Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coeficient de selectivitat, n m
  • ca  constant de selectivitat, n f sin. compl.
  • ca  factor de selectivitat, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de selectividad, n m
  • es  constante de selectividad, n f
  • es  factor de selectividad, n m
  • en  selectivity coefficient, n
  • en  selectivity constant, n
  • en  selectivity factor, n
  • sbl  kA/B

Química analítica

Definición
Coeficient obtingut per l'aplicació formal de la llei d'acció de masses a una reacció de bescanvi iònic, que caracteritza quantitativament la capacitat relativa d'un bescanviador iònic per a fixar preferentment un dels dos ions presents en una mateixa solució.

Nota

  • El coeficient de selectivitat s'expressa en funció de les concentracions dels ions bescanviats en el bescanviador iònic, que és la fase estacionària, i en la solució externa, que és la fase mòbil.

    La IUPAC recomana utilitzar coeficient de selectivitat preferentment, en lloc de constant de selectivitat o factor de selectivitat. La IUPAC no valida l'ús de coeficient de selectivitat com a sinònim de factor de separació.
  • ca  factor de separació, n m
  • es  factor de separación, n m
  • en  separation factor, n
  • sbl  α

Química analítica

Definición
Paràmetre que indica la retenció relativa de dos pics cromatogràfics adjacents.

Nota

  • El factor de separació es pot calcular segons les expressions $\alpha = \frac{V^'_R2}{V^'_R1} = \frac{t^'_R2}{t^'_R1} = \frac{k_2}{k_1}$, en què, per als pics 1 i 2, $V^'_R$ és el volum de retenció ajustat, $t^'_R$ és el temps de retenció ajustat i k1 és la constant de distribució.

    El valor del factor de separació és sempre més gran que 1.

    La IUPAC no valida l'ús de selectivitat com a sinònim de factor de separació.
  • ca  factor de separació, n m
  • ca  coeficient de distribució homogènia, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de distribución homogénea, n m
  • es  factor de separación, n m
  • en  homogeneous distribution coefficient, n
  • en  separation factor, n
  • sbl  KA,B

Química analítica

Definición
Quocient que relaciona les concentracions abans i després de la formació d'un cristall a partir d'una solució que conté dos components.

Nota

  • Matemàticament, el factor de separació s'expressa com KA,B = b(ao - a)/a(bo - b), en què ao i bo són les respectives concentracions dels components A i B a la solució abans de la cristal·lització, i a i b són les respectives concentracions a la solució després de la cristal·lització.

    La IUPAC no recomana l'ús de la denominació coeficient de distribució homogènia.
  • ca  transmitància, n f
  • ca  factor de transmissió, n m sin. compl.
  • es  factor de transmisión, n m
  • es  transmitancia, n f
  • en  transmission factor, n
  • en  transmittance, n
  • sbl  τ
  • sbl  T

Química analítica, Química física

Definición
Raó entre la intensitat radiant d'un feix emergent de radiació electromagnètica que travessa una mostra i la intensitat radiant del feix incident.

Nota

  • Generalment, la transmitància s'expressa en forma de transformada de Laplace, la qual és molt útil per a la resolució de problemes numèrics de control.

    La transmitància d'una mostra adopta un valor o un altre en funció de quina sigui la freqüència a la qual es mesura la intensitat del feix incident i el transmès.
  • ca  factor de Van't Hoff, n m
  • es  factor de Van't Hoff, n m
  • en  van't Hoff factor, n
  • sbl  i

Química física

Definición
Factor multiplicatiu que explica la desviació de les mesures de les propietats col·ligatives d'una solució d'un electròlit respecte del valor predit per les lleis obtingudes en el límit de solució diluïda ideal, suposant que només depenen del valor de la concentració total de l'electròlit.

Nota

  • Per a solucions binàries el factor de Van't Hoff s'expressa com i = ∆Tc/( kc m2), en què ∆Tc és el descens crioscòpic, kc és la constant crioscòpica i m2 és la molalitat del solut; o bé i = ∆Te/( ke m2), per a l'ascens ebullioscòpic i la constant ebullioscòpica; o bé i = Π/(RTc2), en què Π és la pressió osmòtica de la solució, R és la constant dels gasos, T és la temperatura i c2 és la concentració molar del solut.

    Pot ser que les tres maneres de calcular el factor de Van't Hoff no donin el mateix valor, ja que la desviació de la idealitat no ha de ser necessàriament igual en tots tres casos. Experimentalment s'observa que les mesures de descens crioscòpic i ascens ebullioscòpic són més semblants entre elles i donen valors diferents dels de les mesures de pressió osmòtica, encara que en el límit de solució diluïda ideal tendeixen a valors semblants.

    El factor de Van't Hoff indica que els electròlits estan dissociats i contenen en solució un nombre de partícules que és i vegades més gran que el valor predit en el límit de solució diluïda ideal. El factor de Van't Hoff d'un electròlit binari fort del tipus Mν+Xν− a dilució infinita val i∞ = ν+ + ν− = ν, tot i que, en augmentar la concentració, i es va fent més petit que i∞ a causa de la interacció iònica, i decreix enormement a concentracions superiors a 0,1 mol / l en disminuir notablement els ions lliures en solució com a resultat de l'associació iònica. Si l'electròlit és feble, i = 1 + (ν − 1) α, on α és el grau de dissociació. Per a l'àcid acètic en aigua, per exemple, el factor de Van't Hoff decreix des de i∞ = 2 (completament dissociat a dilució infinita) fins a i∞ = 1,2 a concentració 10−2 mol / l quan ja s'ha establert l'equilibri de dissociació.

    El factor de Van't Hoff trobat a partir de mesures de pressió osmòtica és el coeficient isotònic.

    Normalment, en el límit de dilució infinita es troba el valor que s'esperava, que coincideix amb el nombre total d'ions que les diferents molècules d'electròlit donen a la solució.

    El factor de Van't Hoff va ser introduït per J. H. Van't Hoff l'any 1887.
  • ca  factor estèric, n m
  • es  factor estérico, n m
  • en  steric factor, n
  • sbl  p

Química física

Definición
Factor de proporcionalitat que apareix en l'expressió de la constant de velocitat d'una reacció elemental en el marc de la teoria de col·lisions, el qual adopta valors compresos entre 0 i 1, en funció de la reacció.

Nota

  • La introducció del factor estèric en l'expressió de la constant de velocitat és necessària per a tenir en compte una altra condició que s'ha de complir, deixant de banda el requeriment energètic de l'energia d'activació. Perquè reaccionin dues molècules quan es produeix una col·lisió entre elles, han de xocar amb una certa orientació relativa. Com que les molècules no són esfèriques, no totes les orientacions són vàlides perquè es produeixi reacció.
  • ca  factor gravimètric, n m
  • es  factor gravimétrico, n m
  • en  gravimetric factor, n

Química analítica

Definición
Factor que determina la proporció en pes d'un element que hi ha en un compost.

Nota

  • El factor gravimètric s'utilitza quan no és possible pesar directament l'element que cal determinar. Aleshore, es precipita i es pesa formant part d'un altre compost. El pes de l'element que cal determinar es calcula mitjançant la relació pes de l'element = pes del precipitat × factor gravimètric.

    El factor gravimètric es pot calcular de la manera següent: factor gravimètric = (mols d'anàlit / mols de precipitat) × (massa atòmica relativa de l'element / massa molecular relativa del precipitat).
  • ca  factor preexponencial, n m
  • ca  factor de freqüència, n m sin. compl.
  • es  factor de frecuencia, n m
  • es  factor preexponencial, n m
  • en  frequency factor, n
  • en  pre-exponential factor, n
  • sbl  A

Química física

Definición
Coeficient relacionat amb la velocitat a la qual es produeixen les col·lisions entre les espècies reactants, independentment de si aquestes col·lisions són prou energètiques per a provocar la transformació dels reactius en productes.

Nota

  • El factor preexponencial és un paràmetre que apareix a l'equació d'Arrhenius i multiplica el terme exponencial.
  • ca  fase, n f
  • es  fase, n f
  • en  phase, n

Química física

Definición
Part homogènia d'un sistema termodinàmic format per una o més substàncies que presenten un determinat estat d'agregació.

Nota

  • Es distingeix entre fase gasosa, fase líquida i fase sòlida. Quan hi ha més d'una fase, han de ser físicament diferenciables i mecànicament separables com, per exemple, un sistema de dues fases líquides immiscibles: aigua i oli. Com que l'oli té menys densitat, la fase orgànica sura sobre l'aigua i l'oli es pot distingir a simple vista pel color i és fàcilment separable per decantació.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  fase colestèrica, n f
  • es  fase colestérica, n f
  • en  cholesteric phase, n

Química física

Definición
Mesofase en què les molècules orgàniques de forma longitudinal se situen en capes paral·leles les unes a les altres, amb l'estructura d'una fase nemàtica, i s'agrupen amb un cert angle de rotació entre capes consecutives.

Nota

  • El resultat de la fase colestèrica és una estructura en hèlice amb un pas que depèn de la temperatura. Aquesta estructura determina les propietats òptiques específiques dels cristalls líquids.