Back to top
  • ca  substància patró, n f
  • ca  estàndard, n m sin. compl.
  • ca  patró, n m sin. compl.
  • ca  substància estàndard, n f sin. compl.
  • es  estándar, n m
  • es  patrón, n m
  • es  sustancia estándar, n f
  • es  sustancia patrón, n f
  • en  standard, n
  • en  standard substance, n

Química analítica

Definición
Substància d'una puresa elevada adequada per a ser utilitzada per a calibrar un procediment analític i validar-ne els resultats o bé per a facilitar la determinació d'un anàlit.

Nota

  • Les substàncies patró s'utilitzen per a preparar solucions patró.

    Una substància patró pot ser un patró primari o un patró secundari.

    Vegeu també material de referència.
  • ca  patró primari, n m
  • ca  estàndard primari, n m sin. compl.
  • es  estándar primario, n m
  • es  patrón primario, n m
  • en  primary standard, n

Química analítica

Definición
Substància patró d'elevada puresa que es pot dissoldre en un volum conegut de dissolvent per a formar una solució patró.

Nota

  • Un patró primari ha de tenir una puresa elevada, i hi ha d'haver mètodes establerts per a confirmar-ho). estabilitat a l'aire; absència de molècules d'hidratació, de manera que no en variï la composició amb els canvis d'humitat relativa; fàcil adquisició i cost moderat; solubilitat elevada, i massa molecular relativa elevada per a minimitzar els errors de pesada. El nombre de compostos que compleixen, encara que sigui de forma aproximada, aquests requisits és molt petit, de manera que es disposa d'un nombre molt limitat de patrons primaris.

    Els patrons primaris més utilitzats són el carbonat de sodi, el tris(hidroximetil)aminometà (de fórmula (HOCH2)3CNH2), el tetraborat de sodi (Na2B4O7), l'òxid de mercuri(II), l'hidrogenftalat de potassi (KHC8H4O4) i l'hidrogeniodat de potassi (KH(IO3)2).
  • ca  patró secundari, n m
  • ca  estàndard secundari, n m sin. compl.
  • es  estándar secundario, n m
  • es  patrón secundario, n m
  • en  secondary standard, n

Química analítica

Definición
Substància patró que posseeix un contingut en constituent actiu determinat per comparació a un patró primari, que s'utilitza per a l'estandardització de solucions de reactius analítics.

Nota

  • Un patró secundari s'utilitza quan no es disposa d'un patró primari adequat.

    La puresa d'un patró secundari, inferior a la d'un patró primari, s'ha de determinar mitjançant anàlisis d'elevades precisió i exactitud.
  • ca  estandardització, n f
  • ca  normalització, n f sin. compl.
  • es  estandarización, n f
  • es  normalización, n f
  • en  standardisation, n
  • en  standardization, n

Química analítica

Definición
Mètode analític que permet establir la concentració exacta d'una substància en solució o la capacitat de reacció d'una solució referida a una substància.

Nota

  • L'estandardització normalment consisteix en la valoració d'una solució amb una quantitat pesada de patró primari, una quantitat pesada de patró secundari o un volum mesurat d'una altra solució patró.
  • ca  estany, n m
  • es  estaño, n m
  • en  tin, n
  • sbl  Sn

Química inorgànica

Definición
Element del grup 14, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 50 i massa atòmica 118,710.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-vuit isòtops de l'estany, dels quals deu són estables (112Sn, 114Sn, 115Sn, 116Sn, 117Sn, 118Sn, 119Sn, 120Sn, 122Sn i 124Sn).

    L'estany es presenta com un metall blanc, dúctil i molt mal·leable, amb un punt de fusió de 232 ºC i un punt d'ebullició de 2.623 ºC.

    Es coneix des de l'antiguitat i presenta dues formes al·lotròpiques: el β-estany, o estany blanc, amb una estructura tetragonal i propietats metàl·liques, i, per sota de 13,2 ºC, l'α-estany, o estany gris, amb una estructura cúbica de diamant i propietats no-metàl·liques. Com a conseqüència d'això, en climes molt freds els objectes d'estany gradualment es van desfent en pols d'estany gris no metàl·lic. Per exemple, els tubs dels orgues del nord d'Europa es van degradant gradualment. Algunes fonts també atribueixen a aquest fet químic una part de la derrota de Napoleó a Rússia l'any 1812, en considerar que la desintegració dels botons i els plats d'estany de l'exèrcit francès en l'hivern rus podia haver contribuït a la desmoralització de les tropes. L'estany és bastant abundant en l'escorça terrestre. El seu mineral principal és la cassiterita, que és l'òxid d'estany.

    S'obté mitjançant la reducció amb carboni, si bé aquest procés s'ha de fer en dues etapes per a eliminar les impureses de ferro que conté, la qual cosa es fa per l'oxidació del ferro amb l'oxigen i la separació de l'òxid de ferro de l'estany fos.

    El seu comportament químic és el característic d'un metall, si bé el seu feble caràcter reductor el fa proper a alguns semimetalls, com el silici. L'estany no és atacat per l'aire, sec o humit, en condicions ambientals. A 1.000 ºC crema amb una flama blanca. Els àcids diluïts l'ataquen molt poc a temperatura ambient. Aquest atac es fa molt més important en augmentar la temperatura.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Es fa servir principalment com a recobriment d'altres metalls, especialment en recipients alimentaris. També té usos en nombrosos aliatges (sobretot de bronze i llautó), en materials de soldadura, en pintures antioxidants i en pigments ceràmics.
  • ca  estat d'agregació, n m
  • ca  estat d'agregació de la matèria, n m sin. compl.
  • ca  estat de la matèria, n m sin. compl.
  • es  estado de agregación, n m
  • es  estado de agregación de la materia, n m
  • es  estado de la materia, n m
  • en  state of aggregation, n
  • en  state of matter, n

Química física

Definición
Cadascuna de les formes en què es pot presentar un sistema material, que depenen del grau de cohesió de les molècules que el formen.

Nota

  • Són estats d'agregació l'estat sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós.
  • ca  estat d'agregació, n m
  • ca  estat d'agregació de la matèria, n m sin. compl.
  • ca  estat de la matèria, n m sin. compl.
  • es  estado de agregación, n m
  • es  estado de agregación de la materia, n m
  • es  estado de la materia, n m
  • en  state of aggregation, n
  • en  state of matter, n

Química física

Definición
Cadascuna de les formes en què es pot presentar un sistema material, que depenen del grau de cohesió de les molècules que el formen.

Nota

  • Són estats d'agregació l'estat sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós.
  • ca  estat d'equilibri, n m
  • es  estado de equilibrio, n m
  • en  equilibrium state, n

Química física

Definición
Estat d'un sistema termodinàmic que es troba en equilibri termodinàmic.
  • ca  estat d'oxidació, n m
  • ca  nombre d'oxidació, n m sin. compl.
  • es  estado de oxidación, n m
  • es  número de oxidación, n m
  • en  oxidation number, n
  • en  oxidation state, n

Química inorgànica

Definición
Càrrega electrònica d'un àtom en un compost establerta per conveni a partir de l'assignació hipotètica dels electrons segons unes regles establertes.

Nota

  • L'estat d'oxidació no sempre té sentit químic, però és un concepte convencional que esdevé molt útil a l'hora de formular.

    Hi ha quatre regles per a determinar l'estat d'oxidació. Primerament, l'estat d'oxidació de qualsevol element en estat lliure és zero, encara que en l'estat elemental es trobi formant molècules diatòmiques; per exemple, Cu, Au, H2, Br2. En segon lloc, per a un ió monoatòmic, l'estat d'oxidació és igual a la càrrega neta de l'ió. En tercer lloc, l'estat d'oxidació de l'hidrogen és +1, l'estat d'oxidació de l'oxigen és -2, l'estat d'oxidació d'un halogen és -1 i l'estat d'oxidació del sofre és -2. Només en els hidrurs dels metalls alcalins i metalls alcalinoterris, com l'hidrur de sodi (NaH) o l'hidrur de calci (CaH2), l'estat d'oxidació de l'hidrogen és -1; i només en els peròxids, com el peròxid d'hidrogen (H2O2), els dos àtoms d'oxigen presenten un estat d'oxidació -1. Finalment, la suma dels estats d'oxidació de tots els àtoms d'un compost és igual a la càrrega elèctrica del compost; per exemple, H2O amb 2 H(I) i O(-II), que sumen 0, o MnO4- amb Mn(VII) i 4 O(-II), que sumen -1.

    L'estat d'oxidació s'indica amb números romans entre parèntesis, precedits del signe negatiu, si escau, mentre que la càrrega iònica real s'indica amb un signe positiu o negatiu com a superíndex, precedit d'una xifra aràbiga, si escau. Així, en l'anió permanganat, MnO4-, el manganès té un estat d'oxidació +7, Mn(VII), però no es pot parlar de l'existència d'un ió Mn7+. En el cas dels compostos iònics senzills, l'estat d'oxidació sí que coincideix amb la càrrega elèctrica. Per exemple, en el clorur de sodi, el sodi hi és present com a ió Na+, amb estat d'oxidació +1, Na(I), i el clor hi és com a Cl-, amb estat d'oxidació -1, Cl(-I).

    La formació de complexos no altera l'estat d'oxidació; tant a [Ni(NH3)6]2+ com a [Ni(CN)4]2- el níquel té un estat d'oxidació +2.

    Cal esmentar que pot ser dificultós assignar un estat d'oxidació quan es consideren enllaços entre elements amb electronegativitats similars o bé en el cas d'enllaços múltiples.
  • ca  estat d'agregació, n m
  • ca  estat d'agregació de la matèria, n m sin. compl.
  • ca  estat de la matèria, n m sin. compl.
  • es  estado de agregación, n m
  • es  estado de agregación de la materia, n m
  • es  estado de la materia, n m
  • en  state of aggregation, n
  • en  state of matter, n

Química física

Definición
Cadascuna de les formes en què es pot presentar un sistema material, que depenen del grau de cohesió de les molècules que el formen.

Nota

  • Són estats d'agregació l'estat sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós.