mal de costat
mal de costat
- ca pneumònia, n f
- ca mal de costat, n m sin. compl.
- ca pulmonia, n f sin. compl.
- es neumonía, n f
- fr pneumonie, n f
- en pneumonia, n
Definición
Inflamació pulmonar aguda, sense participació bronquial, causada per un agent infecciós, caracteritzada per l'ocupació dels alvèols per un exsudat que es consolida i dona al pulmó una consistència semblant a la del fetge, acompanyada d'una simptomatologia variable que pot incloure febre alta, cefalea, tos productiva, dispnea i dolor agut o punxant al tòrax.
Nota
-
Segons la distribució anatòmica de la infecció, la pneumònia es classifica en lobar, lobel·lar i intersticial.
La malaltia és produïda per un agent variable segons l'edat del malalt, el lloc on s'ha agafat la malaltia (infecció comunitària, infecció hospitalària) i la presència d'una malaltia de base (diabetis, bronquitis crònica, grip, etc). En l'infant són més freqüents les infeccions per virus (adenovirus, virus sincític respiratori) i pels bacteris Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus i Hemophilus influenzae. En l'adult, la major part dels casos són originats per Streptococcus pneumoniae (pneumònia pneumocòccica), seguits en freqüència per Mycoplasma pneumoniae (pneumònia atípica). En l'adult immunodeprimit, cal considerar altres etiologies. Els malalts amb sida són propensos a patir pneumònia pel fong Pneumocystis jirovecii i altres gèrmens causants d'infeccions oportunistes. Els malalts sotmesos a trasplantament d'òrgan sòlid poden tenir pneumònies per citomegalovirus
L'ús de la denominació mal de costat s'explica pel dolor que provoca en un costat del tòrax.
mal del viatger
mal del viatger
- ca diarrea del viatger, n f
- ca mal del viatger, n m sin. compl.
- ca malaltia del viatger, n f sin. compl.
- es diarrea del viajero, n f
- es enfermedad del viajero, n f
- es mal del viajero, n m
- fr diarrhée du voyageur, n f
- fr maladie du voyageur, n f
- en travel-related illness, n
- en travelers' diarrhea, n
Definición
Enterocolitis aguda de causa infecciosa, produïda principalment per haver begut o menjat productes afectats per contaminació fecal, que cursa amb diarrea abundant, cansament, nàusees i marejos.
mal veneri
mal veneri
- ca sífilis, n f
- ca lues, n f sin. compl.
- ca mal veneri, n m sin. compl.
- es lúes, n f
- es sífilis, n f
- fr luès, n f
- fr syphilis, n f
- en lues, n
- en syphilis, n
Definición
Malaltia de transmissió sexual causada per l'espiroqueta Treponema pallidum, que produeix lesions cutànies i viscerals de diferent gravetat i extensió segons l'etapa de la malaltia.
Nota
-
La sífilis evoluciona en tres períodes, primari, secundari i terciari.
Antigament havia estat una malaltia epidèmica, però actualment és endèmica.
La denominació sífilis prové del nom del pastor Syphilus, protagonista d'un poema de Girolamo Fracastoro (1530), que contreu la malaltia. La denominació lues prové del llatí lues 'epidèmia, plaga'.
malaltia
malaltia
- ca malaltia, n f
- es enfermedad, n f
- fr maladie, n f
- en illness, n
Definición
Alteració estructural o funcional de l'organisme que té com a conseqüència la pèrdua de la salut.
Nota
- L'estat i el procés de malaltia poden ser causats per diversos factors, tant intrínsecs com extrínsecs a l'organisme malalt. La malaltia afecta les persones físicament i emocionalment i pot alterar la seva personalitat i el seu sentit de la vida.
malaltia aguda
malaltia aguda
- ca malaltia aguda, n f
- es enfermedad aguda, n f
- fr maladie aiguë, n f
- en acute disease, n
Definición
Malaltia caracteritzada per una aparició sobtada i per la rapidesa del seu curs evolutiu.
malaltia bacteriana
malaltia bacteriana
- ca bacteriosi, n f
- ca malaltia bacteriana, n f
- es bacteriosis, n f
- es enfermedad bacteriana, n f
- fr bactériose, n f
- fr maladie bactérienne, n f
- en bacterial disease, n
- en bacteriosis, n
Definición
Malaltia infecciosa causada per bacteris.
malaltia crònica
malaltia crònica
- ca malaltia crònica, n f
- es enfermedad crónica, n f
- fr maladie chronique, n f
- en chronic disease, n
Definición
Malaltia que té un curs evolutiu llarg i sovint de progressió lenta.
malaltia d'Eichstedt
malaltia d'Eichstedt
- ca pitiriasi versicolor, n f
- ca malaltia d'Eichstedt, n f sin. compl.
- ca síndrome d'Eichstedt, n f sin. compl.
- ca tinya versicolor, n f sin. compl.
- es pitiriasis versicolor, n f
- es tiña versicolor, n f
- fr pityriasis versicolor, n f
- en pityriasis versicolor, n
Definición
Micosi cutània superficial, causada per fongs del gènere Malassezia, que es caracteritza per taques groguenques o brunes en els individus de pell clara, o hipopigmentats en els de pell fosca, amb descamació i ocasionalment prurit.
Nota
- La pitiriasi versicolor es localitza preferentment en la regió esternal, les parts laterals del tòrax, l'esquena, l'abdomen, el pubis, els plecs submamaris, els engonals i les aixelles.
malaltia de Brion-Kayser
malaltia de Brion-Kayser
- ca febre paratifoide, n f
- ca malaltia de Brion-Kayser, n f sin. compl.
- ca malaltia de Schottmüller, n f sin. compl.
- ca paratifus, n m sin. compl.
- es fiebre paratifoidea, n f
- fr fièvre paratyphoïde, n f
- en paratyphoid fever, n
Definición
Malaltia infecciosa aguda causada pels bacteris Salmonella paratyphi, S. schotmülleri i S. hirschfeldii, que ocasiona un quadre de molèsties abdominals, astènia i anorèxia, amb una simptomatologia semblant a la de la febre tifoidea, per bé que més lleu.
malaltia de Chagas
malaltia de Chagas
- ca malaltia de Chagas, n f
- es enfermedad de Chagas, n f
- fr maladie de Chagas, n f
- en Chagas' disease, n
Definición
Malaltia parasitària causada pel protozou Trypanosoma cruzi, pròpia de terres de Sud-Amèrica, que cursa de forma asimptomàtica, aguda o crònica.
Nota
- La malaltia de Chagas es transmet per contacte amb els excrements de xinxes i per transfusions sanguínies d'individus afectats. Té una forma infantil, aguda, caracteritzada per un nòdul eritematós (en el punt d'inoculació), adenopaties regionals, mixedema i arrítmies cardíaques. La forma crònica es manifesta, després d'un període de latència, amb miocarditis i símptomes neurològics i digestius de gravetat diversa.
