Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  precisió, n f
  • es  precisión, n f
  • en  precision, n

Química analítica

Definición
Grau de coincidència entre els resultats de diverses mesures que han estat realitzades de la mateixa manera.

Nota

  • La precisió normalment s'utilitza en l'anàlisi química per a indicar la dispersió de les dades obtingudes. Una dispersió menor de les dades (lligada a un error aleatori menor) implica una major precisió.

    Per a quantificar la precisió s'utilitzen diferents paràmetres estadístics, com la desviació estàndard o la variància.
  • ca  precolumna, n f
  • es  precolumna, n f
  • en  precolumn, n

Química analítica

Definición
Dispositiu que es col·loca abans de la columna cromatogràfica amb l'objectiu de preservar-la o de millorar la separació dels components de la mostra, utilitzat en cromatografia de líquids.
  • ca  preconcentració, n f
  • es  preconcentración, n f
  • en  preconcentration, n

Química analítica

Definición
Etapa del pretractament de mostra que serveix per a augmentar la concentració d'anàlit quan es troba a concentracions molt baixes.

Nota

  • Si es tracta d'una mostra sòlida, la preconcentració implicaria la dissolució, la separació dels anàlits de la matriu i la seva reprecipitació. En els líquids s'aprofita la reactivitat dels anàlits que els diferencia dels components de la matriu; així, per exemple, en l'electrodeposició dels cations metàl·lics d'elements com la plata, el cadmi, el cobalt, el plom o el zinc, entre altres, són reduïts a la superfície d'un elèctrode de gotes de mercuri i posteriorment es dissolen en el mercuri per a formar una amalgama. Un dels usos d'aquest mètode és l'anàlisi de zinc o cadmi en aigua de mar, en la qual es troben en concentracions de traces.

    Altres mètodes de preconcentració són l'extracció líquid-líquid, l'extracció sòlid-líquid i l'evaporació.
  • ca  predissociació, n f
  • es  predisociación, n f
  • en  predissociation, n

Química física

Definición
Fenomen consistent en l'excitació de les molècules a certs nivells vibracionals d'un estat excitat enllaçant, des dels quals poden experimentar una conversió interna cap a un estat electrònic no enllaçant del qual les molècules experimenten una dissociació.

Nota

  • La predissociació es pot detectar experimentalment a través de l'espectre electrònic de la molècula.
  • ca  pretractament de mostra, n m
  • ca  preparació de la mostra, n f sin. compl.
  • es  preparación de la muestra, n f
  • es  pretratamiento de la muestra, n m
  • en  sample preparation, n
  • en  sample pretreatment, n

Química analítica

Definición
Etapa d'una anàlisi química en què es prepara la mostra que cal analitzar.

Nota

  • El pretractament de mostra és una etapa molt laboriosa d'una anàlisi, la que implica més temps i la que pot comportar més probabilitat d'introduir errors.

    En el pretractament de la mostra s'han de considerar cinc factors importants. Primerament s'ha de realitzar sense perdre cap anàlit.

    En segon lloc, en el pretractament de mostra s'han de transformar els anàlits a la millor forma química per a poder aplicar el mètode analític escollit; per exemple, és el cas d'una mostra sòlida que cal dissoldre perquè es requereix una solució per a fer l'anàlisi.

    En tercer lloc, en el pretractament de mostra també s'han d'eliminar les interferències que hi ha a la matriu; com que la majoria de les determinacions analítiques tenen interferències en major o menor grau, cal escollir el mètode analític que presenti menys interferències i, per tant, sigui més específic.

    En quart lloc, el pretractament de mostra s'ha de realitzar sense introduir-hi cap nova interferència i s'ha d'escollir el pretractament de mostra de manera que no hi hagi reactius que provoquin interferències.

    Finalment, en el pretractament de mostra s'ha de diluir o concentrar l'anàlit per a obtenir l'interval de concentració òptim per a poder aplicar la tècnica d'anàlisi escollida.

    D'altra banda, cal tenir en compte un factor més en el pretractament de mostra: el cost que implica emprar determinats dissolvents, tant pel preu com per l'eliminació de residus.
  • ca  mostratge, n m
  • ca  presa de mostra, n f
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo, n m
  • es  toma de muestra, n f
  • en  sampling, n

Química analítica

Definición
Etapa d'una anàlisi química consistent a obtenir una mostra.

Nota

  • Sovint el mostratge és una de les operacions més difícils del procés analític i és el pas que limita l'exactitud del procediment.

    El mostratge té una importància especial quan l'objecte d'anàlisi és de gran volum, com un llac, una mina, una porció de sòl o un camp de cultiu. L'operació en materials voluminosos comprèn tres etapes: la identificació de la població estadística de la qual s'ha d'obtenir la mostra, la recollida d'una mostra bruta que sigui veritablement representativa de la població que es vol analitzar i la reducció de la mostra bruta a uns quants centenars de grams que constitueixen la mostra de laboratori homogènia que sigui adequada per a l'anàlisi. Normalment, la segona i la tercera etapa són les que necessiten més enginy de tota l'anàlisi. El producte final d'aquestes operacions és una mostra homogènia que pesa uns grams i que representa a l'entorn d'una part per milió del material del qual es vol determinar la composició.

    Els errors que es deriven de les operacions del mostratge normalment es tracten separadament dels errors propis d'una anàlisi química. S'ha demostrat que, quan la incertesa de mostratge és igual o superior a la incertesa de les mesures, no té sentit intentar millorar la incertesa de les mesures, sinó que és millor utilitzar una tècnica d'anàlisi ràpida, menys precisa, de manera que es puguin analitzar més mostres amb menys temps per a millorar així la precisió de la mesura de tota la mostra.
  • ca  pressió, n f
  • es  presión, n f
  • en  pressure, n

Química física

Definición
Variable intensiva que mesura la tensió a què està sotmès un sistema.

Nota

  • Respecte al bescanvi d'energia en forma de treball, la variable conjugada de la pressió és el volum.

    La unitat de mesura de la pressió en el sistema internacional d'unitats és el pascal, P, encara que també s'empren l'atmosfera, el bar i el torr. A la pràctica s'utilitza molt la unitat derivada hectopascal, també anomenada mil·libar (1 hPa = 1 mb).
  • ca  pressió crítica, n f
  • es  presión crítica, n f
  • en  critical pressure, n
  • sbl  pc

Química física

Definición
Pressió necessària perquè un gas pugui liquar a la seva temperatura crítica.

Nota

  • La pressió crítica és una magnitud crítica.
  • ca  pressió de vapor, n f
  • ca  pressió de vapor de saturació, n f
  • es  presión de vapor, n f
  • es  presión de vapor de saturación, n f
  • en  saturation vapor pressure, n
  • en  saturation vapour pressure, n
  • en  vapor pressure, n
  • en  vapour pressure, n

Química física

Definición
Pressió que fa un vapor quan està en equilibri amb el líquid o amb el sòlid que el genera.

Nota

  • El valor de la pressió de vapor augmenta amb la temperatura, i és una mesura de la capacitat de vaporització de la substància.
  • ca  pressió de vapor, n f
  • ca  pressió de vapor de saturació, n f
  • es  presión de vapor, n f
  • es  presión de vapor de saturación, n f
  • en  saturation vapor pressure, n
  • en  saturation vapour pressure, n
  • en  vapor pressure, n
  • en  vapour pressure, n

Química física

Definición
Pressió que fa un vapor quan està en equilibri amb el líquid o amb el sòlid que el genera.

Nota

  • El valor de la pressió de vapor augmenta amb la temperatura, i és una mesura de la capacitat de vaporització de la substància.