Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  signe, n m
  • es  signo, n m
  • fr  signe, n m
  • en  sign, n

Definición
Manifestació d'una malaltia, perceptible per l'observador, que, un cop avaluada, serà un factor del diagnòstic.

Nota

  • Convencionalment, es distingeix el signe, anomalia objectivable, del símptoma, anomalia només percebuda pel mateix malalt.
signe contralateral signe contralateral

  • ca  signe de Brudzinski, n m
  • ca  reflex contralateral, n m sin. compl.
  • ca  reflex de Brudzinski, n m sin. compl.
  • ca  signe contralateral, n m sin. compl.
  • es  signo de Brudzinski, n m
  • fr  signe de Brudzinski, n m
  • en  Brudzinski's sign, n

Definición
Signe consistent en la flexió de les cames en flexionar el coll, que es manifesta quan existeix una irritació meníngia.

Nota

  • El signe de Brudzinski es pot explorar de dues maneres diferents, partint sempre d'una posició en decúbit dorsal o supí del pacient. En la primera forma d'exploració l'examinador passa una mà per darrere el cap del pacient i, mentre amb l'altra subjecta el tòrax, porta a terme una flexió passiva i brusca del coll, que, en cas d'irritació, desencadena una resposta involuntària de flexió dels genolls.

    En la segona, la flexió passiva d'una cama cap a la cuixa i d'aquesta cap a la pelvis provoca un moviment semblant no intencionat de l'altra extremitat.
signe de Brudzinski signe de Brudzinski

  • ca  signe de Brudzinski, n m
  • ca  reflex contralateral, n m sin. compl.
  • ca  reflex de Brudzinski, n m sin. compl.
  • ca  signe contralateral, n m sin. compl.
  • es  signo de Brudzinski, n m
  • fr  signe de Brudzinski, n m
  • en  Brudzinski's sign, n

Definición
Signe consistent en la flexió de les cames en flexionar el coll, que es manifesta quan existeix una irritació meníngia.

Nota

  • El signe de Brudzinski es pot explorar de dues maneres diferents, partint sempre d'una posició en decúbit dorsal o supí del pacient. En la primera forma d'exploració l'examinador passa una mà per darrere el cap del pacient i, mentre amb l'altra subjecta el tòrax, porta a terme una flexió passiva i brusca del coll, que, en cas d'irritació, desencadena una resposta involuntària de flexió dels genolls.

    En la segona, la flexió passiva d'una cama cap a la cuixa i d'aquesta cap a la pelvis provoca un moviment semblant no intencionat de l'altra extremitat.
  • ca  signe de Kernig, n m
  • es  signo de Kernig, n m
  • fr  signe de Kernig, n m
  • en  Kernig's sign, n

Definición
Signe consistent en la impossibilitat d'estendre les cames quan els músculs estan flexionats sobre els malucs, que es manifesta quan existeix una irritació meníngia.

Nota

  • El signe de Kernig es pot explorar de tres maneres diferents, partint sempre d'una posició en decúbit dorsal o supí del pacient. En la primera, amb les dues cames estirades, es col·loca una mà sota l'esquena del pacient i s'intenta seure'l passivament mentre, amb la mà lliure, l'examinador ofereix una certa oposició sobre els genolls; en cas d'irritació meníngia, el pacient flexiona les cames involuntàriament. En la segona, s'observa la dificultat o la impossibilitat d'estendre el genoll del pacient de forma passiva quan aquest té la cuixa flexionada sobre la pelvis en angle recte. I, finalment, en la tercera maniobra, amb les dues cames estirades, s'agafa una cama pel taló i s'intenta elevar-la; si hi ha irritació, arriba un punt en què el pacient flexiona bruscament el genoll.
  • ca  símptoma, n m
  • es  síntoma, n m
  • fr  symptôme, n m
  • en  symptom, n

Definición
Manifestació subjectiva d'una malaltia o d'una fase d'una malaltia que és mesurable i perceptible pel pacient o els seus acompanyants.

Nota

  • Els símptomes es classifiquen en objectius i subjectius segons si són perceptibles o no per un observador.

    Convencionalment, es distingeix signe, anomalia objectivable, de símptoma, anomalia només percebuda pel mateix malalt.
  • ca  taquicàrdia, n f
  • ca  picnocàrdia, n f sin. compl.
  • ca  policàrdia, n f sin. compl.
  • ca  sincropèxia, n f sin. compl.
  • ca  taquisistòlia, n f sin. compl.
  • es  taquicardia, n f
  • fr  tachycardie, n f
  • en  tachycardia, n

Definición
Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.
  • ca  síndrome, n f
  • es  síndrome, n m
  • fr  syndrome, n m
  • en  syndrome, n

Definición
Conjunt de signes i símptomes que caracteritzen un procés morbós.

Nota

  • Una síndrome, estrictament, rep el nom com a malaltia quan se'n sap la causa.
síndrome d'Eichstedt síndrome d'Eichstedt

  • ca  pitiriasi versicolor, n f
  • ca  malaltia d'Eichstedt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'Eichstedt, n f sin. compl.
  • ca  tinya versicolor, n f sin. compl.
  • es  pitiriasis versicolor, n f
  • es  tiña versicolor, n f
  • fr  pityriasis versicolor, n f
  • en  pityriasis versicolor, n

Definición
Micosi cutània superficial, causada per fongs del gènere Malassezia, que es caracteritza per taques groguenques o brunes en els individus de pell clara, o hipopigmentats en els de pell fosca, amb descamació i ocasionalment prurit.

Nota

  • La pitiriasi versicolor es localitza preferentment en la regió esternal, les parts laterals del tòrax, l'esquena, l'abdomen, el pubis, els plecs submamaris, els engonals i les aixelles.
síndrome d'immunodeficiència adquirida síndrome d'immunodeficiència adquirida

  • ca  sida, n f
  • ca  síndrome d'immunodeficiència adquirida, n f
  • es  sida, n m
  • es  síndrome de inmunodeficiencia adquirida, n m
  • fr  sida, n m
  • fr  syndrome d'immunodéficience acquise, n m
  • en  acquired immunodeficiency syndrome, n
  • en  AIDS, n sigla

Definición
Etapa final de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana, caracteritzada per l'aparició d'infeccions oportunistes o de neoplàsies a causa de la immunodeficiència secundària provocada pel virus.
síndrome de disfunció multiorgànica síndrome de disfunció multiorgànica

  • ca  síndrome de disfunció multiorgànica, n m
  • ca  fracàs multiorgànic, n m sin. compl.
  • es  fracaso multiorgánico, n m
  • es  síndrome de disfunción multiorgánica, n m
  • fr  défaillance multi-organique, n m
  • fr  syndrome de défaillance multiorganique, n m
  • en  multiorganic dysfunction syndrome, n
  • en  multiple organ failure, n

Definición
Fallada fisiològica progressiva de diversos sistemes orgànics interdependents, incapaços de mantenir l'homeòstasi sense la intervenció mèdica.