bor
bor
Química inorgànica
- ca bor, n m
- es boro, n m
- en boron, n
- sbl B
Química inorgànica
Definición
Element del grup 13, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 5 i massa atòmica 10,81.
Nota
-
Es coneixen dos isòtops estables del bor (10B i 11B) i onze d'inestables.
El bor pot presentar una gran varietat de formes al·lotròpiques molt complexes, de les quals la principal és una forma cristal·lina de color marró grisenc i llustre metàl·lic, amb un punt de fusió de 2.180 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.650 ºC.
Els seus minerals més importants són els borats de sodi amb diferents graus d'hidratació, dels quals el més destacat és el bòrax.
L'obtenció d'aquest element es pot fer per diferents mètodes: reducció dels borats per un metall electropositiu a altes temperatures, reducció electrolítica dels borats fosos, reducció de compostos volàtils de bor per hidrogen o descomposició tèrmica d'hidrurs i halurs de bor. La tria del mètode depèn de la puresa que es vulgui del bor obtingut.
Tal com passa de manera general amb els elements del període 2, el bor difereix molt dels altres elements del mateix grup. Des d'un punt de vista químic s'assembla més al carboni o al silici. És molt inert a temperatura ambient i només reacciona amb el fluor, però és molt reactiu a temperatura elevada i reacciona amb molts altres no-metalls. Els seus borans constitueixen un capítol a part dins de la química del bor per la gran varietat de fórmules i estructures que presenten.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
Es fa servir en aliatges i vidres de propietats especials. També s'utilitza en la fabricació d'abrasius i materials de gran resistència tèrmica i química.
borà
borà
Química inorgànica
- ca borà, n m
- es borano, n m
- en borane, n
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels hidrurs de bor.
Nota
- Els borans presenten una gran varietat de fórmules i estructures, de diferent complexitat; per aquest motiu constitueixen un capítol independent de la química inorgànica.
bòrax
bòrax
Química inorgànica
- ca bòrax, n m
- ca tetraborat de sodi decahidratat, n m
- ca tetraborat sòdic decahidratat, n m
- es bórax, n m
- es tetraborato de sodio decahidratado, n m
- es tetraborato sódico decahidratado, n m
- en borax, n
- en sodium tetraborate decahydrate, n
- for Na2B4O7 · 10 H2O
Química inorgànica
Definición
Mineral del bor que es presenta com un sòlid blanc i cristal·lí.
Nota
- El bòrax és el principal mineral del bor.
brom
brom
Química inorgànica
- ca brom, n m
- es bromo, n m
- en bromine, n
- sbl Br
Química inorgànica
Definición
Element del grup 17, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 35 i massa atòmica 79,904.
Nota
-
Es coneixen dos isòtops estables del brom (79Br i 81Br) i vint-i-sis d'inestables.
El brom es presenta com un líquid de color roig fosc, amb vapors d'olor semblant al clor i fortament irritants, amb un punt de fusió de -7 ºC i un punt d'ebullició de 60 ºC.
És bastant menys abundant que el fluor o el clor en l'escorça terrestre, on es troba en forma de bromurs. Si bé se'n coneixen alguns minerals, com la bromargirita, l'embolita i la iodobromita, la principal font natural de brom són els oceans, on hi ha un àtom de brom per cada 660 àtoms de clor.
S'obté per l'oxidació amb clor dels bromurs presents en l'aigua del mar, després de la qual el brom elemental generat és arrossegat per un corrent de vapor d'aigua o d'aire.
La forma estable del brom en condicions normals és el brom molecular format per molècules diatòmiques Br2. Es tracta d'un líquid més pesant que l'aigua, en què és relativament poc soluble, tot i que aquesta solubilitat augmenta molt en presència de sals, sobretot de bromurs. En general, és molt soluble en dissolvents orgànics.
El brom és un element d'electronegativitat elevada, per la qual cosa és reactiu i bon oxidant; tanmateix, és menys electronegatiu i agressiu que el clor. Reacciona en fred amb quasi tots els metalls, sovint amb violència. Reacciona amb l'hidrogen i amb un bon nombre de no-metalls, com el sofre, el seleni, el tel·luri, el fòsfor o l'arsènic.
Presenta principalment l'estat d'oxidació -1, encara que també són importants els estats d'oxidació +1, +3, +5 i +7.
Tot i que té un ús més reduït que el clor, el brom es fa servir sobretot com a reactiu en la síntesi de productes industrials, tant orgànics com inorgànics.
bromació
bromació
Química orgànica
- ca bromació, n f
- es bromación, n f
- en bromination, n
Química orgànica
Definición
Halogenació d'una molècula orgànica amb brom.
Nota
- Es poden donar diferents reaccions de bromació segons la naturalesa del compost objecte de l'halogenació. Per exemple, en els alcans se substitueix un hidrogen per brom i en els alquens s'addiciona una molècula de brom.
bromatometria
bromatometria
Química analítica, Química orgànica
- ca bromatometria, n f
- es bromatometría, n f
- en bromatometry, n
Química analítica, Química orgànica
Definición
Valoració d'agents reductors mitjançant l'ús de bromur de potassi com a agent valorant.
Nota
-
La bromatometria és emprada en l'anàlisi orgànica proposada per Koppeschaar, que es fonamenta en la formació de derivats bromats mitjançant una substitució electròfila aromàtica.
Els substrats determinats amb aquest tipus de reacció són fenols, amines i àcids carboxílics. Quan el substrat conté un grup activador, com en el fenol, els diferents àtoms de brom s'introdueixen directament a l'anell aromàtic (vegeu la imatge 1).
La bromatometria té dues modalitats. Una modalitat consisteix en valorar una solució fortament àcida de l'anàlit amb una solució patró de brom (habitualment preparada in situ a partir d'una mescla de bromat i bromur de potassi) fins que apareix un excés de brom lliure, que es reconeix pel canvi de color que experimenta un paper indicador de iodur i midó. En l'altre tipus de bromatometria s'afegeix un excés de la solució patró de brom a la solució problema, s'acidifica i es deixa en repòs, després s'afegeix un excés de iodur de potassi i es valora el iode format segons Br2 + 2 I− → I2 + 2 Br−, que amb tiosulfat de sodi reacciona segons 2 S2O32− + I2 → S4O62− + 2 I−.
bromo-
bromo-
Química orgànica
- ca bromo-, pfx
- es bromo-, pfx
- en brom-, pfx
- en bromo-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen brom.
Nota
- Per exemple, en l'àcid bromoacètic (CH2BrCOOH).
bromoform
bromoform
Química orgànica
- ca bromoform, n m
- ca tribromometà, n m sin. compl.
- ca tribromur de metil, n m sin. compl.
- es bromoformo, n m
- es tribromometano, n m
- es tribromuro de metilo, n m
- en bromoform, n
- en methyl tribromide, n
- en tribromomethane, n
- for CHBr3
Química orgànica
Definición
Haloform bromat, que es presenta com un líquid i té un punt d'ebullició de 151 ºC.
Nota
- El bromoform té una densitat de 2,887 g/ml. És soluble en alcohol, èter, cloroform i benzè, i lleugerament soluble en aigua. No és inflamable i es fa servir com a dissolvent per a greixos, ceres i olis. Tot i que és bastant tòxic, es fa servir com a antiespasmòdic i sedant, sobretot per a calmar la tos ferina.
bromur
bromur
Química inorgànica, Química orgànica
- ca bromur, n m
- es bromuro, n m
- en bromide, n
Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos que contenen brom, en què el brom actua amb l'estat d'oxidació −1.
Nota
- Els bromurs inorgànics són compostos binaris de brom i un altre element (excepte oxigen, fluor i clor), com el bromur de calci; els bromurs orgànics són hidrocarburs substituïts, com el bromoform, que també rep el nom de tribromur de metil.
brussel·lador
brussel·lador
Química física
- ca brussel·lador, n m
- es bruselador, n m
- es bruselator, n m
- es brusselator, n m
- en brusselator, n
- en brussellator, n
Química física
Definición
Mecanisme de reacció que justifica l'existència d'oscil·lacions en la concentració de certes espècies en una reacció originades per l'existència d'una etapa autocatalítica acoblada a la resta d'etapes del mecanisme de reacció.
Nota
-
De manera genèrica, el brussel·lador s'expressa de la manera següent:
A → X
B + X → Y + C
2X + Y → 3Y
X → D,
En aquesta expressió, A i B són reactius, C i D són productes, i X i Y són intermediaris de reacció i les espècies que presenten una evolució temporal oscil·lant. El sistema oscil·la també perquè les concentracions d'A i B es mantenen artificialment constants i lluny de valors corresponents a l'equilibri químic.
El brussel·lador és un dels mecanismes de reacció controlats per un atractor, amb gran independència de les concentracions a l'inici del procés.
La denominació brussel·lador és un acrònim de Brussel·les, seu de la universitat on treballa el grup d'Ilya Prigogine, descobridor del mecanisme i Premi Nobel de Química, i oscil·lador.
Vegeu també reacció oscil·lant.
