Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tal·li, n m
  • es  talio, n m
  • en  thallium, n
  • sbl  Tl

Química inorgànica

Definición
Element del grup 13, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 81 i massa atòmica 204,38.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del tal·li, dels quals només dos són estables (203Tl i 205Tl).

    El tal·li es presenta com un metall de color blanc amb llustre metàl·lic, amb un punt de fusió de 304 ºC i un punt d'ebullició de 1.457 ºC.

    És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals de zinc i de plom, i s'obté com a subproducte en el seu tractament.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +3.

    Químicament es diferencia de la resta d'elements del seu grup per l'estabilitat més gran de l'estat d'oxidació +1, per la qual cosa en molts aspectes la seva química és més similar a la dels metalls alcalins.

    El fet que tant l'element com els seus compostos siguin extremament tòxics en limita l'ús.
  • ca  amortidor, n m
  • ca  solució amortidora, n f
  • ca  solució tampó, n f sin. compl.
  • ca  tampó, n m sin. compl.
  • es  amortiguador, n m
  • es  disolución amortiguadora, n f
  • es  disolucion tampón, n f
  • es  solución amortiguadora, n f
  • es  solución tampón, n f
  • es  tampón, n m
  • en  buffer, n
  • en  buffer solution, n

Química analítica

Definición
Solució que, afegida a un medi determinat, minimitza les variacions de pH que es puguin produir en aquest medi com a conseqüència d'una reacció o per l'addició d'àcids o bases.

Nota

  • Encara que per a minimitzar les variacions de pH es poden utilitzar àcids forts, bases fortes o sals amfòteres (com bicarbonats o biftalats), les solucions amortidores més utilitzades contenen una mescla d'un àcid feble i la seva base conjugada (per exemple, àcid acètic i acetat de sodi). Així, quan s'hi afegeix una petita quantitat d'un àcid fort o d'una base forta, els ions H+ i OH− es consumeixen a través de la reacció A− + H+ → HA quan s'afegeix un àcid i HA + OH− → A− + H2O quan s'afegeix una base.

    Escollint convenientment l'àcid o la base i les concentracions relatives, és possible obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor de pH.

    Un paràmetre important de les solucions amortidores és la capacitat reguladora, definida com la quantitat d'acid o base que cal afegir-hi per fer variar el pH en una quantitat determinada (generalment una unitat). La capacitat reguladora de pH d'una solució amortidora depèn de la seva concentració total (suma de la concentració de l'àcid i de la seva base conjugada) i del quocient entre la concentració de l'àcid i la de la base. Com més gran sigui la suma de concentracions i més propera a la unitat sigui el quocient de concentracions, major serà la capacitat reguladora. La capacitat reguladora és màxima quan el pH és igual al pKa del parell acidobàsic conjugat, que és quan es compleixen les dues condicions.
  • ca  tàntal, n m
  • es  tántalo, n m
  • en  tantalum, n
  • sbl  Ta

Química inorgànica

Definición
Element del grup 5, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 73 i massa atòmica 180,9479.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del tàntal, dels quals dos són estables (180Ta i 181Ta).

    El tàntal es presenta com un metall gris blavós, molt dur, dúctil, amb un punt de fusió de 2.980 ºC i un punt d'ebullició de 5.534 ºC.

    És mitjanament abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment barrejat amb minerals de niobi.

    És poc reactiu i químicament molt similar al niobi.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5.

    S'utilitza principalment per a aliatges i en la indústria electrònica.
  • ca  taronja de metil, n m
  • ca  4-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}benzensulfonat de sodi, n m sin. compl.
  • ca  heliantina, n f sin. compl.
  • es  4-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}bencensulfonato de sodio, n m
  • es  heliantina, n f
  • es  naranja de metilo, n m
  • en  helianthin, n
  • en  methyl orange, n
  • en  sodium 4-{[4-(dimethylamino)phenyl]diazenyl}benzenesulfonate, n
  • for  C14H14N3NaO3S

Química analítica

Definición
Indicador acidobàsic del grup dels azocolorants amb un interval de viratge comprès en entre pH 3,1 i pH 4,4.

Nota

  • En forma àcida, el taronja de metil és de color vermell, en canvi, en forma alcalina, és de color groc.

    El taronja de metil és un àcid monobàsic, elèctricament neutre però amb una càrrega positiva i una de negativa (es tracta d'un zwitterió), amb un pKa en aigua de 3,5.

    La preparació del taronja de metil es fa a partir de l'àcid sulfanílic i de la N,N-dimetilanilina. El producte que s'obté en la reacció de copulació és la forma àcida, de color vermell, que es coneix com a heliantina. En medi alcalí, es converteix en la sal de sodi, de color groc, per bé que abans passa per una tonalitat taronja, que és la que es coneix pròpiament com a taronja de metil.
  • ca  taula periòdica dels elements, n f
  • ca  taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
  • ca  taula periòdica, n f sin. compl.
  • es  tabla de Mendeléyev, n f
  • es  tabla periódica, n f
  • es  tabla periódica de los elementos, n f
  • en  Mendeleev's table, n
  • en  periodic table, n
  • en  periodic table of the elements, n

Química inorgànica

Definición
Taula que conté els elements ordenats pel nombre atòmic en ordre ascendent d'acord amb la periodicitat de llurs propietats químiques i físiques.

Nota

  • La taula periòdica dels elements i la periodicitat que mostra es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint segons el principi d'Aufbau.

    Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs.

    Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files primera, segona i tercera formen els períodes curts; les files quarta, cinquena, sisena i setena són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del nombre quàntic principal dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del segon període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes.

    Els grups classifiquen els elements en diferents columnes, segons que tinguin la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic.

    Els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc s comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc d comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc p comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc f no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten.

    La taula periòdica dels elements té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual es fonamentava en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu nombre atòmic. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, amb els elements que presenten similituds en columnes verticals.
  • ca  taula periòdica dels elements, n f
  • ca  taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
  • ca  taula periòdica, n f sin. compl.
  • es  tabla de Mendeléyev, n f
  • es  tabla periódica, n f
  • es  tabla periódica de los elementos, n f
  • en  Mendeleev's table, n
  • en  periodic table, n
  • en  periodic table of the elements, n

Química inorgànica

Definición
Taula que conté els elements ordenats pel nombre atòmic en ordre ascendent d'acord amb la periodicitat de llurs propietats químiques i físiques.

Nota

  • La taula periòdica dels elements i la periodicitat que mostra es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint segons el principi d'Aufbau.

    Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs.

    Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files primera, segona i tercera formen els períodes curts; les files quarta, cinquena, sisena i setena són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del nombre quàntic principal dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del segon període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes.

    Els grups classifiquen els elements en diferents columnes, segons que tinguin la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic.

    Els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc s comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc d comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc p comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc f no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten.

    La taula periòdica dels elements té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual es fonamentava en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu nombre atòmic. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, amb els elements que presenten similituds en columnes verticals.
  • ca  taula periòdica dels elements, n f
  • ca  taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
  • ca  taula periòdica, n f sin. compl.
  • es  tabla de Mendeléyev, n f
  • es  tabla periódica, n f
  • es  tabla periódica de los elementos, n f
  • en  Mendeleev's table, n
  • en  periodic table, n
  • en  periodic table of the elements, n

Química inorgànica

Definición
Taula que conté els elements ordenats pel nombre atòmic en ordre ascendent d'acord amb la periodicitat de llurs propietats químiques i físiques.

Nota

  • La taula periòdica dels elements i la periodicitat que mostra es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint segons el principi d'Aufbau.

    Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs.

    Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files primera, segona i tercera formen els períodes curts; les files quarta, cinquena, sisena i setena són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del nombre quàntic principal dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del segon període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes.

    Els grups classifiquen els elements en diferents columnes, segons que tinguin la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic.

    Els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc s comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc d comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc p comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc f no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten.

    La taula periòdica dels elements té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual es fonamentava en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu nombre atòmic. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, amb els elements que presenten similituds en columnes verticals.
  • ca  tautòmer, n m
  • es  tautómero, n m
  • en  tautomer, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels isòmers estructurals d'un compost que difereixen entre si en la posició d'un hidrogen en α respecte d'un grup carbonil o respecte de l'àtom de carboni enllaçat a un grup imino i que estan en equilibri químic.

Nota

  • Els tautòmers no són estructures ressonants.

    Vegeu també tautomeria cetoenòlica i tautomeria imina-enamina.
  • ca  tautomeria, n f
  • ca  tautomerisme, n m sin. compl.
  • es  tautomería, n f
  • es  tautomerismo, n m
  • en  tauromerism, n

Química orgànica

Definición
Isomeria dinàmica en la qual els tautòmers existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.

Nota

  • La composició d'equilibri d'un sistema tautomèric és determinada, en cada temperatura, per la diferència d'energia lliure entre els tautòmers.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  tautomeria anell-cadena, n f
  • es  tautomería anillo-cadena, n f
  • en  ring-chain tautomerism, n

Química orgànica

Definición
Tautomeria entre un compost de cadena oberta i la forma cíclica corresponent.

Nota

  • És un exemple de tautomeria anell-cadena l'equilibri que es dona en els sucres entre els γ-hidroxialdehids o els δ-hidroxialdehids i els hemiacetals cíclics de cinc o sis membres (vegeu la imatge).