Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pressió estàndard, n f
  • es  presión estándar, n f
  • en  standard pressure, n
  • sbl  pº

Química física

Definición
Pressió que es pren com a referència per a definir l'estat estàndard d'un sistema termodinàmic.

Nota

  • Actualment la pressió estàndard té un valor de pº = 1 bar = 105 Pa. Fins al 1982, corresponia a pº = 1 atm = 101.325 Pa, però l'atmosfera era una unitat que no estava ben definida i la IUPAC ho va modificar, ja que tant el bar com el pascal estan definits sense ambigüitats.
  • ca  pressió externa, n f
  • es  presión externa, n f
  • en  external pressure, n

Química física

Definición
Pressió que exerceix el medi sobre un sistema.
  • ca  pressió hidroestàtica, n f
  • es  presión hidrostática, n f
  • en  hydrostatic pressure, n

Química física

Definición
Pressió en un punt d'un fluid en repòs que és deguda al pes del fluid en aquest punt.
  • ca  pressió interna, n f
  • es  presión interna, n f
  • en  internal pressure, n

Química física

Definición
Pressió resultant de les forces internes d'un fluid sobre les molècules pròximes a la seva superfície.

Nota

  • Quan la pressió interna és la mateixa a totes les parts del sistema i és igual a cada moment a la pressió externa, el sistema està en equilibri mecànic. En aquest cas, el bescanvi d'energia en forma de treball és reversible.
  • ca  pressió osmòtica, n f
  • es  presión osmótica, n f
  • en  osmotic pressure, n
  • sbl  Π

Química física

Definición
Diferència de pressió hidroestàtica que s'ha d'aplicar a una solució perquè el potencial químic del dissolvent sigui igual al del dissolvent pur en les mateixes condicions de temperatura i pressió externa.

Nota

  • La pressió osmòtica és una propietat col·ligativa i, per tant, és una funció de la concentració de soluts de la solució i, sobretot, de les seves interaccions i naturalesa. Per això, la mesura de la pressió osmòtica d'una solució és una mesura per a determinar l'activitat del dissolvent.

    Suposant que el dissolvent es comporta com un fluid incompressible, la mesura de la pressió osmòtica de la solució està relacionada amb el coeficient d'activitat del dissolvent segons $- \ln (\gamma_1^{(l)} x_1^{(l)}) = \frac{\Pi V_1^*}{RT}$, en què $x_1^{(l)}$ és la fracció molar del dissolvent en la solució, $V_1^*$ és el volum molar del dissolvent pur, R és la constant universal del gasos i T és la temperatura de treball.
    Per a solucions molt diluïdes es pot suposar un comportament de solució diluïda ideal, la qual cosa dona una expressió aproximada de $\Pi = RT \sum^c_{i=2}c_i$, en què ci indica la concentració molar de cadascuna de les espècies diferents que hi ha en solució. Aquesta expressió va ser introduïda a final del segle XIX per J. H. Van't Hoff per a trobar la pressió osmòtica en funció de la concentració de tots els soluts d'una solució.
    Quan es tracta d'electròlits, però, s'han de considerar els ions per separat. S'ha d'anar en compte a aplicar aquesta expressió per a obtenir dades quantitatives, ja que per a solucions no iòniques dona valors bastants acurats fins a concentracions de 0,1 m, en què la pressió osmòtica és d'aproximadament 2,5 bar, i l'error comès és menor al 5 %.

    Per a solucions iòniques, el límit de validesa és molt més petit, cosa que a la pràctica no la fa útil. En aquest cas, s'empra la correcció introduïda a partir del coeficient isotònic. Aquest factor, que en una primera aproximació es pot estimar com el nombre d'ions en solució, s'estima mitjançant una correcció deduïda a partir de la llei de Debye-Hückel, $i = \nu (1-0,7675 A|z_+z_-|\sqrt{\nu c_2 /c^\circ})$, en què ν indica el nombre d'ions en solució, c2/cº dona el valor de la concentració molar de l'electròlit, z+ i z- són les càrregues iòniques dels cations i anions, respectivament, i A és una constant que, per a solucions aquoses a 25 ºC, val 0,510.
  • ca  pressió parcial, n f
  • es  presión parcial, n f
  • en  partial pressure, n

Química física

Definición
Pressió atribuïda al component i-èsim d'una mescla de gasos, que ve donada per pi = xip, en què xi és la fracció molar i p és la pressió total exercida per la mescla gasosa.

Nota

  • La pressió parcial correspon a la pressió que exerciria el gas i-èsim si ocupés tot el volum del sistema a la mateixa temperatura en una mescla de gasos ideals.

    Vegeu també llei de Dalton de les pressions parcials.
  • ca  pressió superficial, n f
  • es  presión superficial, n f
  • en  surface pressure, n
  • sbl  π

Química física

Definición
Força amb què una pel·lícula superficial actua sobre una línia superficial de longitud unitat.

Nota

  • Si γ0 és la tensió interficial del dissolvent pur, la presència de la pel·lícula superficial provoca una caiguda de la tensió interficial fins a un valor γ. La pressió superficial és la diferència entre ambdues tensions interficials, π = γ0 − γ, i es mesura amb una balança superficial.

    Les unitats de mesura de la pressió superficial en el sistema internacional d'unitats són newton partit per metre, N m−1.
  • ca  primer principi de la termodinàmica, n m
  • es  primer principio de la termodinámica, n m
  • en  first law of thermodynamics, n

Química física

Definición
Principi de la termodinàmica segons el qual per a sistemes tancats, en repòs i en absència de camps externs, l'energia interna del sistema només es pot modificar mitjançant processos que donin o rebin calor o treball.

Nota

  • Matemàticament, el primer principi de la termodinàmica s'expressa com ∆U = q + w.

    El primer principi de la termodinàmica va ser formulat a mitjan segle XIX a partir dels experiments que R. Mayer i J. P. Joule van realitzar en la dècada de 1842-1852 referents a la conversió entre treball i calor, i que van portar a l'establiment de la llei de conservació de l'energia.

    Dels experiments realitzats per Mayer i Joule, cal destacar-ne dos tipus diferents. En primer lloc, es va subministrar energia en forma de treball a un sistema amb parets adiabàtiques i es va observar que la temperatura del sistema augmentava i el seu valor final només depenia de la quantitat de treball que s'hi havia subministrat, però no del tipus de treball emprat. En segon lloc, es podia aconseguir el mateix valor de la temperatura final sense necessitat de comunicar cap tipus de treball, només posant el sistema en contacte, mitjançant una paret diatèrmana, amb un altre sistema a temperatura adequada. D'aquesta manera es van identificar el treball i la calor com a maneres de modificar l'energia d'un sistema. També van permetre determinar el valor de l'equivalent mecànic de la calor en termes de la caloria.
  • ca  principi d'estat, n m
  • es  principio de estado, n m
  • en  state principle, n

Química física

Definición
Principi segons el qual el nombre mínim de variables d'estat que cal fixar per a caracteritzar un estat d'equilibri d'un sistema termodinàmic depèn del tipus d'interacció entre el sistema i el medi.

Nota

  • El nombre de variables d'estat necessàries depèn del tipus d'interacció entre el sistema i el medi i, per tant, del tipus de parets que els separa. Per exemple, per a un sistema simple es necessiten dues variables d'estat com a mínim, ja que el sistema només pot bescanviar energia en forma de treball o en forma de calor.
  • ca  principi de Carathéodory, n m
  • ca  principi d'inaccessibilitat, n m sin. compl.
  • ca  principi de la inaccessibilitat adiabàtica, n m sin. compl.
  • es  principio de Carathéodory, n m
  • es  principio de inaccesibilidad adiabática, n m
  • en  Carathéodory's principle, n
  • en  principle of adiabatic inaccessibility, n
  • en  principle of inaccessibility, n

Química física

Definición
Enunciat del segon principi de la termodinàmica segons el qual en la proximitat de qualsevol estat d'equilibri termodinàmic existeixen estats que són inaccessibles des del primer estat mitjançant un procés adiabàtic.

Nota

  • Vegeu també inaccessibilitat del zero absolut.