Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coalescència, n f
  • es  coalescencia, n f
  • en  coalescence, n

Química física

Definición
Fenomen pel qual les gotes d'un líquid dispers en un altre de no miscible o en un gas s'uneixen entre elles.

Nota

  • La coalescència és un fenomen que es produeix en les emulsions quan no hi ha prou quantitat d'emulsionant.

    Per exemple, és un cas de coalescència unes gotes d'oli en un got d'aigua.
  • ca  cobalt, n m
  • es  cobalto, n m
  • en  cobalt, n
  • sbl  Co

Química inorgànica

Definición
Element del grup 9, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 27 i massa atòmica 58,9332.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-cinc isòtops del cobalt, dels quals l'únic estable és 59Co.

    El cobalt es presenta com un metall brillant, de color blanc blavós, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.495 ºC i un punt d'ebullició de 3.100 ºC.

    Els minerals més importants del cobalt són diferents arsenurs, l'esmaltita i la cobaltita, que es donen gairebé sempre barrejats amb níquel, amb sulfurs (com la linneïta i la carrol·lita) o amb òxids impurs (com l'heterogenita i l'absolita).

    La metal·lúrgia del cobalt és llarga i complexa a causa de la dificultat de separar-lo de petites quantitats d'altres metalls com, per exemple, el níquel. Si els minerals contenen principalment arsènic, se sotmeten a fusió i torrefacció per a obtenir-ne l'òxid, que es purifica per precipitació i posteriorment es redueix mitjançant carboni, hidrogen, monòxid de carboni o alumini. Si els minerals contenen principalment coure, s'utilitzen directament mètodes de reducció amb carboni.

    El cobalt és inalterable en una atmosfera d'aire sec o humit a les temperatures ordinàries. A temperatures elevades s'oxida lentament. Els halògens l'ataquen en calent. Reacciona fàcilment tant amb àcids no oxidants, amb despreniment d'hidrogen, com amb àcids oxidants. De la seva gran capacitat per a reaccionar amb amoníac o altres amines s'obtenen complexos, que van ser clau en el desenvolupament i l'estudi de la química de la coordinació.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.

    Es fa servir principalment en aliatges, sobretot en acers especials per a eines de tall, acers per a imants i fils per a resistències elèctriques. Diferents compostos de cobalt tenen una gran importància en la fabricació industrial de ceràmica, vidres i pintures. Els isòtops de cobalt es fan servir en medicina, en la indústria de l'alimentació i en recerca bioquímica i mèdica.
  • ca  coeficient adiabàtic, n m
  • es  coeficiente adiabático, n m
  • en  adiabatic coefficient, n
  • sbl  ɣ

Química física

Definición
Relació entre la capacitat calorífica a pressió constant i la capacitat calorífica a volum constant d'una substància pura.

Nota

  • Matemàticament, el coeficient adiabàtic s'expressa com γ = Cp / CV.

    En principi, el coeficient adiabàtic és funció de la temperatura i de la pressió, però per als gasos ideals a temperatura ambient només depèn de la composició. Així, per als gasos ideals monoatòmics γ = 5/3 = 1,67; mentre que per als gasos ideals diatòmics γ = 7/5 = 1,40. Aquests valors provenen tant de la relació entre les dues capacitats calorífiques per als gasos ideals, Cp = CV + nR (coneguda com a relació de Mayer i en què R és la constant dels gasos), com del principi d'equipartició de l'energia, vàlid per a gasos ideals a temperatura ambient, segons el qual la capacitat calorífica a volum constant només depèn dels graus de llibertat de moviment de les molècules del gas.

    Per a un gas ideal monoatòmic (3 graus de llibertat de translació) $C_V = \frac{3}{2}nR$, mentre que per a un gas ideal diatòmic (3 graus de llibertat de translació, 2 de rotació i 1 de vibració que no es considera) $C_V = \frac{5}{2}nR$. Quant a les molècules poliatòmiques, no es pot menysprear la contribució vibracional, ja que les correccions quàntiques són importants. L'aplicació del principi d'equipartició de l'energia, deduït a partir de raonaments de termodinàmica estadística clàssica, condueix a resultats aproximats.
  • ca  coeficient d'absorció, n m
  • es  coeficiente de absorción, n m
  • en  absorption coefficient, n
  • sbl  a

Química física

Definición
Absorbància dividida per la longitud del camí òptic.

Nota

  • El valor del coeficient d'absorció coincideix amb el valor de l'absorbància quan el camí òptic té el valor unitat.
  • ca  coeficient d'absorció molar, n m
  • es  coeficiente de absorción molar, n m
  • en  molar absorption coefficient, n
  • sbl  ɛ

Química física

Definición
Magnitud característica de l'eficàcia amb la qual les molècules absorbeixen la radiació.

Nota

  • El coeficient d'absorció molar és definit, segons la llei de Beer-Lambert, com l'absorbància dividida pel camí òptic i la molaritat de la substància absorbent.
  • ca  coeficient d'activitat, n m
  • es  coeficiente de actividad, n m
  • en  activity coefficient, n
  • sbl  γ
  • sbl  f

Química física

Definición
Paràmetre adimensional que mesura la desviació del comportament ideal d'una substància que es troba en una fase pura o és un dels constituents d'una mescla o d'una solució.

Nota

  • La desviació respecte del comportament ideal es defineix en termes del canvi relatiu de l'activitat de la substància respecte del valor que tindria si es comportés idealment; $a_i / a^{id}_i$, en què $a^{id}_i$ correspon al valor de l'activitat en condicions de comportament ideal.

    L'activitat en condicions ideals d'una substància es calcula de diferents maneres. En el cas d'un gas ideal és pi / pº, en què pi indica la pressió parcial del gas i pº és la pressió estàndard. En el cas de mescles líquides o sòlides, o en el cas del dissolvent d'una solució, els quals segueixen la llei de Raoult, l'activitat en condicions ideals és la fracció molar, (xi) i fi = ai / xi. En el cas del solut d'una solució que segueix la llei de Henry, l'activitat en condicions ideals es pot expressar en fraccions molars, en molalitats (mi / mº) o en molaritats (ci / cº), en què mi i ci indiquen la molalitat i la molaritat del solut, mº = 1 mol / kg i cº = 1 mol / l, i per tant, γx,i = ax,i / xi i γm,i = am,i / (mi / mº) i γc,i = ac,i / (ci / cº).

    El símbol del coeficient d'activitat respecte de la llei de Raoult és f, mentre que el símbol del coeficient d'activitat respecte de la llei de Henry és γ amb un subíndex segons si s'expressa en fraccions molars (x), en molalitats (m) o en molaritats (c).
  • ca  coeficient d'adsorció, n m
  • es  coeficiente de adsorción, n m
  • en  adsorption coefficient, n
  • sbl  K

Química física

Definición
Paràmetre definit en la isoterma de Langmuir que és igual a la relació entre la constant de velocitat del procés d'adsorció i la constant de velocitat del procés de desorció.

Nota

  • Matemàticament, el coeficient d'adsorció s'expressa com K = kads / kdes.

    Atès que el coeficient d'adsorció és essencialment una constant d'equilibri, mitjançant l'equació de Van't Hoff, es pot determinar la calor d'adsorció a partir de mesures del seu valor a diferents temperatures, sempre a recobriment o a quantitat d'adsorbat constant.
  • ca  coeficient d'Einstein, n m
  • ca  probabilitat de transició d'Einstein, n f
  • es  coeficiente de Einstein, n m
  • es  probabilidad de transición de Einstein, n f
  • en  Einstein coefficient, n
  • en  Einstein transition probability, n

Química física

Definición
Cadascun dels paràmetres que relacionen la densitat d'energia amb la velocitat de transició en una transició.

Nota

  • Einstein va assenyalar que es distingeixen tres contribucions a la velocitat de transició, la qual cosa permet distingir tres coeficients; el coeficient d'Einstein d'absorció estimulada (Bji), el coeficient d'Einstein d'emissió estimulada o coeficient d'Einstein d'emissió induïda (Bij) i el coeficient d'Einstein d'emissió espontània (Aij). Introduïts fenomenològicament, Einstein va ser capaç de deduir expressions per a cada coeficient en termes de constants universals característiques de la radiació i paràmetres atòmics o moleculars. Posteriorment, el desenvolupament de la mecànica quàntica de camps va permetre trobar expressions rigoroses per als coeficients d'Einstein. El 1917 la introducció del coeficient d'Einstein d'emissió espontània a partir de raonaments de balanç energètic i de termodinàmica estadística va ser molt notable, i va ser perfectament confirmat més endavant pel marc teòric rigorós, a final dels anys vint del segle passat.
  • ca  raó de distribució, n f
  • ca  coeficient d'extracció, n m sin. compl.
  • ca  coeficient de distribució, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de distribución, n m
  • es  coeficiente de extracción, n m
  • es  coeficiente de reparto, n m
  • es  razón de distribución, n f
  • en  distribution coefficient, n
  • en  distribution ratio, n
  • en  extraction coefficient, n
  • sbl  D

Química analítica, Química física

Definición
Quocient entre les concentracions analítiques totals, independentment de la seva forma química, d'un solut en dues fases que estan en equilibri en extracció líquid-líquid.

Nota

  • La raó de distribució es distingeix de la raó de partició perquè el solut no s'hi presenta en una sola forma química.

    La IUPAC recomana no utilitzar les denominacions coeficient d'extracció i coeficient de distribució com a sinònims de raó de distribució.
  • ca  coeficient de compressibilitat, n m
  • es  coeficiente de compresibilidad, n m
  • en  coefficient of compressibility, n
  • sbl  κ

Química física

Definición
Paràmetre que indica la compressibilitat d'una substància o un cos.

Nota

  • El coeficient de compressibilitat representa el quocient entre la disminució relativa del volum i l'augment de pressió que l'ha produïda (κ = dV/VdP).

    Habitualment es descriuen dos coeficients de compressibilitat: el coeficient de compressibilitat isotèrmica, que té lloc quan la variació es fa a volum constant, i que es designa per κT, i el coeficient de compressibilitat isoentròpica, que té lloc quan la variació es fa a entropia constant, i que és designat per κS. Tots dos depenen de la temperatura i la pressió. Es relacionen per κT / κS = γ, en què γ és el coeficient adiabàtic.

    Les unitats de mesura del coeficient de compressibilitat són les de l'invers de la pressió, és a dir metre quadrat partit per newton, m2 N−1 = Pa−1.

    El coeficient de compressibilitat isotèrmica és una de les funcions resposta que són fàcils de mesurar al laboratori i que estan tabulades per a la majoria de les substàncies pures en un ampli interval de pressions i temperatures. Per a un gas ideal i per a un sòlid o líquid pur, el seu valor està acotat dins d'un interval petit de valors. Per a sòlids, el valor oscil·la entre 10−6 i 10−5 atm−1, i per a líquids, el valor és més o menys constant al voltant de 10−4 atm−1.