imina
imina
Química orgànica
- ca imina, n f
- es imina, n f
- en imine, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup imino unit a un àtom de carboni.
Nota
-
Les imines s'obtenen a través de la reacció de condensació entre un aldehid o una cetona i l'amoníac (en aquest cas, reben els noms generals de aldimines i cetimines, respectivament) o una amina primària (en aquest cas, són imines N-substituïdes i reben el nom de bases de Schiff) (vegeu la imatge1).
Si els substituents units a l'àtom de carboni són diferents, poden existir isòmers cis-trans (vegeu la imatge 2). Quan el carboni va unit a dos substituents acil, es consideren imides.
Són compostos molt reactius.
S'anomenen com a derivats del compost corresponent seguit del sufix -imina, és a dir, posant el nom del substituent divalent R1R2C= com a prefix de amina. Si hi ha present un grup funcional amb preferència per a la citació com a grup principal, s'anomenen amb el prefix imino- (vegeu la imatge 3).
imino
imino
Química orgànica
- ca grup imino, n m
- ca imino, n m sin. compl.
- es grupo funcional imino, n m
- es grupo imino, n m
- es imino, n m
- en imino group, n
- for =NH
Química orgànica
Definición
Grup funcional que deriva formalment de la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen de l'amoníac.
Nota
- Generalment, un grup imino va unit a un àtom de carboni, >C=NH.
imino-
imino-
Química orgànica
- ca imino-, pfx
- ca epimino-, pfx sin. compl.
- es epimino-, pfx
- es imino-, pfx
- en epimino-, pfx
- en imino-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup imino unit a dos radicals idèntics o que fa de pont entre dos àtoms de carboni d'un anell quan no és el grup funcional principal d'un compost.
Nota
-
La forma prefixada epimino- no té un valor genèric, sinó que només s'utilitza quan el grup imino fa de pont entre dos àtoms de carboni d'un anell (vegeu la imatge 2).
Vegeu també imina.
immiscible
immiscible
Química física
- ca immiscible, adj
- es inmiscible, adj
- en immiscible, adj
Química física
Definición
Dit d'una substància que no es pot mesclar amb una altra en el mateix estat fàsic per a formar una fase homogènia.
Nota
- És difícil trobar substàncies totalment immiscibles entre si. La majoria de vegades cal considerar que dues substàncies són parcialment immiscibles, és a dir, que són immiscibles a partir d'una determinada proporció entre el solut i el dissolvent.
impediment estèric
impediment estèric
Química orgànica
- ca impediment estèric, n m
- es impedimento estérico, n m
- en steric hindrance, n
Química orgànica
Definición
Efecte estèric que no permet que una molècula reaccioni amb una altra molècula o bé en retarda la velocitat de reacció.
Nota
-
Els grups més voluminosos són els que pateixen més impediment estèric. Així, en la substitució nucleòfila dels halurs d'alquil (RX), la velocitat de reacció depèn del substituent present segons l'ordre següent: hidrogen > metil > alquil primari > alquil secundari > alquil terciari (vegeu la imatge 1).
A més, de manera simultània, l'eliminació competeix amb la substitució, fet que esdevé més important en molècules molt impedides estèricament, de manera que el nucleòfil es comporta com una base i arrenca un hidrogen α accessible (vegeu la imatge 2).
D'altra banda, l'impediment estèric és un dels motius pels quals les cetones són menys reactives que els aldehids en l'addició de nucleòfils al grup carbonil.
inaccessibilitat del zero absolut
inaccessibilitat del zero absolut
Química física
- ca inaccessibilitat del zero absolut, n f
- es inaccesibilidad del cero absoluto, n f
- en inaccessibility of the absolute zero, n
Química física
Definición
Resultat de l'enunciat de Planck a partir del qual es dedueix que, a temperatura termodinàmica zero, la isoterma i l'adiabàtica en un diagrama d'estats pV coincideixen.
Nota
-
És evident que, si es vol arribar al zero absolut de temperatura, el procediment per a refredar un sistema ha de consistir en una sèrie d'expansions adiabàtiques i de compressions isotèrmiques. Però com que les adiabàtiques no es tallen entre elles, és impossible arribar a l'adiabàtica d'entropia nul·la, que segons l'enunciat de Nernst-Simon coincideix amb la isoterma de temperatura termodinàmica zero. Així doncs, mitjançant una successió d'expansions adiabàtiques i compressions isotèrmiques es podrà acostar el sistema tant com es vulgui a la isoterma de T = 0 K, però aquesta temperatura mai no es podrà assolir amb un nombre finit de passos.
La inaccessibilitat del zero absolut va ser introduïda per W. H. Nernst el 1912 com a enunciat alternatiu al teorema de la calor de Nernst.
incertesa
incertesa
Química analítica
- ca incertesa, n f
- ca incertesa d'un mesurament, n f sin. compl.
- ca incertesa de mesura, n f sin. compl.
- es incertidumbre, n f
- es incetidumbre de medida, n f
- en uncertainty, n
- en uncertainty of mesurement, n
Química analítica
Definición
Paràmetre, associat al resultat d'un mesurament, que caracteritza la dispersió de valors que es poden atribuir a la magnitud que es mesura.
Nota
- La incertesa inclou components que provenen d'efectes sistemàtics, com ara els components associats a correccions i als valors assignats a les substàncies patró.
incertesa d'un mesurament
incertesa d'un mesurament
Química analítica
- ca incertesa, n f
- ca incertesa d'un mesurament, n f sin. compl.
- ca incertesa de mesura, n f sin. compl.
- es incertidumbre, n f
- es incetidumbre de medida, n f
- en uncertainty, n
- en uncertainty of mesurement, n
Química analítica
Definición
Paràmetre, associat al resultat d'un mesurament, que caracteritza la dispersió de valors que es poden atribuir a la magnitud que es mesura.
Nota
- La incertesa inclou components que provenen d'efectes sistemàtics, com ara els components associats a correccions i als valors assignats a les substàncies patró.
incertesa de mesura
incertesa de mesura
Química analítica
- ca incertesa, n f
- ca incertesa d'un mesurament, n f sin. compl.
- ca incertesa de mesura, n f sin. compl.
- es incertidumbre, n f
- es incetidumbre de medida, n f
- en uncertainty, n
- en uncertainty of mesurement, n
Química analítica
Definición
Paràmetre, associat al resultat d'un mesurament, que caracteritza la dispersió de valors que es poden atribuir a la magnitud que es mesura.
Nota
- La incertesa inclou components que provenen d'efectes sistemàtics, com ara els components associats a correccions i als valors assignats a les substàncies patró.
indè
indè
Química orgànica
- ca indè, n m
- ca benzociclopentadiè, n m sin. compl.
- es benzociclopentadieno, n m
- es indeno, n m
- en benzocyclopentadiene, n
- en indene, n
- for C9H8
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur bicíclic insaturat que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 182 ºC.
Nota
-
L'indè té una densitat de 0,996 g/ml (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en la majoria de dissolvents orgànics.
S'obté per destil·lació del quitrà d'hulla, en la fracció que bull entre 176 i 182 ºC.
Es polimeritza per exposició a l'aire o a la llum solar.
Es fa servir en la fabricació de resines.
És tòxic per inhalació.
