Back to top
  • ca  edema, n m
  • es  edema, n m
  • fr  oedème, n m
  • en  edema, n

Definición
Presència d'un excés de líquid a l'espai intersticial.

Nota

  • L'edema es produeix sempre que es trenca l'equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular (venosa o limfàtica), i també quan augmenta la permeabilitat capil·lar.

    Quan el líquid s'acumula en una cavitat serosa es forma ascites (al peritoneu), hidrotòrax (a la pleura) o hidropericardi (al pericardi).

    La denominació edema prové del grec oídema 'inflor'.
  • ca  limfoedema, n m
  • ca  edema limfàtic, n m sin. compl.
  • ca  limfedema, n m sin. compl.
  • es  edema linfático, n m
  • es  linfedema, n m
  • fr  lymphoedème, n m
  • en  lymphedema, n

Definición
Edema crònic, unilateral o bilateral, de les extremitats però també d'altres regions, degut a l'acumulament de líquid, ric en proteïnes, a l'espai intersticial, com a resultat d'alteracions congènites o adquirides dels vasos limfàtics, que pot evolucionar cap a l'organització fibròtica i l'elefantiasi.

Nota

  • El limfoedema és blanc, dur i elàstic, no deixa fòvea a la pressió digital i no millora amb l'elevació del membre afectat.
  • ca  resposta placebo, n f
  • ca  efecte placebo, n m sin. compl.
  • es  efecto placebo, n m
  • es  respuesta placebo, n f
  • fr  effet placebo, n m
  • en  placebo effect, n
  • en  placebo response, n

Definición
Conjunt de canvis positius que experimenta una persona en el seu estat de salut després de rebre un tractament, els quals no són conseqüència del mecanisme d'acció del tractament, sinó de canvis de tipus inespecífic associats a l'expectativa de millora relacionada amb l'administració del tractament.
  • ca  efecte secundari, n m
  • es  efecto secundario, n m
  • fr  effet secondaire, n m
  • en  secondary effect, n

Definición
Reacció no volguda que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l'acció d'un fàrmac, per un tractament o per una intervenció diagnòstica, curativa o preventiva.

Nota

  • L'efecte secundari no ha de ser necessàriament perjudicial o nociu.
  • ca  vòmit, n m
  • ca  èmesi, n f sin. compl.
  • es  emesis, n f
  • es  vómito, n m
  • fr  émèse, n f
  • fr  vomissement, n f
  • en  emesis, n
  • en  vomiting, n

Definición
Expulsió convulsiva del contingut de l'estómac per la boca.
  • ca  epigenètica, n f
  • es  epigenética, n f
  • fr  épigénétique, n f
  • en  epigenetics, n

Definición
Branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.

Nota

  • L'epigenètica permet explicar, per exemple, per què alguns animals hereten l'obesitat i d'altres no, malgrat que genèticament siguin idèntics. En el cas dels éssers humans, és explicable per fenòmens epigenètics, per exemple, el fet que bessons idèntics des del punt de vista genètic presentin trets biològics diferents.
  • ca  epistaxi, n f
  • ca  rinorràgia, n f
  • ca  hemorràgia nasal, n f sin. compl.
  • es  epistaxis, n f
  • es  hemorragia nasal, n f
  • es  rinorragia, n f
  • fr  épistaxis, n f
  • fr  rinorragie, n f
  • fr  saignement nasal, n f
  • en  epistaxis, n
  • en  nasal hemorrhage, n
  • en  rhinorrhagia, n

Definición
Hemorràgia que té lloc a la túnica mucosa nasal, que normalment s'exterioritza pels narius i que sol aturar-se al cap de pocs minuts.
  • ca  extirpar, v tr
  • ca  erradicar, v tr sin. compl.
  • es  extirpar, v tr
  • fr  extirper, v tr
  • en  extirpate, to, v tr

Definición
Separar del cos un òrgan o part d'un òrgan malalt o inútil.
escala de Gleason escala de Gleason

  • ca  escala de Gleason, n f
  • es  escala de Gleason, n f
  • fr  score de Gleason, n m
  • en  Gleason scale, n

Definición
Sistema utilitzat per a mesurar el grau d'agressivitat d'un càncer de pròstata.

Nota

  • Un valor de 2 a 6 en l'escala de Gleason correspon a un càncer poc agressiu. Una puntuació de 7 es vincula a un càncer d'agressivitat intermèdia. I uns resultats de 8 a 10 van lligats a un càncer d'alta agressivitat i, per tant, de pitjor pronòstic.
  • ca  especificitat, n f
  • es  especificidad, n f
  • fr  spécificité, n f
  • en  specificity, n

Definición
Probabilitat d'obtenir, en una prova diagnòstica, un resultat negatiu en persones que no pateixen la malaltia.

Nota

  • Juntament amb la sensibilitat, l'especificitat caracteritza la capacitat que té una prova per a diagnosticar una malaltia.