Diccionari d'enginyeria civil

Energia d'una massa d'aigua a conseqüència de la seva alçària, la seva velocitat i la pressió a què està sotmesa a causa de la columna d'aigua existent.

Acció de caure un sostre o una paret amb una trajectòria eminentment vertical.

Moviment pel qual un material baixa de nivell respecte a un altre.

Acumulació de material esfondrat.

Deformació a gran escala d'un vessant, amb trencament i desplaçament de les línies de carena.

Les evidències sobre el terreny dels enfonsaments profunds són la presència d'escarpaments antitètics al llarg del vessant, disposats, a grans trets, paral·lelament a les corbes de nivell, i l'enfonsament del cim o de la zona de carena. A la part baixa del vessant, de vegades s'hi observen bombaments que desplacen els cursos fluvials i altres deformacions.

Branca de l'enginyeria dedicada a la protecció i a la millora del medi ambient i de la salut i del benestar de les persones, basada en coneixements científics, en principis tècnics i en formes de gestió relatius als recursos naturals i a la interacció dels éssers vius amb el medi ambient.

Branca de l'enginyeria especialitzada en la planificació, el disseny, la construcció i la conservació de les obres públiques.

Concretament se centra en la planificació territorial i l'urbanisme, les infraestructures viàries, les obres hidràuliques, les obres marítimes i les obres geotècniques, així com en l'impacte ambiental de les obres públiques.

Branca de l'enginyeria civil dedicada a la construcció de les obres d'edificació, de les obres viàries, de les obres hidràuliques i de les obres d'enginyeria civil en general.

El seu camp d'activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, si s'escau, la demolició de les construccions. Entre els diversos tipus d'obres que són objecte de l'enginyeria de la construcció, cal esmentar els edificis (incloent-hi les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície), els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries.

Un element bàsic de l'enginyeria de la construcció rau en l'elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres. Actualment, els principals materials resistents emprats són el formigó armat o pretensat i l'acer.

El formigó armat o pretensat és cada cop més usat pel seu baix cost i per les seves prestacions mecàniques; a més, la recerca dels darrers anys ha permès produir formigons de resistència i durabilitat cada cop més satisfactòries.

El formigó prefabricat és cada vegada més utilitzat (en detriment del formigó col·locat in situ) perquè els acabats són millors i té més rendiment mecànic; a més, cal tenir en compte que en el cas d'obres on hi ha una multiplicitat d'elements similars (com ara murs, canals o col·lectors i, en general, obres lineals) resulta més econòmic. Les grans obres dutes a terme al nord d'Europa i d'Amèrica (túnel del canal de la Mànega; ponts i túnels del Great Link Belt, a Dinamarca; pont de Northumberland, al Canadà) han explotat les possibilitats del formigó prefabricat a gran escala, en consonància amb la gran experiència acumulada per aquests països en l'ús d'aquest material.

Tanmateix, l'acer, força més lleuger i resistent que el formigó, constitueix en termes absoluts l'element bàsic de les construccions més grans, incloent-hi els ponts de més llum, les cobertes de més superfície o les torres i els gratacels de més alçària.

L'estructura mixta d'acer i formigó experimenta un ús creixent gràcies a la combinació avantatjosa que resulta del treball solidari d'aquests materials, i actualment s'empra molt per a construccions de mitjana o gran envergadura.

Per contra, l'ús de materials sintètics és encara experimental, i les realitzacions corresponents, molt escasses, presenten unes dimensions molt moderades. La maçoneria de pedra o de maó i la fusta, materials històricament i tradicionalment emprats per a la construcció, han deixat pas als materials més actuals i, de fet, se n'ha reduït molt l'ús. Tanmateix, s'han desenvolupat tècniques constructives que augmenten considerablement les possibilitats d'aquests materials, com ara la fusta laminada encolada o la ceràmica armada, i que permeten albirar aplicacions d'un extraordinari interès arquitectònic i estructural.

A més de l'evolució experimentada per l'ús dels materials, cal esmentar també els avenços realitzats en els camps del control integral de les obres. L'aplicació progressiva del control de qualitat a les diverses fases de la construcció (el projecte, la fabricació dels materials, l'execució) ha contribuït de manera important a les millores aconseguides en la qualitat de l'acabat, en la durabilitat, en la funcionalitat i al cost. D'altra banda, l'interès creixent pels aspectes relacionats amb el manteniment i la reparació de les construccions ha donat lloc al concepte de gestió d'estructures o de construccions existents.

Durant els darrers anys, i en tot el món, s'han dut a terme projectes d'enginyeria de gran envergadura, des de grans sistemes viaris fins a obres hidràuliques (particularment, grans pantans), viaductes de gran llargada o de llum lliure i edificis de gran alçària que han superat dimensions abans mai no aconseguides. Les torres Petronas, de Kuala Lumpur, a Malàisia, amb 114 pisos i 450 m d'alçària, esdevenen els edificis més alts del món i deixen en segon terme la torre Sears, de Chicago, de 443 m d'alçària, que des del seu acabament, l'any 1974, mantenia el rècord d'alçària. Cal fer esment, alhora, del pont atirantat Tatara, al Japó, de 890 m de llum principal, i del pont penjant d'Akashi-Kaikyo, també al Japó, amb una llum lliure de 1.991 m, la llum més gran mai aconseguida en un pont. Però l'obra de més gran envergadura de les que es troben actualment en construcció pot ser el pantà de les Tres Gorges, al riu Iang-Tsé, a la Xina, on és previst construir una presa de gravetat de 2.333 m de longitud i 175 m d'alçària, a més d'importants excavacions, canalitzacions, rescloses i moltes altres construccions subsidiàries. Iniciat l'any 1994, el seu acabament és previst aproximadament per al 2009.

Tal com demostren els exemples esmentats, es consolida la tendència al desplaçament de les grans obres d'enginyeria cap als països en procés de creixement i, en una mesura no gens menyspreable, als països en fase inicial de desenvolupament. Destaca en el cas dels primers la construcció d'imposants equipaments urbans (complexos urbans, torres de telecomunicacions) com a expressió d'un creixement econòmic accelerat que troba el seu màxim exponent a la regió del sud-est asiàtic. És, però, als països encara subdesenvolupats o en fase inicial d'expansió on es duen a terme les obres de tipus hidràulic o viari de més gran abast. Contràriament, als països més avançats d'Europa, on fa anys que les grans infraestructures viàries, urbanes o hidràuliques ja han estat desenvolupades substancialment, les obres més importants estan motivades per condicionants de caràcter supranacional. Tal és el cas de les grans inversions viàries impulsades per la Comunitat Europea.

A banda d'aquestes grans inversions, cal esmentar també la construcció de notables edificis destinats a ampliar l'equipament de les ciutats: pavellons firals, palaus de congressos, grans centres comercials, torres de telecomunicacions, etc. Aquest fenomen, normal des de fa anys als Estats Units, al Canadà, al Japó i a la major part dels països de la Unió Europea, s'ha estès darrerament de manera imparable a les principals ciutats dels Països Catalans.

Branca de l'enginyeria dedicada a la protecció i a la millora de la salut pública, mitjançant el subministrament d'aigua potable, el sanejament de poblacions, la gestió dels residus sòlids i el control de la contaminació de l'aire.

Branca de l'enginyeria que té com a objectiu l'avaluació i la minoració dels danys causats per terratrèmols intensos.

Actualment l'enginyeria sísmica tracta temes i camps molt diversos relacionats amb l'avaluació de la probabilitat que hi hagi un terratrèmol d'unes característiques determinades en un lloc determinat, amb el dany que un sisme pot causar a un edifici, a una estructura o a una infraestructura i, en general, amb l'avaluació global de les pèrdues esperades pel sisme (estudi de risc sísmic).

D'altra banda, l'enginyeria sísmica també s'ocupa del disseny i de la construcció d'edificis, d'estructures i d'infraestructures capaços de resistir les accions sísmiques que probablement sofriran durant la seva vida útil, així com de la reparació dels danys causats pels terratrèmols.