Back to top
calçada anular calçada anular

Enginyeria del transport

  • ca  calçada anular, n f
  • es  calzada anular
  • en  circulatory carriageway
  • en  circulatory roadway

Enginyeria del transport

Definición
Calçada en forma d'anell en què s'estableix una circulació rotatòria al voltant d'un o diversos ^illots^ centrals.

S'usa en ^rotondes^, en ^rotondes partides^ i en ^interseccions anulars^. A les primeres i a les segones s'estableix un sentit únic de circulació, que en els països en què se circula per la dreta té el sentit contrari al de les agulles del rellotge. A les terceres té doble sentit de circulació.
calçada col·lectora-distribuïdora calçada col·lectora-distribuïdora

Enginyeria del transport

  • ca  calçada col·lectora-distribuïdora, n f
  • ca  via col·lectora-distribuïdora, n f sin. compl.
  • es  calzada colectora-distribuidora
  • en  collector-distributor road
  • en  link road

Enginyeria del transport

Definición
Calçada de sentit únic, sensiblement paral·lela i separada físicament de la calçada del ^tronc^ de la qual surt, generalment quan s'inicia un ^enllaç^, i a la qual torna, generalment quan s'acaba l'enllaç, i que té com a missió independitzar del tronc els ^punts de conflicte^ que es produeixen en trams amb sortides i entrades de ramals properes.

La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) considera que únicament ho són les que no tenen accessos directes a les propietats confrontants.
calçada lateral calçada lateral

Enginyeria del transport

  • ca  calçada lateral, n f
  • es  calzada lateral
  • en  lateral carriageway

Enginyeria del transport

Definición
Calçada sensiblement paral·lela a una carretera o a una calçada principal, separada d'aquesta per una franja de terreny no destinada a la circulació o bé per mitjans físics que impedeixen el pas a la carretera o calçada principal.

Generalment la seva funció és donar accés a altres vies o bé a activitats confrontants. Pot tenir també la funció de donar suport al trànsit de pas en els casos en què la calçada principal requeriria més de quatre carrils per a absorbir tot el volum de trànsit.
calcària calcària

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  calcària, n f
  • es  caliza
  • en  limestone

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Roca carbonàtica que conté més d'un 50 % de carbonat de calci, de fórmula CaCO3, formada essencialment per calcita i aragonita.

De vegades és associada a la dolomita, en proporcions baixes, i encara en proporcions més baixes a la siderita, a la pirita, a la matèria orgànica, etc. Sovint és associada a una fracció detrítica, com ara la sorra, el llim o l'argila, la qual forma l'esquelet de la roca. Hi intervenen també els elements fòssils d'origen orgànic, calcaris o no calcaris.

Des del punt de vista mecànic, les calcàries, quan es presenten en capes massives, són molt resistents i mostren un comportament excel·lent en les excavacions, només condicionat per la disposició de les ^discontinuïtats^. Alguns massissos calcaris han desenvolupat un ^carst^ i poden donar lloc a filtracions en els embassaments.
càlcul invers càlcul invers

Enginyeria del transport

  • ca  càlcul invers, n m
  • es  cálculo inverso
  • en  inverse calculation

Enginyeria del transport

Definición
Aplicació de forma inversa d'un model de resposta basat en la teoria de l'elasticitat (^hipòtesis de Burmister^) per al càlcul de tensions i de deformacions en un ^massís multicapa^, de manera que, coneguts les espessors de les capes i el bol de ^deflexions^ produït per l'aplicació d'una càrrega determinada, és possible obtenir el valor dels mòduls d'elasticitat dels materials que componen cada una de les capes.
calibratge calibratge

Enginyeria hidràulica

  • ca  calibratge, n m
  • es  calibración
  • en  calibration

Enginyeria hidràulica

Definición
Procés de càlcul mitjançant el qual s'ajusten els paràmetres dels models matemàtics utilitzats en la descripció dels processos hidrològics o hidràulics, amb la finalitat que els valors calculats i els valors mesurats s'assemblin al màxim.
calibratge calibratge

Enginyeria hidràulica

  • ca  calibratge, n m
  • es  calibración
  • en  calibration

Enginyeria hidràulica

Definición
Procediment mecànic o electrònic pel qual s'ajusten els sensors de mesura de variables hidrològiques, amb l'objectiu que reflecteixin la realitat física
cambra d'aigua cambra d'aigua

Enginyeria hidràulica

  • ca  cambra de càrrega, n f
  • ca  cambra d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  cambra de pressió, n f sin. compl.
  • es  cámara de carga
  • en  forebay
  • en  regulating reservoir

Enginyeria hidràulica

Definición
Estructura que se situa a l'entrada de les conduccions de pressió per a aconseguir una bona entrada en càrrega, i que consisteix en un augment de la secció del canal que hi arriba, tant en profunditat com en amplada.

En alguns casos el volum de la cambra de càrrega també s'utilitza per a disposar d'una petita capacitat de regulació. Se sol construir al final d'un ^canal^ d'una central hidroelèctrica, del qual surten les ^canonades forçades^ que condueixen l'aigua a les ^turbines^.
cambra d'aire cambra d'aire

Enginyeria de la construcció

  • ca  cambra d'aire, n f
  • es  cámara de aire
  • en  air space

Enginyeria de la construcció

Definición
Espai buit continu reservat al si del tancament o de les particions d'un edifici, com ara una façana, una coberta, una solera o un envà.

En el cas dels tancaments, es distingeix entre cambres d'aire ventilades, si disposen de conductes que permeten l'intercanvi d'aire amb l'exterior, i cambres d'aire no ventilades, quan l'intercanvi no és possible. Les cambres d'aire ventilades constitueixen una tècnica eficient per al control de l'escalfament dels edificis en l'estació calorosa.
cambra de càrrega cambra de càrrega

Enginyeria hidràulica

  • ca  cambra de càrrega, n f
  • ca  cambra d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  cambra de pressió, n f sin. compl.
  • es  cámara de carga
  • en  forebay
  • en  regulating reservoir

Enginyeria hidràulica

Definición
Estructura que se situa a l'entrada de les conduccions de pressió per a aconseguir una bona entrada en càrrega, i que consisteix en un augment de la secció del canal que hi arriba, tant en profunditat com en amplada.

En alguns casos el volum de la cambra de càrrega també s'utilitza per a disposar d'una petita capacitat de regulació. Se sol construir al final d'un ^canal^ d'una central hidroelèctrica, del qual surten les ^canonades forçades^ que condueixen l'aigua a les ^turbines^.