fibra òptica
fibra òptica
Química analítica
- ca fibra òptica, n f
- es fibra óptica, n f
- en optical fiber, n
- en optical fibre, n
Química analítica
Definición
Fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per a aconseguir que la radiació electromagnètica incident en un extrem es transmeti a l'altre per un procés de reflexió total.
Nota
-
La fibra òptica és una guia d'ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2. La llum és propagada a l'interior de la fibra òptica per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l'índex de refracció al llarg del seu diàmetre.
La transmissió de la llum a través de fibres òptiques es dona d'una forma natural en la ulexita (borat de sodi i calci), denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d'una cara a l'altra del cristall.
El 1953, el físic holandès Van Heel va demostrar que les imatges podien ser conduïdes per camins corbats, formats per feixos de fibres de vidre, i va introduir el concepte de fibra òptica, aïllada. Aquesta fibra òptica, cara i fràgil, va ser comercialitzada fins al 1966, any en què van aparèixer les fibres òptiques acríliques. Els polímers acrílics són ideals per a formar el nucli de la fibra òptica. No presenten cristal·linitat, són homogenis, econòmics i altament transparents en l'espectre visible. L'índex de refracció és relativament baix, al voltant d'1,49 (per exemple, per al polimetilmetacrilat és 1,4893 a 20 °C).
Segons l'índex de refracció, es pot distingir entre la fibra òptica monomode (d'índex gradual) i la fibra òptica multimode (d'índex esglaonat o amb salt), segons que es faci passar una o més ones fonamentals per l'interior.
La tècnica de fabricació de la fibra òptica es basa en l'extrusió simultània del polímer del nucli i del de recobriment a través d'una filera especial, seguint una tècnica semblant a la producció de fibres sintètiques, amb l'exigència rigorosa de la regularitat del diàmetre.
Per a detectar la llum emesa per una fibra òptica s'utilitzen diversos dispositius electroòptics (díodes PIN, fotodíodes, fototransistors, etc).
Des de la seva creació, la fibra òptica s'ha utilitzat per a conduir la llum per camins inaccessibles a la transmissió rectilínia, gràcies al baix nivell de pèrdues, a la seva immunitat a les interferències, a l'aïllament gairebé total que proporciona entre transmissor i receptor i al fet de no radiar energia electromagnètica (cosa que impedeix captar el senyal des de l'exterior). Cada cop és més emprada en telecomunicacions, i també en xarxes d'àrea local, vídeo multicanal, transmissió de veu, transmissió i control de dades, interconnexió dels ordinadors de procés amb perifèrics, etc. A més, també s'utilitza en espectrometria, per a fer mesures en ambients on no es pot introduir un espectròmetre. Per exemple, s'utilitza en el seguiment dels acers fosos, dins de bioreactors, en plàstics fosos preparats per a l'extrusió i en línies de craqueig. Un altre procés habitual en què intervé la fibra òptica és la conducció de llum a mostres o dipòsits petits, com, per exemple, en els detectors d'electroforesi capil·lar i de cromatografia de líquids d'alta resolució capil·lar.
FID
FID
Química analítica
- ca detector d'ionització de flama, n m
- ca FID, n m sigla
- es detector de ionización de llama, n m
- es FID, n m sigla
- en flame ionisation detector, n
- en flame ionization detector, n
- en FID, n sigla
Química analítica
Definición
Detector que mesura el corrent elèctric generat pels ions que es generen en cremar l'efluent d'una columna cromatogràfica en una flama d'hidrogen i aire, utilitzat en cromatografia de gasos.
Nota
-
Un detector d'ionització de flama és relativament insensible als compostos inorgànics, i s'utilitza principalment per a compostos orgànics.
Un detector d'ionització de flama es disposa a la sortida de la columna cromatogràfica, de manera que l'efluent entra al cremador, on es mescla amb l'hidrogen i l'aire per a encendre's elèctricament. Quan els compostos són sotmesos a piròlisi a la temperatura d'una flama d'hidrogen i aire, produeixen ions i electrons que poden conduir el corrent elèctric a través de la flama, de manera que, en aplicar una diferència de potencial d'uns pocs centenars de volts entre l'extrem del cremador i un elèctrode col·lector situat per sobre de la flama, es genera un corrent elèctric resultat de la ionització del anàlits eluïts que es dirigeix cap a un amplificador operacional d'alta impedància per a ser mesurat. El corrent elèctric generat és proporcional al nombre d'ions formats, el qual és relativament proporcional al nombre d'àtoms de carboni reduïts a la flama. Per tant, un detector d'ionització de flama respon al nombre d'àtoms de carboni que arriben a la flama per unitat de temps.
La sigla FID correspon a la denominació anglesa flame ionization detector ('detector d'ionització de flama').
filtre
filtre
Química analítica
- ca filtre, n m
- es filtro, n m
- en filter, n
Química analítica
Definición
Dispositiu que selecciona una part de l'espectre de la radiació electromagnètica incident.
fisicoquímica
fisicoquímica
Química física
- ca química física, n f
- ca fisicoquímica, n f sin. compl.
- es fisicoquímica, n f
- es química física, n f
- en chemical physics, n
- en physical chemistry, n
Química física
Definición
Branca de la química que s'ocupa dels fenòmens químics o d'interès per a la química descrits i analitzats des d'una perspectiva fisicomatemàtica, amb l'objectiu principal de conèixer-ne els fonaments teòrics i les lleis que els regeixen.
Nota
-
La química física permet caracteritzar els problemes estudiats en una escala habitual de laboratori des d'un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure'n d'altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars.
Així doncs, cal diferenciar entre la química física macroscòpica (també anomenada química física fenomenològica), en la qual les eines més emprades són la termodinàmica, la cinètica química i la termodinàmica dels processos irreversibles, i la química física microscòpica (també anomenada química física molecular), en la qual es fa servir la metodologia donada tant per la mecànica clàssica com per la mecànica quàntica.
El buit existent entre aquests dos nivells de descripció queda cobert per l'ús de la mecànica estadística, la qual permet la predicció de propietats macroscòpiques a partir del comportament del sistema en l'àmbit molecular. Així doncs, caldria parlar també d'una química física estadística.
La denominació química física s'empra en l'àmbit de la química, mentre que fisicoquímica s'empra en l'àmbit de la física.
fisioadsorció
fisioadsorció
Química física
- ca adsorció física, n f
- ca fisioadsorció, n f sin. compl.
- es adsorción física, n f
- es fisiadsorción, n f
- en physical adsorption, n
- en physisorption, n
Química física
Definición
Adsorció per forces de Van der Waals.
Nota
-
L'entalpia d'adsorció d'una adsorció física correspon a una energia d'enllaç d'entre 2 i 6 kcal/mol. L'adsorció física és ràpida i fàcilment reversible.
L'adsorció física es dona sobre superfícies sòlides a temperatures relativament baixes. Els sòlids són poc selectius, i s'observa que els gasos que més s'adsorbeixen són els més fàcils de condensar.
L'expressió quantitativa més usual per a l'adsorció física és la isoterma de BET.
La base teòrica de l'adsorció física va ser establerta per S. Brunauer, P. H. Emmett i E. Teller l'any 1938.
FLD
FLD
Química analítica
- ca detector de fluorescència, n m
- ca FLD, n m sigla
- es detector de fluorescencia, n m
- es FLD, n m sigla
- en fluorescence detector, n
- en FLD, n sigla
Química analítica
Definición
Detector que respon la radiació fluorescent per mitjà d'un detector fotoelèctric disposat perpendicularment al feix d'excitació, utilitzat en cromatografia de líquids i en anàlisi per injecció en flux.
Nota
-
El disseny d'un detector de fluorescència és similar al d'un fluorímetre.
Els detectors de fluorescència més senzills utilitzen una font d'excitació de mercuri i un o més filtres per a aïllar la radiació emesa. Els instruments més sofisticats utilitzen una font de radiació de xenó, i també monocromadors de xarxa per a aïllar la radiació fluorescent.
Els detectors de fluorescència s'utilitzen per a detectar anàlits que presenten fluorescència i anàlits que poden convertir-se en fluorescents per derivatització prèvia a la separació o a la detecció.
La sigla FLD correspon a la denominació anglesa fluorescence detector ('detector de fluorescència').
flerovi
flerovi
Química inorgànica
- ca flerovi, n m
- es flerovio, n m
- en flerovium, n
- sbl Fl
Química inorgànica
Definición
Element del grup 14, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 114 i massa atòmica 289.
Nota
- Tots els isòtops coneguts del flerovi són artificials i inestables.
flòcul
flòcul
Química física
- ca flòcul, n m
- es flóculo, n m
- en floc, n
Química física
Definición
Agregat de partícules de consistència gelatinosa.
Nota
-
La formació de flòculs es pot dur a terme per floculació física, és a dir, afavorint el xoc entre partícules, o per floculació química, és a dir, afegint un agent químic a la dispersió.
En els processos de depuració d'aigües residuals, la formació de flòculs permet separar per sedimentació sòlids i microorganismes en suspensió.
floculació
floculació
Química física
- ca floculació, n f
- es floculación, n f
- en flocculation, n
Química física
Definición
Procés pel qual les partícules d'una dispersió col·loidal tendeixen a unir-se formant flòculs de dimensions prou grans per a comportar una separació de la fase dispersa i la fase dispersant.
Nota
-
Encara que sovint es considera que la floculació és equivalent a la coagulació, ambdós termes es diferencien pel fet que la floculació és un procés reversible.
El procés de reconstrucció de la dispersió contrari a la floculació s'anomena peptització.
En una dispersió col·loidal habitualment es produeix un procés de coagulació-floculació, de manera que la coagulació consisteix en l'addició de reactius, com el sulfat d'alumini, que produeixen una desestabilització de les partícules disperses com a conseqüència de la reducció de les forces que les mantenen separades. Aquest procés té lloc en un temps molt curt i comporta la formació d'agregats de partícules de mida submicroscòpica. La floculació és la fase de la formació de flòculs. Aquesta mida de partícula s'aconsegueix mitjançant l'addició de polímers solubles, com els agents de floculació o els polielectròlits.
flogist
flogist
Química física
- ca flogist, n m
- es flogisto, n m
- en phlogiston, n
Química física
Definición
Substància hipotètica sense massa present en tots els materials combustibles que es creia que s'alliberava durant la combustió.
Nota
- El flogist és la base de la teoria del flogist.
