Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  etanol, n m
  • ca  alcohol etílic, n m sin. compl.
  • es  alcohol etílico, n m
  • es  etanol, n m
  • en  ethanol, n
  • en  ethyl alcohol, n
  • for  CH3CH2OH

Química orgànica

Definición
Alcohol primari derivat de l'età, que es presenta com un líquid volàtil de sabor picant dolç i té un punt d'inflamació de 12,7 ºC, un punt d'ebullició de 78,3 ºC i un punt de fusió de −117,3 ºC.

Nota

  • L'etanol té una densitat de 0,816 g/cm3 a 15,56 ºC. Forma un azeòtrop amb l'aigua de concentració màxima del 95,57 %. Es considera alcohol absolut quan es tracta d'etanol pur, del qual s'ha extret tota l'aigua dissolta. És soluble en aigua, metanol, èter, cloroform, acetona i altres dissolvents.

    L'obtenció de l'etanol per a fermentar la biomassa és una via actualment en ús i que pot anar en augment, ja que l'etanol obtingut per aquesta via es fa servir sobretot com a combustible. Hi ha altres vies de síntesi, com la hidròlisi enzimàtica de la cel·lulosa i la hidratació catalítica directa de l'etilè, a través del sulfat d'etil com a producte intermediari (vegeu la imatge). Aquesta reacció es produeix en fase gasosa, és molt exotèrmica i té lloc amb un catalitzador d'àcid fosfòric, a 270 ºC i 70 bar, tot i que la conversió és molt baixa i cal fer recircular les primeres matèries no reaccionades.

    L'etanol és l'alcohol més important des del punt de vista industrial per la seva capacitat de dissoldre un ampli ventall de substàncies, tant polars com apolars. Té ús com a dissolvent en productes de neteja, resines, olis i greixos, hidrocarburs, etc. Sovint es fa servir com a medi d'extracció, com a additiu per a millorar l'octanatge de les benzines, com a medi de creixement de llevats, com a antisèptic i com a matèria primera d'obtenció de diversos compostos orgànics, entre els quals l'acetaldehid és el més important. També s'utilitza en l'elaboració de begudes alcohòliques i de productes farmacèutics i cosmètics. De l'etanol s'obtenen matèries finals com ara materials polimèrics, colorants, etc. En diversos països s'usa l'etanol com a gasohol, que és un component de les gasolines d'automoció, barrejat amb gasolina. Es fa servir en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes.

    En l'ús intern, ja sigui begut o per administració parenteral, l'etanol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central i paralitza les funcions d'autocrítica del còrtex cerebral. L'etanol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa es fa servir, juntament amb els amargants, com a antianorèctic. És també molt energètic, ja que la seva metabolització a l'organisme es realitza seguint la via glucolítica.

    Per via intravenosa havia estat emprat com a hipotèrmic, sobretot en el tractament de les pulmonies. Per via parenteral és usat com a calmant en dolors molt forts, ja que provoca una acció analgèsica profunda i prolongada.

    L'etanol és considerat aliment quan la seva ingestió diària, expressada en grams, no supera el pes corporal de l'individu, expressat en quilograms. Per a quantitats superiors es considera que la persona pateix alcoholisme.
  • ca  etapa d'inhibició, n f
  • es  etapa de inhibición, n f
  • en  inhibition step, n

Química física

Definición
Etapa d'una reacció en cadena que provoca la disminució de la velocitat de formació dels productes.

Nota

  • En la reacció en cadena H2 + Br2 → 2 HBr, per exemple, l'etapa H˙ + HBr → H2 + Br˙ és una etapa d'inhibició perquè fa desaparèixer el bromur d'hidrogen, que és el producte final de la reacció en cadena.
  • ca  etapa d'iniciació, n f
  • es  etapa de iniciación, n f
  • en  initiation step, n

Química física

Definición
Etapa d'una reacció en cadena en la qual es formen un o més propagadors.

Nota

  • Habitualment, l'etapa d'iniciació és una reacció endotèrmica, atès que implica el trencament d'un o més enllaços sense que se'n formin de nous. L'etapa d'iniciació pot ser una reacció de termòlisi, una reacció fotoquímica o una reacció que es produeixi sobre superfícies sòlides.

    En la reacció en cadena H2 + Br2 → 2 HBr, per exemple, l'etapa d'iniciació és el trencament de la molècula de brom per a generar dos àtoms de brom, que són els propagadors de la cadena: Br2 → 2 Br˙.

    Vegeu també catàlisi i radical.
  • ca  etapa de propagació, n f
  • es  etapa de propagación, n f
  • en  propagation step, n

Química física

Definición
Etapa d'una reacció en cadena en la qual es regenera el propagador o es formen els productes.

Nota

  • Moltes vegades en una reacció en cadena hi ha més d'un propagador i, en conseqüència, es forma més d'un producte. El nombre d'etapes de propagació varia en funció de la reacció en cadena considerada, tot i que el nombre mínim perquè es pugui regenerar el propagador de la cadena és de dos.

    En la reacció en cadena H2 + Br2 → 2 HBr, per exemple, les etapes de Br˙ + H2 → HBr + H˙ i H˙ + Br2 → HBr + Br˙ són les etapes de propagació.
  • ca  etapa de reacció, n f
  • es  etapa de reacción, n f
  • en  reaction step, n

Química física

Definición
Reacció elemental que constitueix una de les transformacions dels intermediaris de reacció d'una reacció complexa.
  • ca  etapa de terminació, n f
  • es  etapa de terminación, n f
  • en  termination step, n

Química física

Definición
Etapa d'una reacció en cadena en la qual el propagador de la cadena es recombina amb ell mateix o amb un altre intermediari de reacció.

Nota

  • Com a conseqüència de l'etapa de terminació es formen compostos estables, els quals poden ser el producte desitjat o no. Habitualment, l'etapa de terminació és una reacció exotèrmica de baixa energia d'activació, la qual competeix amb l'etapa de propagació, perquè provoca la desaparició dels propagadors de la cadena.

    En la reacció en cadena H2 + Br2 → 2 HBr, per exemple, són etapes de terminació 2 Br˙ → Br2, 2 H˙ → H2 i H˙ + Br˙ → HBr.
  • ca  etapa determinant de la velocitat, n f
  • ca  etapa lenta, n f sin. compl.
  • ca  etapa limitant de la velocitat, n f sin. compl.
  • es  etapa determinante de la velocidad, n f
  • es  etapa lenta, n f
  • es  etapa limitante de la velocidad, n f
  • en  rate-controlling step, n
  • en  rate-determining step, n
  • en  rate-limiting step, n
  • en  slow step, n

Química física

Definición
Etapa irreversible d'un mecanisme de reacció amb una velocitat de reacció molt més petita que la de la resta d'etapes.

Nota

  • L'etapa determinant de la velocitat és la base de l'aproximació de l'etapa determinant.
  • ca  etapa determinant de la velocitat, n f
  • ca  etapa lenta, n f sin. compl.
  • ca  etapa limitant de la velocitat, n f sin. compl.
  • es  etapa determinante de la velocidad, n f
  • es  etapa lenta, n f
  • es  etapa limitante de la velocidad, n f
  • en  rate-controlling step, n
  • en  rate-determining step, n
  • en  rate-limiting step, n
  • en  slow step, n

Química física

Definición
Etapa irreversible d'un mecanisme de reacció amb una velocitat de reacció molt més petita que la de la resta d'etapes.

Nota

  • L'etapa determinant de la velocitat és la base de l'aproximació de l'etapa determinant.
  • ca  etapa determinant de la velocitat, n f
  • ca  etapa lenta, n f sin. compl.
  • ca  etapa limitant de la velocitat, n f sin. compl.
  • es  etapa determinante de la velocidad, n f
  • es  etapa lenta, n f
  • es  etapa limitante de la velocidad, n f
  • en  rate-controlling step, n
  • en  rate-determining step, n
  • en  rate-limiting step, n
  • en  slow step, n

Química física

Definición
Etapa irreversible d'un mecanisme de reacció amb una velocitat de reacció molt més petita que la de la resta d'etapes.

Nota

  • L'etapa determinant de la velocitat és la base de l'aproximació de l'etapa determinant.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  etilè, n m
  • ca  etè, n m sin. compl.
  • es  eteno, n m
  • es  etileno, n m
  • en  ethene, n
  • en  ethylene, n
  • for  CH2=CH2

Química orgànica

Definición
Alquè de cadena lineal de 2 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, amb sabor i olor dolços, asfixiant i molt inflamable, que crema amb flama brillant i forma amb l'aire mescles explosives i té un punt d'ebullició de −104 ºC i un punt de fusió de −169 ºC.

Nota

  • L'etilè és lleugerament soluble en aigua, alcohol i èter. És el més simple dels alquens.

    Els carbonis que formen l'enllaç doble de l'etilè tenen hibridació sp2 (vegeu la imatge). L'enllaç π, que es forma entre els orbitals 2p dels dos carbonis, és el que dona reactivitat a l'etè i, en general, als alquens.

    S'obté en grans quantitats per craqueig tèrmic de gasos hidrocarbonats (800-900 ºC), la qual cosa permet obtenir un etè del 99,9 % de puresa. També es pot obtenir per la deshidratació de l'etanol o bé a partir de gas de síntesi amb presència d'un catalitzador metàl·lic.

    Presenta les reaccions pròpies dels alquens, la qual cosa permet obtenir età, haloetans i etanol, entre molts altres.

    Totes aquestes reaccions constitueixen la base d'obtenció d'una gran varietat de productes intermediaris en la fabricació de fibres, plàstics, dissolvents, detergents, additius, etc., per la qual cosa l'etè és actualment la matèria primera més important de tota la indústria química orgànica de síntesi.

    Vegeu el terme homògraf etilè.