Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  electrocinètica, n f
  • es  electrocinética, n f
  • en  electrokinetics, n

Química física

Definición
Branca de la física que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.
  • ca  elèctrode, n m
  • ca  semicel·la, n f sin. compl.
  • ca  semipila, n f sin. compl.
  • es  electrodo
  • es  semicelda
  • es  semicélula
  • es  semipila
  • en  electrode
  • en  half-cell

Química analítica

Definición
1. Sistema electroquímic consituït per un conductor electrònic i un electròlit, diferenciant-se tres situacions: a) un conductor metàl·lic està en contacte amb una dissolució d'una de les seves sals, com per exemple Zn0/Zn++; b) el conductor (metàl·lic o no) està en contacte amb una dissolució que conte la forma oxidada i la reduïda de l'electròlit, com per exemple Fe++/Fe+++ amb un conductor de platí (en aquest cas el conductor no participa en la reacció redox); c) un metall conductor (A) en contacte amb dissolució formada per una sal poc soluble (XA) i una altra sal soluble que conté el mateix anió (XB), com per exemple: Ag, AgCl/KCl.

2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
  • ca  elèctrode combinat, n m
  • es  electrodo combinado, n m
  • en  combination electrode, n m

Electroquímica, Química analítica

Definición
Instrument electroquímic que incorpora en un sol cos un elèctrode selectiu d'ions i un elèctrode de referència.

Nota

  • L'elèctrode combinat facilita el treball experimental, ja que estalvia haver d'utilitzar un elèctrode de referència per separat.

    Els elèctrodes combinats més habituals són l'elèctrode de pH i l'elèctrode redox.
  • ca  elèctrode indicador, n m
  • ca  elèctrode d'assaig, n m sin. compl.
  • es  electrodo de ensayo, n m
  • es  electrodo indicador, n m
  • en  indicator electrode, n

Química analítica

Definición
Elèctrode que proporciona un valor de potencial elèctric variable d'acord amb la presència d'un anàlit o una propietat de la solució analitzada, però que no provoca un canvi apreciable en la composició global de la solució.

Nota

  • Dins d'un muntatge potenciomètric bàsic, un elèctrode indicador, juntament amb un elèctrode de referència, constitueixen la base per al mesurament del potencial elèctric.

    Un elèctrode indicador permet estudiar la cinètica dels processos electròdics, com la dissolució o la passivació, d'un metall en oxidar-lo en un medi determinat o l'oxidació o la reducció de substàncies en dissolució sobre metalls inerts com el platí.

    Un elèctrode indicador pot ser un elèctrode metàl·lic o un elèctrode selectiu d'ions.
  • ca  elèctrode de grafit, n m
  • es  electrodo de grafito, n m
  • en  graphite electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode indicador amb una mina de grafit, utilitzat en els mètodes electroanalítics com a vehicle per a l'intercanvi d'electrons.

Nota

  • Un elèctrode de grafit es pot construir soldant una mina de grafit a un tub de vidre, si bé aquesta soldadura és força difícil de fer.

    L'inconvenient més gran de l'elèctrode de grafit és que es contamina fàcilment per adsorció; per això, és convenient llimar l'extrem de la mina de grafit abans d'utilitzar-lo.

    Actualment, en les tècniques voltamètriques s'utilitzen una sèrie d'elèctrodes sòlids basats en el grafit (pasta de grafit, carbó vitrificat, grafit sòlid impregnat de cera) les propietats més importants dels quals són l'ampli interval de potencials de treball, la inèrcia química i la relativa facilitat de poliment. Els elèctrodes de grafit també s'utilitzen en la font d'excitació de l'espectrometria d'emissió atòmica. Aquestes fonts d'excitació subministren l'energia per a l'excitació de la mostra a partir d'una descàrrega elèctrica entre l'elèctrode de grafit i un contraelèctrode. Quan la mostra no és conductora se sol col·locar en una petita cavitat practicada en l'elèctrode de grafit, i el contraelèctrode també és de grafit. Com que el grafit és un conductor bastant bo, una tècnica habitual per a augmentar la reproductibilitat és mesclar la mostra polvoritzada amb pols de grafit.
  • ca  elèctrode de pH, n m
  • es  electrodo de pH
  • en  pH electrode

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode selectiu d'ions que respon a l'activitat de l'ió hidrogen en solució aquosa.

Nota

  • Un elèctrode de pH és un ^elèctrode combinat^.

    Un elèctrode de pH sol ser un ^elèctrode de vidre^.
  • ca  elèctrode de primera espècie, n m
  • ca  elèctrode metall/ió metàl·lic, n m sin. compl.
  • es  electrodo de primera especie, n m
  • es  electrodo metal/ion metálico, n m
  • en  electrode of first kind, n
  • en  metal/metal-ion electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall pur o en aliatge submergit en una solució dels seus cations.

Nota

  • Un elèctrode de primera espècie s'utilitza per la quantificació del catió corresponent al metall amb què està construït.

    L'elèctrode de primera espècie es representa per Mz+|M o M+|M, segons quin sigui el catió corresponent.

    Metalls com la plata, el cadmi, el coure, el plom i el zinc són adequats per als elèctrodes de primera espècie. Un exemple n'és l'elèctrode de cadmi, un elèctrode Cd2+|Cd reversible en el qual es dona l'equilibri electroquímic Cd2+(aq) + 2 e− → Cd.
  • ca  elèctrode de referència, n m
  • es  electrodo de referencia
  • en  reference electrode

Química analítica

Definición
Elèctrode emprat per a mesurar o controlar el potencial d'un altre elèctrode, normalment l'elèctrode de treball, en una cel·la de dos elèctrodes o en una cel·la de tres elèctrodes.
  • ca  elèctrode de segona espècie, n m
  • ca  elèctrode metall/sal insoluble, n m sin. compl.
  • es  electrodo de segunda especie, n m
  • es  electrodo metal/sal insoluble, n m
  • en  electrode of second kind, n
  • en  metal/insoluble-salt electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall recobert d'una sal insoluble del mateix metall i submergit en una solució que conté l'anió de la sal insoluble.

Nota

  • Un elèctrode de segona espècie respon de forma indirecta als anions que formen precipitats insolubles amb el catió corresponent al metall amb què està construït.

    Són exemples d'elèctrode de segona espècie un elèctrode d'argent/clorur d'argent i un elèctrode de calomelans.
  • ca  elèctrode de treball, n m
  • es  electrodo de trabajo, n m
  • en  working electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode que proporciona un valor de potencial elèctric variable d'acord amb la presència d'un anàlit o una propietat de la solució analitzada i que permet un corrent prou gran per a provocar un canvi apreciable en la composició global de la solució.

Nota

  • Dins d'un muntatge potenciomètric bàsic, un elèctrode de treball, juntament amb un elèctrode de referència, constitueixen la base per al mesurament del potencial elèctric.

    Un elèctrode de treball permet estudiar la cinètica dels processos electròdics, com la dissolució o la passivació, d'un metall en oxidar-lo en un medi determinat o l'oxidació o la reducció de substàncies en dissolució sobre metalls inerts com el platí.

    Un elèctrode de treball pot ser un elèctrode metàl·lic o un elèctrode selectiu d'ions.