Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  potassi, n m
  • es  potasio, n m
  • en  potassium, n
  • sbl  K

Química inorgànica

Definición
Element del grup 1, del període 4 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 19 i massa atòmica 39,0983.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del potassi, dels quals tres són estables: 39K, 40K (radioactiu amb una vida mitjana de 1,3 × 109 anys) i 41K.

    Es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 63 ºC i un punt d'ebullició de 766 ºC. Després del liti, és el metall conegut més lleuger.

    És el setè en abundància d'entre els elements presents a l'escorça terrestre. A la natura es troba en forma de clorurs a l'aigua del mar, on en forma un 0,07 % en pes, o en dipòsits minerals. Els seus principals minerals són la silvina i la carnal·lita, que són els clorurs de potassi; el salnitre, que n'és el nitrat, i l'ortòclasi, que n'és el silicat.

    La seva obtenció mitjançant electròlisi de les sals foses presenta problemes, ja que a les temperatures de treball necessàries el potassi es vaporitza. El procés més utilitzat és la reducció del clorur de potassi fos mitjançant l'acció de sodi metàl·lic a 850ºC i la posterior recollida del potassi vaporitzat en torres de fraccionament.

    És força reactiu i s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire. És un agent reductor molt fort, i redueix la major part dels altres metalls dels seus compostos. Reacciona violentament amb l'aigua, amb els àcids i amb la major part de no-metalls, i reacciona fins i tot amb el grafit.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    Tot i que el potassi actua com a metall en aliatges, s'utilitza molt més com a component de sals. Algunes de les sals del potassi tenen un gran nombre d'aplicacions industrials, com el nitrat de potassi, el carbonat de potassi i el sulfat de potassi.
  • ca  potencial de difusió, n m
  • es  potencial de difusión, n m
  • en  diffusion potential, n

Química física

Definición
Diferència de potencial que es genera a la interfície entre dues solucions iòniques diferents, ja siguin de naturalesa diferent o de la mateixa naturalesa però a diferent concentració, a causa de les diferents velocitats de difusió dels ions.

Nota

  • Si, per exemple, la velocitat de difusió del catió és més alta que la de l'anió, durant la difusió hi haurà un excés de cations a la banda de la solució diluïda de la interfície i un excés d'anions a la concentrada. Aquesta separació de càrregues genera un potencial que tendeix a frenar els cations i accelerar els anions.

    Quan el potencial de difusió es genera en una pila de concentració, s'utilitza el terme potencial d'unió líquida, mentre que, quan es genera en un elèctrode selectiu d'ions o en una membrana biològica, s'utilitza el terme potencial de membrana.
  • ca  potencial de flux, n m
  • es  potencial de flujo, n m
  • en  streaming potential, n

Química física

Definición
Fenomen electrocinètic que es produeix quan un líquid o una solució s'escolen per una superfície sòlida.

Nota

  • Per exemple, es produeix un potencial de flux quan l'aigua penetra per l'escorça terrestre o quan la sang passa pels capil·lars i provoca el biopotencial responsable d'un dels pics dels electrocardiogrames.

    El fenomen electrocinètic invers al potencial de flux és l'electroosmosi.
  • ca  potencial de sedimentació, n m
  • es  potencial de sedimentación, n m
  • en  sedimentation potential, n

Química física

Definición
Fenomen electrocinètic en què es genera un potencial elèctric a causa de la sedimentació d'una fase dispersa.

Nota

  • El moviment gravitacional d'una fase dispersa provoca l'aparició d'una diferència de potencial entre dos elèctrodes situats a una altura diferent en una dispersió.

    Durant la sedimentació de les gotes d'aigua a l'atmosfera o en el moviment vertical dels núvols, els camps elèctrics que es generen poden arribar als 30 kV m−1.

    El fenomen electrocinètic invers al potencial de sedimentació és l'electroforesi.
  • ca  potencial elèctric de superfície, n m
  • es  potencial eléctrico de superficie, n m
  • en  surface electrical potential, n
  • sbl  Χ

Química física

Definición
Potencial elèctric d'una interfície durant la formació d'una pel·lícula superficial.

Nota

  • L'orientació de les molècules amb un cap polar en una interfície provoca la formació d'una doble capa electroquímica i, per tant, un canvi en el potencial elèctric de la interfície. Si la pel·lícula es forma sobre aigua, el potencial superficial ve donat per la diferència del potencial sense pel·lícula i el potencial amb pel·lícula.

    Seguint els canvis del potencial elèctric de superfície, es poden estudiar reaccions que tenen lloc a les pel·lícules, com oxidacions, polimeritzacions, etc.
  • ca  potencial electrocinètic, n m
  • ca  potencial zeta, n m sin. compl.
  • es  potencial electrocinético, n m
  • es  potencial zeta, n m
  • en  electrokinetic potential, n
  • en  zeta potential, n
  • sbl  ζ

Química física

Definición
Caiguda de potencial elèctric en la capa difusa de la doble capa electroquímica.

Nota

  • El potencial electrocinètic és responsable dels fenòmens electrocinètics.

    El potencial electrocinètic és positiu quan augmenta des del si de la fase líquida cap a la interfície.
  • ca  potencial electroquímic, n m
  • es  potencial electroquímico, n m
  • en  electrochemical potential, n
  • sbl  $\tilde{\mu}$

Química física

Definición
Potencial químic generalitzat l'energia potencial per mol del qual està associada a un camp elèctric.

Nota

  • El potencial electroquímic ve donat pel treball necessari per a portar una quantitat infinitesimal de la substància i-èsima des de l'infinit fins a l'interior de la fase on es troba present, quan el procés es realitza a entropia constant i volum constant i mantenint la composició química de les altres espècies de la fase constants.

    Com que en variar la composició de l'espècie iònica i-èsima es varia tant la composició química com la càrrega elèctrica de la fase, sempre es pot descompondre la variació de l'energia interna en un component químic i un component elèctric, de manera que la variació tindrà dues components. L'una serà purament química i vindrà donada pel potencial químic; l'altra serà purament electroestàtica i vindrà donada pel potencial elèctric de la fase en qüestió: $\tilde{\mu}_i = \mu_i + z_iFy$, en què zi és la càrrega iònica, F és la constant de Faraday i y és el potencial elèctric de la fase en què es troba present el component i-èsim.

    En el símbol del potencial electroquímic, $\tilde{\mu}$, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, $\tilde{\mu}_i$.
  • ca  potencial químic, n m
  • ca  energia de Gibbs molar parcial, n f sin. compl.
  • es  energía de Gibbs molar parcial, n f
  • es  potencial químico, n m
  • en  chemical potential, n
  • en  partial molar Gibbs energy, n
  • sbl  μ

Química física

Definición
Potencial químic generalitzat quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • El potencial químic és una variable intensiva que indica la variació de l'energia interna d'una fase d'un sistema termodinàmic per unitat de mol. Ve donada pel treball necessari per a portar una quantitat infinitesimal de la substància i-èsima des de l'infinit fins a l'interior de la fase on es troba present, quan el procés es realitza a entropia constant i volum constant i mantenint la composició de les altres espècies de la fase constants. Això és així perquè no hi hagi variació d'energia interna en forma de calor reversible o de treball.

    Els camps externs que afecten al potencial químic generalitzat i que en el cas del potencial químic no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    El potencial químic té unitats de J mol−1, cosa que indica que tota la variació només és causada per la variació infinitesimal de l'espècie química i-èsima, ja que la composició química de les altres espècies es manté constant.

    Habitualment, el potencial químic es refereix al seu valor en l'estat estàndard, de manera que quedi sempre definit en termes de la seva activitat: $\mu_i = \mu_i^\circ + RT \ln{a_i}$, en què ai és l'activitat i $\mu_i^\circ$ és el potencial químic estàndard de la substància i-èsima.

    Per a processos a temperatura i pressió constants, el potencial químic de la substància i-èsima coincideix amb la variació de l'energia de Gibbs de la fase per unitat de quantitat de substància i-èsima mantenint la composició de la resta d'espècies constant, és a dir, el potencial químic és l'energia de Gibbs molar parcial. Aleshores, l'energia de Gibbs d'un sistema homogeni o de cadascuna de les fases d'un sistema heterogeni ve donada en termes dels potencials químics de totes les espècies que s'hi troben presents per G = ∑ niμi.

    En el símbol del potencial químic, μ, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, μi.
  • ca  potencial químic centrífug, n m
  • es  potencial químico centrífugo, n m
  • en  centrifugal chemical potential, n
  • sbl  φ

Química física

Definición
Potencial químic generalitzat l'energia potencial per mol del qual està associada a la velocitat angular de rotació.

Nota

  • L'energia potencial, per mol del component i-èsim, ve donada per φi = -(1/2)Miω2r2, en què Mi indica la massa molar del component i-èsim, ω és la velocitat angular de rotació i r indica la distància a l'eix de rotació.

    En el símbol del potencial químic centrífug, φ, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, φi.
  • ca  potencial químic d'excés, n m
  • es  potencial químico de exceso, n m
  • en  excess chemical potential, n
  • sbl  $\mu^E$

Química física

Definición
Diferència entre el potencial químic que tindria un component en un sistema termodinàmic real i el que tindria si el sistema es comportés idealment.

Nota

  • En termes de l'activitat del component, aquesta diferència està relacionada amb el seu coeficient d'activitat, de manera que quedi clara la desviació respecte al comportament ideal. El potencial químic d'excés ve donat per $\mu_i^E = \mu_i - \mu_i^{id} = RT \ln{\gamma_i}$, en què γi és el coeficient d'activitat del component i-èsim del sistema.

    En el símbol del potencial químic d'excés, $\mu^E$, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, $\mu_i^E$.