Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  elèctrode indicador, n m
  • ca  elèctrode d'assaig, n m sin. compl.
  • es  electrodo de ensayo, n m
  • es  electrodo indicador, n m
  • en  indicator electrode, n

Química analítica

Definición
Elèctrode que proporciona un valor de potencial elèctric variable d'acord amb la presència d'un anàlit o una propietat de la solució analitzada, però que no provoca un canvi apreciable en la composició global de la solució.

Nota

  • Dins d'un muntatge potenciomètric bàsic, un elèctrode indicador, juntament amb un elèctrode de referència, constitueixen la base per al mesurament del potencial elèctric.

    Un elèctrode indicador permet estudiar la cinètica dels processos electròdics, com la dissolució o la passivació, d'un metall en oxidar-lo en un medi determinat o l'oxidació o la reducció de substàncies en dissolució sobre metalls inerts com el platí.

    Un elèctrode indicador pot ser un elèctrode metàl·lic o un elèctrode selectiu d'ions.
  • ca  elèctrode de primera espècie, n m
  • ca  elèctrode metall/ió metàl·lic, n m sin. compl.
  • es  electrodo de primera especie, n m
  • es  electrodo metal/ion metálico, n m
  • en  electrode of first kind, n
  • en  metal/metal-ion electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall pur o en aliatge submergit en una solució dels seus cations.

Nota

  • Un elèctrode de primera espècie s'utilitza per la quantificació del catió corresponent al metall amb què està construït.

    L'elèctrode de primera espècie es representa per Mz+|M o M+|M, segons quin sigui el catió corresponent.

    Metalls com la plata, el cadmi, el coure, el plom i el zinc són adequats per als elèctrodes de primera espècie. Un exemple n'és l'elèctrode de cadmi, un elèctrode Cd2+|Cd reversible en el qual es dona l'equilibri electroquímic Cd2+(aq) + 2 e− → Cd.
  • ca  elèctrode de segona espècie, n m
  • ca  elèctrode metall/sal insoluble, n m sin. compl.
  • es  electrodo de segunda especie, n m
  • es  electrodo metal/sal insoluble, n m
  • en  electrode of second kind, n
  • en  metal/insoluble-salt electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall recobert d'una sal insoluble del mateix metall i submergit en una solució que conté l'anió de la sal insoluble.

Nota

  • Un elèctrode de segona espècie respon de forma indirecta als anions que formen precipitats insolubles amb el catió corresponent al metall amb què està construït.

    Són exemples d'elèctrode de segona espècie un elèctrode d'argent/clorur d'argent i un elèctrode de calomelans.
  • ca  elèctrode metàl·lic, n m
  • es  electrodo metálico, n m
  • en  metal electrode, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Elèctrode constituït principalment per un metall.

Nota

  • Diferents variacions en la constitució donen lloc a diferents tipus d'elèctrode metàl·lic: l'elèctrode de primera espècie, l'elèctrode de segona espècie, l'elèctrode de tercera espècie i l'elèctrode redox.

    Vegeu també elèctrode de treball i elèctrode indicador.
  • ca  elèctrode redox, n m
  • es  electrodo redox, n m
  • en  redox electrode, n

Química analítica

Definición
Elèctrode combinat constituït per un metall inert que no està subjecte a cap reacció d'oxidació reducció i que idealment bescanvia electrons reversiblement amb els components de la solució en la qual coexisteixen la forma oxidada i la reduïda d'una espècie.

Nota

  • Un exemple d'elèctrode redox és l'elèctrode reversible Pt | Fe3+, Fe2+, en el qual es dona l'equilibri electroquímic Fe3+(aq) + e−(Pt) $\rightleftharpoons$ Fe2+(aq) i el platí transporta l'electró.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  elèctrode selectiu d'ions, n m
  • ca  ISE, n m sigla
  • es  electrodo selectivo de iones, n m
  • es  ISE, n m sigla
  • en  ion-selective electrode, n
  • en  ISE, n sigla

Química analítica

Definición
Elèctrode que mesura el potencial elèctric que es desenvolupa a través d'una membrana que idealment reacciona amb un ió específic i que separa dues solucions de diferents concentracions de l'ió, una solució interna de concentració coneguda i constant i una solució externa que correspon a la mostra.

Nota

  • El principi de funcionament d'un elèctrode selectiu d'ions es basa en la mesura de la força electromotriu de la pila R1 | Mn+ (c) | membrana | Mn+ (c') | R2, en què R1 i R2 són dos elèctrodes de referència idèntics i Mn+ (c) representa la solució problema d'ions Mn+ de concentració desconeguda c, mentre que l'elèctrode selectiu d'ions és constituït pel conjunt membrana | Mn+ (c') | R2 amb una solució interna d'ions Mn+ a una concentració c' de referència. Sovint s'empra un elèctrode combinat en què R1 es troba muntat junt amb l'elèctrode selectiu d'ions i el conjunt s'introdueix a la solució problema. La força electromotriu d'aquesta pila ve donada per l'equació de Nikolsky-Eisenman o, en sistemes més complexos, per ampliacions d'aquesta equació. Així, doncs, la resposta que subministra un elèctrode selectiu d'ions permet relacionar el potencial mesurat amb el logaritme de l'activitat d'un ió determinat, present a la mostra problema.

    La membrana d'un elèctrode selectiu d'ions pot ser de sòlid cristal·lí, de vidre o líquida.

    Un elèctrode de vidre és un elèctrode selectiu d'ions amb membrana de vidre que respon a la presència de cations com ara Ag+, H+, K+, Li+ i Na+. El més freqüent és l'elèctrode de pH.

    Un elèctrode selectiu d'ions de membrana líquida consisteix en una membrana impregnada amb un líquid immiscible que reacciona de forma selectiva a alguns cations, com ara Ag+, Au+, Ca2+, Ag+, K+, NH4+ i Pd2+, i a alguns anions, com ara Cl−, NO3− i ClO4−. Un exemple de membrana líquida és la membrana de dièsters de fosfat, sensible als ions Ca2+.

    Un elèctrode selectiu d'ions de membrana sòlida consisteix en sals que contenen l'anió d'interès i un catió capaç de precipitar-lo de forma específica i respon a la presència d'anions com ara Br−, Cl−, CN−, F−, I−, S2− i SCN−. Un exemple de membrana sòlida és una membrana de florur de lantani, insoluble en aigua, en cas que l'elèctrode sigui sensible al F−.

    D'altra banda, es pot distingir entre un elèctrode selectiu d'ions primari, si respon directament a anàlits que es troben en forma iònica, i un elèctrode selectiu d'ions sensibilitzat, si respon a formes iòniques derivades d'espècies gasoses o de l'acció de substrats enzimàtics sobre certes biomolècules.

    La sigla ISE correspon a la denominació anglesa ion-selective electrode ('elèctrode selectiu d'ions').

    Vegeu també elèctrode de treball i elèctrode indicador.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  electròfil, n m
  • ca  reactiu electròfil, n m sin. compl.
  • es  electrófilo, n m
  • es  reactivo electrofílico, n m
  • en  electrophile, n
  • en  electrophilic reagent, n

Química orgànica

Definición
Reactiu que forma un enllaç covalent acceptant un parell d'electrons de l'altre reactiu.

Nota

  • Els electròfils són cations o espècies neutres.

    En són exemples els àcids de Lewis i els carbocations. Pel que fa als àcids de Lewis, destaca el cas del triclorur d'alumini, un compost emprat com a catalitzador en l'halogenació de substrats aromàtics, en la qual l'alumini té tendència a acceptar electrons per a complir la regla de l'octet (vegeu la imatge 1). Quant al carbocatió, es caracteritza per tenir una càrrega positiva sobre un àtom de carboni, la qual cosa fa que es comporti com un electròfil fort (vegeu la imatge 2).

    El que caracteritza el comportament d'un electròfil és l'existència d'un àtom amb una deficiència electrònica, que pot ser parcial (δ+) o total (càrrega neta +) (vegeu la imatge 3). Aquest àtom és el que té tendència a reaccionar amb nucleòfils.

    Vegeu també substitució electròfila.
  • ca  electròfil -a, adj
  • es  electrofílico -ca, adj
  • en  electrophilic, adj

Química orgànica

Definición
Relatiu o pertanyent a un electròfil.
  • ca  electroforesi, n f
  • es  electroforesis, n f
  • en  electrophoresis, n

Electroquímica, Química analítica

Definición
Mètode de separació d'espècies iòniques en solució basat en les diferents velocitats de migració de les espècies iòniques en ser sotmesa la solució a l'acció d'un camp elèctric.

Nota

  • En l'electroforesi, la velocitat de migració de les espècies iòniques depèn de la dimensió i la càrrega de la partícula.

    Les tècniques d'electroforesi es divideixen entre l'electroforesi en fase lliure, o electroforesi de gradient mòbil, (tècnica en desús), en què les espècies iòniques són presents en tota la solució i se'n determina la posició en funció del temps, i l'electroforesi de zona, en la qual la mostra s'aplica com una banda i les espècies iòniques migren a través d'un dissolvent que es manté sobre un suport. Un cop acabat el procés de separació, les bandes dels anàlits es poden localitzar pel seu color o fluorescència o utilitzant diversos mètodes de tinció.

    L'electroforesi és una de les tècniques analítiques de més abast, sobretot en bioquímica, i és emprada tant en l'anàlisi qualitativa com en l'anàlisi quantitativa de proteïnes, àcids nucleics, polisacàrids, enzims, etc.
  • ca  electroforesi, n f
  • es  electroforesis, n f
  • en  electrophoresis, n

Química física

Definición
Fenomen electrocinètic pel qual les partícules col·loidals es mouen en una solució sotmesa a un camp elèctric.

Nota

  • El fenomen de l'electroforesi s'utilitza per a separar espècies iòniques mitjançant la técnica de l'electroforesi.

    El fenomen electrocinètic invers a l'electroforesi és el potencial de sedimentació.