Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, n f
  • ca  espectroscòpia de RMN, n f
  • es  espectroscopia de resonancia magnética nuclear, n f
  • es  espectroscopía de resonancia magnética nuclear, n f
  • es  espectroscopia de RMN, n f
  • es  espectroscopía de RMN, n f
  • en  NMR spectroscopy, n
  • en  nuclear magnetic resonance spectroscopy, n

Química física

Definición
Espectroscòpia de determinació estructural que treballa en la zona de les ones de ràdio de l'espectre electromagnètic.

Nota

  • L'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear es basa en la provocació de transicions entre els diferents estats de spin nuclear desdoblats per l'efecte d'un camp magnètic extern B0 aplicat sobre la mostra. Si se suposa que el camp magnètic està dirigit al llarg de la direcció z de l'espai i que els nuclis de la molècula sobre la qual s'aplica tenen un nombre de spin nuclear I associat al seu moment angular de spin, les energies dels estats entre els quals es produeixen les transicions venen donades per l'expressió $E_{m_l} = -m_l h \nu_L$, en què h és la constant de Planck, mI pot adoptar diferents valors (mI = I, I − 1..., −I) i νL és la freqüència de Larmor.

    Cada nucli té un valor del nombre de spin nuclear en funció de la seva estructura interna (I = 0 per a 12C i 16O; I = 1/2 per a 1H, 13C, 19F i 31P; I = 1, 3/2, 2... per a 14N, 35Cl i 11B). Els nuclis amb nombre de spin nuclear I = 0 no presenten ressonància magnètica nuclear i, per tant, els seus espectres de ressonància magnètica nuclear no presenten cap senyal. Els nuclis amb nombre de spin nuclear I $\neq$ 0, per contra, presenten ressonància magnètica nuclear, tot i que se solen distingir aquells amb nombre de spin nuclear I = 1/2, de gran utilitat pràctica, d'aquells amb valors de nombre de spin nuclear I > 1/2, que són anomenats nuclis amb moment quadrupolar, i que ofereixen una utilitat més restringida a causa de la complexitat de les seva resposta.

    Després d'aplicar el camp magnètic, no tots els nuclis amb la mateixa raó magnetogírica en l'expressió de la freqüència de Larmor ressonaran a la mateixa freqüència, ja que la diferència d'energia entre els estats de spin nuclear d'un nucli en concret és extremament sensible a l'entorn químic perquè el moviment dels electrons de la molècula fa que el camp magnètic local que experimenta cada nucli no sigui exactament igual. Aquesta particularitat és la que permet distingir els nuclis de la mateixa naturalesa presents en una molècula.

    Les freqüències de ressonància se solen expressar en funció del desplaçament químic, que està relacionat amb l'estructura molecular i s'utilitza per a representar els espectres de ressonància magnètica nuclear.

    Fins a principi de la dècada dels setanta es feia servir l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d'ona contínua, de baixa sensibilitat. Avui dia s'ha substituït per l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear de polsos, molt més sensible i que simplifica la interpretació dels espectres de ressonància magnètica nuclear. La tècnica multipols constitueix la base de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear bidimensional.

    Pel que fa a les aplicacions de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, aquesta tècnica és molt valuosa per a la determinació estructural, fins i tot de molècules complexes, com les proteïnes i els àcids nucleics. D'altra banda, també proporciona informació rellevant sobre la dinàmica molecular de processos químics que tenen lloc en una escala de temps del microsegon al segon, com ara canvis conformacionals o intercanvi de lligands. Finalment, també hi ha la possibilitat d'obtenir d'imatges mitjançant la imatgeria per ressonància magnètica nuclear (NMRI, de l'anglès nuclear magnetic ressonance imaging), una aplicació que ha esdevingut molt important en el camp de la medicina com a tècnica de diagnosi.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopía electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  espectroscopía fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  ESCA, n f sigla
  • es  XPES, n f sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications, n
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy, n
  • en  ESCA, n sigla
  • en  XPES, n sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X.

Nota

  • L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel·lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies utilitzades en catàlisi heterogènia.

    La sigla ESCA correspon a l'equivalent anglès electron spectroscopy for chemical applications ('espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques').

    La sigla XPES correspon a la denominació anglesa X-ray photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelèctrica de raigs X').
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica, n f
  • ca  PES, n f sigla
  • es  espectroscopia fotoelectrónica, n f
  • es  espectroscopía fotoelectrónica, n f
  • es  PES, n f sigla
  • en  photoelectron spectroscopy, n
  • en  PES, n sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia basada en transicions electròniques en la qual la mostra s'excita mitjançant una radiació electromagnètica aproximadament monocromàtica de freqüència suficient per a produir la ionització dels seus àtoms o molècules.

Nota

  • Si la radiació electromagnètica que s'usa per a produir la ionització de la mostra és la ultraviolada, es fa referència a l'espectroscòpia fotoelectrònica ultraviolada (UPES, de l'anglès ultraviolet photoelectron spectroscopy), mentre que, si la irradiació es duu a terme amb raigs X, es tracta de l'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X. Aquestes dues tècniques permeten arrencar els electrons de valència i els electrons interns, respectivament.

    L'objectiu de l'espectroscòpia fotoelectrònica és determinar l'energia d'ionització d'àtoms o molècules. Per a fer-ho, s'ha de mesurar la freqüència de la radiació electromagnètica incident i l'energia cinètica dels fotoelectrons (1/2me ν2), és a dir, dels electrons expulsats. La relació entre aquestes dues variables i l'energia d'ionització és hν = 1/2me ν2 + Ei.

    La resolució de l'espectroscòpia fotoelectrònica no és gaire bona perquè els sistemes de què es disposa per a mesurar l'energia cinètica dels electrons tenen una precisió baixa.

    La tècnica d'espectroscòpia fotoelectrònica d'energia cinètica nul·la constitueix una variant de l'espectroscòpia fotoelectrònica amb una resolució molt millor, atès que tan sols s'hi detecten aquells electrons que tenen una energia cinètica nul·la.

    La sigla PES correspon a la denominació anglesa photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelectrònica').

    Vegeu també espectre fotoelectrònic.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopía electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  espectroscopía fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  ESCA, n f sigla
  • es  XPES, n f sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications, n
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy, n
  • en  ESCA, n sigla
  • en  XPES, n sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X.

Nota

  • L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel·lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies utilitzades en catàlisi heterogènia.

    La sigla ESCA correspon a l'equivalent anglès electron spectroscopy for chemical applications ('espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques').

    La sigla XPES correspon a la denominació anglesa X-ray photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelèctrica de raigs X').
  • ca  espectroscòpia làser, n f
  • es  espectroscopia láser, n f
  • es  espectroscopía láser, n f
  • en  laser spectroscopy, n

Química física

Definición
Espectroscòpia que deriva de l'aplicació del làser a la detecció i l'anàlisi de la radiació electromagnètica absorbida o emesa per una substància.

Nota

  • Les propietats especials de la radiació làser són molt útils en espectroscòpia. En primer lloc, l'elevada intensitat radiant permet, entre altres coses, l'estudi de processos multifotònics i la millora de la sensibilitat de les tècniques espectroscòpiques. En segon lloc, el caràcter essencialment monocromàtic de la radiació làser en fa possible la millora de la resolució. La seva direccionalitat, d'altra banda, es pot usar també per a augmentar la sensibilitat de les tècniques espectroscòpiques. Finalment, el seu caràcter polsant ha permès desenvolupar l'espectroscòpia de femtosegon i l'espectroscòpia resolta en el temps. L'aplicació del làser a l'espectroscòpia s'ha aprofitat molt en l'espectrometria Raman.
  • ca  espectroscòpia resolta en el temps, n f
  • es  espectroscopia resuelta en el tiempo, n f
  • es  espectroscopía resuelta en el tiempo, n f
  • en  time-resolved spectroscopy, n

Química física

Definición
Espectroscòpia que permet fer un seguiment en el temps dels processos químics.

Nota

  • Basada actualment en l'espectroscòpia de femtosegon, l'espectroscòpia resolta en el temps permet obtenir espectres d'absorció i espectres d'emissió dels reactius, productes, intermediaris de reacció i, fins i tot, dels estats de transició dels processos estudiats. També permet fer un seguiment dels processos de transferència d'energia, de les vibracions i rotacions moleculars i de la conversió d'un mode de moviment molecular en un altre.
  • ca  espontaneïtat, n f
  • es  espontaneidad, n f
  • en  spontaneity, n

Química física

Definición
Sentit de l'evolució d'un sistema termodinàmic quan se'l treu del seu estat estable.

Nota

  • Habitualment, el sistema termodinàmic assoleix un nou estat d'equilibri compatible amb les noves condicions establertes mitjançant un procés espontani que normalment és irreversible, sempre que la pertorbació soferta no el mantingui permanentment fora de l'equilibri.

    Vegeu també lligam extern.
  • ca  escuma, n f
  • ca  espuma, n f sin. compl.
  • es  espuma, n f
  • en  foam, n

Química física

Definición
Dispersió en què la fase dispersa és un gas en una fase dispersant líquida.

Nota

  • Les dimensions de la fase dispersa en una escuma depenen de la tensió interficial entre el líquid i el gas de la dispersió.

    Segons la fracció volumètrica de la fase dispersa, es distingeix entre les escumes humides, amb un contingut gasós de fins al 80 % del volum, i les escumes seques, amb un contingut gasós superior al 90 % del volum.

    Les escumes es caracteritzen per l'elevada deformabilitat del gas, la baixa densitat i unes dimensions de les bombolles bastant uniformes. Normalment són inestables i es poden estabilitzar amb un agent escumant.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  essència, n f
  • ca  oli essencial, n m sin. compl.
  • es  aceite esencial, n m
  • es  esencia, n m
  • en  essence, n
  • en  essential oil, n

Química orgànica

Definición
Substància altament volàtil d'origen vegetal aïllada per processos fisicoquímics.

Nota

  • En general, una essència s'anomena a partir de la planta de la qual s'aïlla, com l'essència de rosa; però, més que d'un compost simple, es tracta d'un conjunt de compostos volàtils que s'obtenen majoritàriament per la destil·lació en corrent de vapor generalment de les flors o les fulles de plantes, o bé pel premsat en fred de les seves pells.

    Els components que formen una essència són substàncies olioses, lipòfiles i amb olors molt característiques. Els principals constituents de les essències són terpens; hidrocarburs alifàtics i derivats oxigenats, com alcohols, aldehids, cetones, èsters i àcids carboxílics; hidrocarburs aromàtics, com fenols i derivats; compostos heterocíclics, i, en alguns casos, compostos sulfurats i nitrogenats en algunes de les essències (vegeu la imatge).

    Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l'essència de gerani, que conté del 84 al 90 % de geraniol, i el citronel·lal, que és el principal constituent de l'oli essencial de llimona. Hi ha essències el constituent principal de les quals no és un terpè, com l'oli de bedoll, que és constituït per un 98 % de salicilat de metil; el d'anís, constituït per un 90 % d'anetol, i el de la flor del violer, constituït per un 95 % d'eugenol.

    Les essències componen generalment perfums i condiments, i s'utilitzen sobretot en tres vies primàries: com a substàncies oloroses en cosmètica, perfums, sopes, detergents, insecticides, etc.; com a saboritzants en l'alimentació, i en nombrosos productes farmacèutics, bàsicament en medicaments.

    La denominació essència es fa servir des de l'antiguitat, ja que els alquimistes creien que la mescla resultant de compostos orgànics era l'essència de la planta.
  • ca  estalagmòmetre, n m
  • es  estalagmómetro, n m
  • en  stalagmometer, n
  • en  stalagmometre, n

Química física

Definición
Instrument de mesura de la tensió superficial d'un líquid, que consisteix en un capil·lar vertical, amb una sortida perfectament polida, pel qual es deixa caure un líquid.

Nota

  • La caiguda d'una gota d'un estalagmòmetre requereix certa força per a vèncer la força de la tensió superficial, que tendeix a mantenir la gota a la sortida del capil·lar. La gota cau quan el seu pes, mg, en què m n'és la massa i g és l'acceleració de la gravetat, iguala la força 2πrγ, en què r és el radi del capil·lar i γ és la tensió superficial. D'això es dedueix que γ = mg/(2πr).