Back to top
  • ca  retard relatiu, n m
  • es  retraso relativo, n m
  • en  relative retardation, n
  • sbl  Rrel

Química analítica

Definición
Quocient entre el factor de retard d'un solut qualsevol i el factor de retard d'un solut de referència, utilitzat en cromatografia plana.

Nota

  • Com que la distància recorreguda per l'eluent és la mateixa, el retard relatiu també es pot calcular com el quocient entre la distància recorreguda per un solut qualsevol i la distància recorreguda pel solut de referència.

    El retard relatiu indica la diferència d'interacció amb la fase estacionària entre els dos soluts, és a dir, la selectivitat de la separació cromatogràfica entre aquests dos soluts.

    El retard relatiu pot prendre qualsevol valor positiu. Els valors propers a 1 indiquen comportaments similars de tots dos soluts.
  • ca  rodamina, n f
  • es  rodamina, n f
  • en  rhodamine, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels colorants del xantè que presenten caràcter bàsic i coloració vermella.

Nota

  • Són molt més acolorides les rodamines N-alquil substituïdes (vegeu la imatge).

    Les rodamines es fan servir en la tinció directa de la llana i de la seda, i del cotó mordentat amb taní. La rodamina B és el derivat N,N,N',N'-tetraetílic de la rodamina i es presenta com un reactiu en forma de cristalls verds o de pols de to violeta i rogenc, molt soluble en aigua i alcohol i lleugerament soluble en àcids i àlcalis. A més de l'ús com a colorant per al paper, la llana i la seda, i com a colorant biològic, es fa servir com a reactiu d'identificació d'alguns metalls pesants.
  • ca  rodi, n m
  • es  rodio, n m
  • en  rhodium, n
  • sbl  Rh

Química inorgànica

Definición
Element del grup 9, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 45 i massa atòmica 102,9055.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del rodi, dels quals l'únic estable és 103Rh.

    El rodi es presenta com un metall blanc argentat amb llustre metàl·lic, amb un punt de fusió de 1.960 ºC i un punt d'ebullició de 3.760 ºC.

    És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba formant part dels aliatges natius de platí.

    És molt poc reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.

    S'utilitza principalment com a catalitzador i també en aliatges de propietats especials.
  • ca  roentgeni, n m
  • es  roentgenio, n m
  • en  roentgenium, n
  • sbl  Rg

Química inorgànica

Definición
Element del grup 11, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 111 i massa atòmica 281.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts del roentgeni són artificials i inestables.
  • ca  roig Congo, n m
  • ca  vermell Congo, n m sin. compl.
  • es  rojo Congo, n m
  • en  Congo red, n
  • for  C32H22N6Na2O6S2

Química orgànica

Definición
Sal de sodi de l'àcid obtingut per copulació de la sal de diazoni de la benzidina amb l'àcid 4-aminonaftalensulfònic, utilitzada com a azocolorant.

Nota

  • El roig Congo presenta una coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó. És soluble en alcohol i poc soluble en aigua.

    Va ser el primer colorant sintètic emprat per a tenyir directament el cotó. Es fa servir també en la tinció biològica i té aplicacions en química analítica com a indicador acidobàsic, amb un interval de viratge de blau a vermell en l'interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0.
  • ca  roig de metil, n m
  • ca  àcid 2-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}benzoic, n m sin. compl.
  • ca  vermell de metil, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}benzoico, n m
  • es  rojo de metilo, n m
  • en  2-{[4-(dimethylamino)phenyl]diazenyl}benzoic acid, n
  • en  methyl red, n
  • for  C15H15N3O2

Química analítica

Definición
Indicador acidobàsic del grup dels azocolorants amb un interval de viratge comprès entre pH 4,2 i pH 6,2.

Nota

  • En forma àcida, el roig de metil és de color vermell, en canvi, en forma alcalina, és de color groc.
  • ca  fucsina, n f
  • ca  clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
  • ca  rosanilina, n f sin. compl.
  • es  clorhidrato de rosanilina, n m
  • es  fucsina, n f
  • es  rosanilina, n f
  • en  fuchsin, n
  • en  fuchsine, n
  • en  rosaniline, n
  • en  rosaniline hydrochloride, n
  • for  C20H20ClN3

Química orgànica

Definición
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant i d'olor suau.

Nota

  • La fucsina és soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra.

    La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H4=NH2+ Cl−) amb un metil de més (vegeu les imatges 1 i 2). La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors.

    La fucsina s'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina.

    La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i que és vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, i ha anat tenint diferents noms i marques comercials.

    La seda té una gran afinitat amb aquest colorant, cosa que permet obtenir-ne d'una àmplia gamma de colors, que van des del roig fins als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha utilitzat com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants.
  • ca  poder rotatori òptic específic, n m
  • ca  rotació específica, n f
  • es  poder rotatorio óptico específico, n m
  • es  rotación específica, n f
  • en  specific optical rotatory power, n
  • en  specific rotation, n
  • sbl  [α]

Química orgànica

Definición
Constant que mesura la rotació del pla de la llum polaritzada que provoca una determinada molècula.

Nota

  • L'angle de rotació òptica, α, que s'observa és el producte del poder rotatori òptic específic per la concentració en massa, γ, en el compartiment de la mostra i per la longitud del trajecte, l, segons α = [α]γl.

    La longitud d'ona emprada, λ, i la temperatura Celsius, θ, s'escriuen convencionalment com a subíndex i superíndex del poder rotatori òptic específic (vegeu la imatge).

    Únicament els compostos quirals manifesten poder rotatori òptic específic.
  • ca  rubidi, n m
  • es  rubidio, n m
  • en  rubidium, n
  • sbl  Rb

Química inorgànica

Definición
Element del grup 1, del període 5 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 37 i massa atòmica 85,4678.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-dos isòtops del rubidi, dels quals dos són estables: 85Rb i 87Rb (radioactiu amb una vida mitjana de 5,7 × 1010 anys).

    El rubidi es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 39 ºC i un punt d'ebullició de 688 ºC.

    És relativament abundant a l'escorça terrestre, on generalment es troba associat amb liti, potassi o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en una proporció superior a l'1,5 %.

    S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur fos en atmosfera inerta o mitjançant la reducció d'aquest mateix clorur amb calci.

    És un element extraordinàriament reactiu amb l'aire i la humitat. Presenta les propietats químiques generals dels metalls alcalins, accentuades respecte dels elements de nombre inferior, i és el tercer element més electropositiu.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    S'amalgama amb facilitat i forma aliatges amb molts altres metalls. Té aplicacions principalment en la indústria electrònica.
  • ca  ruteni, n m
  • es  rutenio, n m
  • en  ruthenium, n
  • sbl  Ru

Química inorgànica

Definición
Element del grup 8, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 44 i massa atòmica 101,07.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-dos isòtops del ruteni, dels quals set són estables (96Ru, 98Ru, 99Ru, 100Ru, 101Ru, 102Ru i 104Ru).

    El ruteni es presenta com un metall de color blanc, molt dur, amb un punt de fusió d'aproximadament 2.280 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 4.050 ºC.

    És molt poc abundant en l'escorça terrestre. Es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí.

    És molt poc reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.

    S'utilitza principalment en aliatges i com a catalitzador en síntesi orgànica.