Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  cistitis, n f
  • es  cistitis, n f
  • fr  cystite, n f
  • en  cystitis, n

Definición
Inflamació, aguda o crònica, de la bufeta urinària.

Nota

  • La cistitis es manifesta en necessitat d'orinar sovint i en dolor o coïssor durant la micció o en acabar-la. Pot ser deguda a causes diverses, però sovint té un origen infecciós.
  • ca  febre groga, n f
  • ca  colesi americana, n f sin. compl.
  • ca  ocròpira, n f sin. compl.
  • ca  tifus groc, n m sin. compl.
  • ca  tifus icteroide, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  vòmit negre, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yelow feber, n

Definición
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.
colitis hemorràgica perEscherichiacoliverotoxígena colitis hemorràgica perEscherichiacoliverotoxígena

  • ca  colitis hemorràgica per Escherichia coli verotoxígena, n f
  • es  colitis hemorrágica por Escherichia coli verotoxigéna, n f
  • fr  colite hémorragique produit par Escherichia coli entérohémorragique, n f
  • en  hemorrhagic colitis caused by enterohemorrhagic Escherichia coli , n

Definición
Enteritis caracteritzada per un quadre afebril de diarrees, amb presència de sang a femtes, causada per la toxina produïda per algunes soques d'Escherichia coli.
  • ca  coma, n m
  • es  coma, n m
  • fr  coma, n m
  • en  coma, n

Definición
Quadre clínic caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de les funcions de respiració, circulació i diüresi.

Nota

  • El coma, causat per una fallida funcional (coma funcional) o orgànica (coma estructural) del sistema reticular activador ascendent, habitualment és transitori, però una de les evolucions possibles és l'estat de vigília sense resposta.

    La denominació coma prové del grec koma 'son profund'.
  • ca  confusió mental, n f
  • ca  confusió, n f sin. compl.
  • es  confusión, n f
  • es  confusión mental, n f
  • fr  confusion mentale, n f
  • en  mental confusion, n

Definición
Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i deguda a una causa externa.

Nota

  • Les causes de la confusió mental poden ser diverses: intoxicació, malaltia infecciosa o xoc traumàtic o emocional. Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció. Si se suprimeix la causa i es fa un tractament adequat, evoluciona lentament cap a la normalitat.
  • ca  confusió mental, n f
  • ca  confusió, n f sin. compl.
  • es  confusión, n f
  • es  confusión mental, n f
  • fr  confusion mentale, n f
  • en  mental confusion, n

Definición
Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i deguda a una causa externa.

Nota

  • Les causes de la confusió mental poden ser diverses: intoxicació, malaltia infecciosa o xoc traumàtic o emocional. Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció. Si se suprimeix la causa i es fa un tractament adequat, evoluciona lentament cap a la normalitat.
  • ca  congestió nasal, n f
  • es  congestión nasal, n f
  • fr  congestion nasale, n f
  • en  nasal congestion, n

Definición
Sensació de disminució del flux d'aire que entra per les fosses nasals deguda a la inflamació dels vasos sanguinis de la mucosa nasal per agents exògens nocius.
  • ca  contagi, n m
  • es  contagio, n m
  • fr  contagion, n m
  • en  contagion, n

Definición
Transmissió d'una malaltia infecciosa d'un individu o d'un animal a un altre individu.
  • ca  convalescència, n f
  • es  convalescencia, n f
  • fr  convalescence, n f
  • en  convalescence, n

Definición
Període de recuperació després d'una malaltia, una operació o una lesió, fins a la completa restauració de la salut.
  • ca  convulsió, n f
  • es  convulsión, n f
  • fr  convulsion, n f
  • en  convulsion, n

Definición
Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un o en diversos grups musculars o bé generalitzats per tot el cos.

Nota

  • La convulsió acostuma a ser l'expressió clínica d'una descàrrega neurònica hipersincrònica, si bé pot ser també d'origen psíquic.

    La denominació convulsió prové del llatí convulsio.