denominació glicerina es considera obsoleta.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  propilè, n m
  • ca  propandiïl, n m sin. compl.
  • es  propandiilo, n m
  • es  propileno, n m
  • en  propanediyl, n
  • en  propylene, n
  • for  −C3H6−

Química orgànica

Definición
Cadascun dels alcandiïls de cadena lineal de 3 àtoms de carboni.

Nota

  • Existeixen els isòmers prop-1,2-ilè i prop-1,3-ilè.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acetona, n f
  • ca  propanona, n f
  • ca  cetona dimetílica, n f sin. compl.
  • es  acetona, n f
  • es  propanona, n f
  • en  acetone, n
  • en  dimethyl ketone, n
  • en  propanone, n
  • for  CH3COCH3

Química orgànica

Definición
Cetona en què els dos substituents són metils, que es presenta com un líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic i d'olor pungent característica.

Nota

  • L'acetona és la cetona més simple i més important. És miscible amb aigua, alcohol i amb nombrosos dissolvents orgànics i olis. És un dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres.

    Es produeix industrialment com a subproducte en l'obtenció de fenol, mitjançant l'oxidació de propè, o per deshidratació d'isopropanol.

    Les seves aplicacions són, per ordre d'importància: la fabricació d'altres dissolvents, com la cetona isobutil metílica, el 4-metilpentan-2-ol, l'òxid de mesitil, l'alcohol de diacetona, l'hexilenglicol, la forona i la isoforona; la utilització directa com a dissolvent de pintures, vernissos, laques, èsters de la cel·lulosa, acetilè, etc.; la fabricació de metacrilat de metil a partir de cianhidrina de l'acetona, i la síntesi orgànica en general, com ara la fabricació de cloroform, bromoform, iodoform, bisfenol A i acetilacetona.
  • ca  propè, n m
  • ca  propilè, n m sin. compl.
  • es  propeno, n m
  • es  propileno, n m
  • en  propene, n
  • en  propylene, n
  • for  CH2=CHCH3

Química orgànica

Definición
Alquè de cadena lineal de 3 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, asfixiant i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de −47,4 ºC i un punt de fusió de −185,2 ºC.

Nota

  • El propè té una densitat de 0,5193 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en alcohol i èter.

    S'obté com a subproducte en l'obtenció de l'etilè, en aplicar un craqueig a la nafta.

    És una matèria primera d'enorme interès sintètic i es fa servir en la síntesi de l'isopropanol, el propilenglicol i el glicerol, com també en la síntesi de l'òxid de propilè, de productes que contenen grups oxo i de l'àcid acrílic, entre altres. Per polimerització se n'obtenen el polímer polipropilè i altres resines viníliques.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acroleïna, n f
  • ca  propenal, n m sin. compl.
  • es  acroleína, n f
  • es  propenal, n m
  • en  acrolein, n
  • en  propenal, n
  • for  CH2=CHCHO

Química orgànica

Definición
Aldehid olefínic derivat del propà que es presenta com un líquid volàtil, inflamable, d'olor desagradable, lacrimogen i molt irritant i té un punt d'ebullició de 52,7 ºC i un punt de fusió de 87 ºC.

Nota

  • L'acroleïna té una densitat de 0,842 g/ml. És molt soluble en aigua, alcohol i èter. Té una gran tendència a polimeritzar-se i és molt reactiva.

    Es fa servir en la fabricació de resines sintètiques; com a producte intermediari en la síntesi del glicerol, el poliuretà i resines de polièster, i com a primera matèria per a diverses síntesis orgàniques, com herbicides i productes farmacèutics.