Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  aigua de cristal·lització, n f
  • es  agua de cristalización, n f
  • en  water of crystallisation, n
  • en  water of crystallization, n

Química inorgànica

Definición
Aigua que forma part de la xarxa cristal·lina d'un compost, que té una proporció definida en la fórmula estequiomètrica corresponent.

Nota

  • Per exemple, l'aigua de cristal·lització forma part de la xarxa cristal·lina del sulfat de coure(II) pentahidrat (CuSO4 • 5 H2O), que també es podria anomenar sulfat de coure(II)-aigua (1/5).
  • ca  aigua dura, n f
  • es  agua dura, n f
  • en  hard water, n

Química analítica

Definición
Aigua dolça que conté quantitats importants d'ions de calci i magnesi o d'altres metalls pesants.
  • ca  peròxid d'hidrogen, n m
  • ca  aigua oxigenada, n f sin. compl.
  • es  agua oxigenada, n f
  • es  peróxido de hidrógeno, n m
  • en  hydrogen peroxide, n
  • en  oxygenated water, n
  • for  H2O2

Química inorgànica

Definición
Peròxid que es presenta com un líquid incolor que es descompon en aigua i oxigen per efecte de la calor.

Nota

  • El peròxid d'hidrogen és soluble en aigua en totes les proporcions. La solució de peròxid d'hidrogen al 3 % és la forma comercial.

    Provoca cremades. Pot actuar com a agent oxidant o com a agent reductor.

    Es fa servir en el blanqueig de fibres tèxtils, com a desinfectant i antisèptic en medicina i com a combustible de coets.

    La denominació aigua oxigenada s'utilitza en contextos poc especialitzats.
  • ca  aigua pesant, n f
  • es  agua pesada, n f
  • en  heavy water, n
  • for  D2O

Química inorgànica

Definición
Aigua les molècules de la qual són formades per dos àtoms de deuteri i un d'oxigen.

Nota

  • L'aigua pesant existeix en la proporció d'1/5.000 en l'aigua natural i s'obté per l'electròlisi de l'aigua natural. Es fa servir com a moderador de neutrons en els reactors nuclears.
  • ca  aigua règia, n f
  • es  agua regia, n f
  • en  aqua regia, n

Química inorgànica

Definición
Mescla d'àcid nítric i àcid clorhídric concentrats, en una proporció d'1 a 3, que es presenta com un reactiu oxidant molt enèrgic.

Nota

  • L'aigua règia és capaç d'oxidar metalls molt poc reactius, com l'or i el platí.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  alcà, n m
  • ca  parafina, n f sin. compl.
  • es  alcano, n m
  • es  parafina, n f
  • en  alkane, n
  • en  paraffin, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels hidrocarburs alifàtics saturats de cadena oberta, amb cadenes laterals o sense, de fórmula general CnH2n + 2.

Nota

  • Els alcans constitueixen la sèrie homòloga més simple, ja que no contenen cap grup funcional.

    La fórmula general CnH2n + 2 implica que tots els àtoms de carboni presenten hibridació sp3, la qual cosa significa que tant els enllaços carboni-carboni com els enllaços carboni-hidrogen són enllaços σ. Un alcà es considera un hidrocarbur saturat per l'escassa activitat, que és deguda al fet que tots els enllaços són σ i, a més, no estan polaritzats.

    Normalment, no reaccionen ni amb àcids, ni amb bases fortes ni amb agents oxidants. Només produeixen aquelles reaccions que comporten la ruptura homolítica d'enllaços carboni-carboni o carboni-hidrogen, a través de la formació de radicals (vegeu la imatge 1).

    L'alcà més simple és el metà. Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens (-CH2-) (vegeu la imatge 2). A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria, com a conseqüència de la ramificació de la cadena de carbonis. El nombre d'isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta. Els de menys de 5 carbonis són gasosos a temperatura ambient. Els següents són líquids, i el primer sòlid, amb una fusió per damunt de 25 ºC, és l'alcà lineal octadecà (C18).

    L'estructura espacial dels alcans està determinada per la disposició tetraèdrica dels quatre enllaços simples a l'entorn del carboni. Aquesta disposició és deguda a la hibridació sp3 dels orbitals atòmics (2s1, 2px1, 2py1 i 2pz1) de cadascun dels àtoms que componen la cadena saturada dels alcans (vegeu la imatge 3). En els alcans lineals, els carbonis es troben en forma escalada.

    Els alcans són més lleugers que l'aigua i no s'hi dissolen perquè són apolars. Només són solubles en compostos de naturalesa semblant (similia similibus solvuntur).

    Les propietats físiques dels alcans amb cadenes ramificades difereixen de les dels alcans de cadena lineal: tant més baix és el punt d'ebullició com més gran és la substitució d'hidrògens per substituents alquil (vegeu la imatge 4.

    Sempre han estat considerats compostos poc reactius, però això només és cert en comparació dels reactius clàssics i a temperatura ambient. Ara bé, en presència de llum o de catalitzadors o a temperatures elevades, poden arribar a reaccionar de manera violenta. Així, la seva combustió allibera una gran quantitat d'energia, la qual és molt emprada en la vida quotidiana, en la calefacció i els carburants. La combustió del butà (C4H10 + 13/2 O2 → 4 CO2 + 5 H2O) té una calor de combustió ∆H° = -634,82 kcal/mol. D'altra banda, la majoria de les nombroses reaccions industrials en què intervenen els alcans tenen la finalitat d'obtenir compostos, majoritàriament hidrocarburs, destinats a la combustió.

    Els alcans se separen per destil·lació fraccionada. Actualment, els alcans s'obtenen bàsicament del petroli per destil·lació fraccionada, per bé que el metà és el producte majoritari del gas natural.

    La denominació parafina es deu a la seva escassa reactivitat. La denominació parafina prové, per formació culta analògica, del llatí parum ('poc') i affinis ('afí'), per la seva naturalesa poc afí amb altres substàncies i l'escassa reactivitat que presenta.
  • ca  alcadiè, n m
  • es  alcadieno, n m
  • en  alkadiene, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels diens alifàtics.

Nota

  • Quan els dos enllaços dobles carboni-carboni estan separats per més d'un enllaç senzill carboni-carboni, els alcadiens mostren propietats dels alquens, per exemple el penta-1,4-diè (CH2=CH−CH2−CH=CH2). En canvi, si els dos enllaços dobles estan separats tan sols per un enllaç senzill carboni-carboni, són alcadiens conjugats, per exemple el buta-1,3-diè (CH2=CH−CH=CH2).

    Vegeu també al·lè.
  • ca  àlcali, n m
  • es  álcali, n m
  • en  alkali, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels carbonats, òxids i hidròxids d'un metall alcalí.

Nota

  • Originàriament, els àlcalis només incloïen els carbonats, però el terme es va ampliar per a incloure també els òxids i els hidròxids.

    Els àlcalis tenen caràcter bàsic i, en reaccionar amb àcids, formen sals.
  • ca  alcalimetria, n f
  • ca  valoració alcalimètrica, n f sin. compl.
  • es  alcalimetría, n f
  • es  valoración alcalimétrica, n f
  • en  alkalimetric titration, n
  • en  alkalimetry, n

Química analítica

Definición
^Valoració acidobàsica^ d'un àcid mitjançant un àlcali o una base de concentració coneguda.

Nota

  • L'alcalimetria és un tipus de valoració acidobàsica, juntament amb l'acidimetria.

    El terme alcalimetria té significats oposats segons el país. Per exemple, al Regne Unit i als Estats Units s'utilitza en dos sentits: per a referir-se a la valoració acidobàsica mitjançant una base i per a referir-se a la valoració acidobàsica d'una base. A França, generalment designa la valoració acidobàsica d'una base. Altres termes relacionats, com bromatometria o permanganimetria, impliquen la valoració mitjançant la substància corresponent. Per a mantenir la consistència, és més adequat que el terme alcalimetria s'utilitzi per a fer referència a la tècnica que utilitza la base com a agent valorant.
  • ca  metall alcalinoterri, n m
  • ca  alcalinoterri, n m sin. compl.
  • es  alcalinotérreo, n m
  • es  metal alcalinotérreo, n m
  • en  alkaline earth, n
  • en  alkaline earth metal, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels elements del grup 2 de la taula periòdica dels elements.

Nota

  • Són metalls alcalinoterris el beril·li, el magnesi, el calci, l'estronci, el bari i el radi.