cesi
cesi
Química inorgànica
- ca cesi, n m
- es cesio, n m
- en caesium, n
- en cesium, n
- sbl Cs
Química inorgànica
Definición
Element del grup 1, del període 6 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132,9055.
Nota
-
Es coneixen fins a quaranta isòtops del cesi, dels quals un és estable (133Cs).
El cesi es presenta com un metall de color groc clar, molt tou, amb un punt de fusió de 29 ºC i un punt d'ebullició de 705 ºC.
No és gaire abundant a l'escorça terrestre, on es troba com a constituent de minerals complexos.
S'obté per l'electròlisi del clorur de cesi fos o per la reducció del clorur de cesi sota buit i en calent.
És el més electropositiu i reactiu de tots els elements estables.
Presenta l'estat d'oxidació +1.
Atès que és un dels metalls que emet electrons més fàcilment sota l'acció de la llum, es fa servir en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques.
cet-
cet-
Química orgànica
- ca ceto-, pfx
- ca cet-, pfx sin. compl.
- es ceto-, pfx
- en ket-, pfx
- en keto-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos orgànics que contenen un grup carbonil.
Nota
-
Per exemple, cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster, cetoxima.
Si aquests compostos contenen un o més hidrògens àcids en la posició α, l'estructura ressonant predominant, que conté el grup carbonil, es considera una forma cetònica (vegeu la imatge).
Vegeu també tautomeria cetoenòlica i forma cetònica.
cetal
cetal
Química orgànica
- ca cetal, n m
- es cetal, n m
- en ketal, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels acetals derivats d'una cetona.
Nota
- Els cetals es formen per la reacció d'una cetona amb dues molècules d'alcohol (vegeu la imatge).
cetimina
cetimina
Química orgànica
- ca cetimina, n f
- es cetimina, n f
- en ketimine, n
Química orgànica
Definición
Cadascuna de les imines obtingudes mitjançant la condensació d'una cetona amb amoníac, de fórmula general RRC=NR'', en què R'' pot ser un àtom d'hidrogen.
ceto-
ceto-
Química orgànica
- ca ceto-, pfx
- ca cet-, pfx sin. compl.
- es ceto-, pfx
- en ket-, pfx
- en keto-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos orgànics que contenen un grup carbonil.
Nota
-
Per exemple, cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster, cetoxima.
Si aquests compostos contenen un o més hidrògens àcids en la posició α, l'estructura ressonant predominant, que conté el grup carbonil, es considera una forma cetònica (vegeu la imatge).
Vegeu també tautomeria cetoenòlica i forma cetònica.
cetona
cetona
Química orgànica
- ca cetona, n f
- es cetona, n f
- en ketone, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos que contenen un grup carbonil unit a dos àtoms de carboni.
substituents hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d'una cadena alicíclica.
substituents hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d'una cadena alicíclica.
Nota
-
Els àtoms de carboni a què s'uneix el grup carbonil en una cetona poden pertànyer a dos substituents hidrocarbonats diferents o, en les cetones cícliques, a una sola cadena alicíclica.
Les cetones més simples, de fins a dotze àtoms de carboni, són líquides. Les de massa molecular relativa més baixa són solubles en aigua i totes ho són en dissolvents orgànics. Són destil·lables sense descomposició i fan una olor etèria o aromàtica.
Les propietats químiques de les cetones són les generals del grup carbonil exaltades o disminuïdes per les altres funcions presents en la molècula o per l'estructura de la molècula. Les cetones es poden oxidar a èsters mitjançant l'oxidació de Baeyer i Villiger o a àcids carboxílics, tot i que aquest no sempre és un bon mètode, ja que es poden formar mescles complexes en funció de les condicions necessàries per a l'oxidació (vegeu la imatge 2). També es poden reduir a alcohols secundaris (>C=O → −CHOH−) i fins i tot a alcans (>C=O → −CH2−). Les cetones reaccionen amb derivats de l'amoníac, de manera que l'enllaç doble carboni-oxigen es transforma en un enllaç doble carboni-nitrogen, i dona productes diversos, com ara les oximes i les hidrazones, entre altres. Aquests derivats són compostos ben cristal·litzats que permeten caracteritzar les cetones i regenerar-les per hidròlisi.
Les cetones s'utilitzen com a dissolvents en laques, pintures, explosius i processos tèxtils. Moltes cetones superiors formen part de productes odorants naturals, com per exemple els olis eteris i els greixos rancis.
cetona difenílica
cetona difenílica
Química orgànica
- ca benzofenona, n f
- ca difenilmetanona, n f
- ca cetona difenílica, n f sin. compl.
- es benzofenona, n f
- es difenilcetona, n f
- es difenilmetanona, n f
- en benzophenone, n
- en diphenyl ketone, n
- en diphenylmethanone, n
- for (C6H5)2CO
Química orgànica
Definición
Cetona amb dos fenils que s'obté mitjançant la reacció de Friedel i Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d'alumini com a catalitzador.
Nota
-
La benzofenona és un compost d'olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.
Es fa servir en perfumeria i en la fabricació d'antihistamínics, hipnòtics i insecticides.
cetona dimetílica
cetona dimetílica
Química orgànica
- ca acetona, n f
- ca propanona, n f
- ca cetona dimetílica, n f sin. compl.
- es acetona, n f
- es propanona, n f
- en acetone, n
- en dimethyl ketone, n
- en propanone, n
- for CH3COCH3
Química orgànica
Definición
Cetona en què els dos substituents són metils, que es presenta com un líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic i d'olor pungent característica.
Nota
-
L'acetona és la cetona més simple i més important. És miscible amb aigua, alcohol i amb nombrosos dissolvents orgànics i olis. És un dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres.
Es produeix industrialment com a subproducte en l'obtenció de fenol, mitjançant l'oxidació de propè, o per deshidratació d'isopropanol.
Les seves aplicacions són, per ordre d'importància: la fabricació d'altres dissolvents, com la cetona isobutil metílica, el 4-metilpentan-2-ol, l'òxid de mesitil, l'alcohol de diacetona, l'hexilenglicol, la forona i la isoforona; la utilització directa com a dissolvent de pintures, vernissos, laques, èsters de la cel·lulosa, acetilè, etc.; la fabricació de metacrilat de metil a partir de cianhidrina de l'acetona, i la síntesi orgànica en general, com ara la fabricació de cloroform, bromoform, iodoform, bisfenol A i acetilacetona.
CFA
CFA
Química analítica
- ca anàlisi en flux continu, n f
- ca anàlisi en flux segmentat, n f sin. compl.
- ca CFA, n f sigla
- ca SFA, n f sigla
- es análisis en flujo continuo, n m
- es análisis en flujo segmentado, n m
- es CFA, n m sigla
- es SFA, n m sigla
- en continuous flow analysis, n
- en segmented continuous flow analysis, n
- en segmented flow analysis, n
- en CFA, n sigla
- en SCFA, n sigla
- en SFA, n sigla
Química analítica
Definición
Mètode analític continu en què les mostres són aspirades seqüencialment, situant entre elles bombolles d'aire o nitrogen que segmenten el flux establert, amb la inclusió d'un cicle de rentat.
Nota
-
La sigla CFA correspon a la denominació anglesa continuous flow analysis ('anàlisi en flux continu').
La sigla SFA correspon a la denominació anglesa segmented flow analysis ('anàlisi en flux segmentat').
cian-
cian-
Química orgànica
- ca ciano-, pfx
- ca cian-, pfx sin. compl.
- es ciano-, pfx
- en cyano-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que serveix per a indicar la presència d'un grup ciano en un compost orgànic.