Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  temps de retenció, n m
  • es  tiempo de retención, n m
  • en  retention time, n
  • sbl  tR

Química analítica

Definición
Temps transcorregut des que s'injecta un compost a una columna cromatogràfica fins que apareix el màxim del seu pic.
  • ca  temps de retenció ajustat, n m
  • es  tiempo de retención ajustado
  • en  adjusted retention time
  • sbl  tR'

Química analítica

Definición
Diferència entre el temps de retenció i el temps de demora.

Nota

  • Matemàticament, el temps de retenció ajustat s'expressa com tR' = tR − tO, en què tR és el temps de retenció i tO és el temps de demora.
  • ca  temps de demora, n m
  • ca  temps de retenció d'un compost no retingut, n m
  • es  tiempo básico, n m
  • es  tiempo de retención de un compuesto no retenido, n m
  • en  hold-up time, n
  • en  retention time of an unretained compound, n
  • sbl  tM
  • sbl  tO

Química analítica

Definición
Temps que tarda la fase mòbil o un compost que no interacciona amb la fase estacionària a recórrer una columna cromatogràfica.
  • ca  temps de semireacció, n m
  • ca  temps de vida mitjana, n m
  • es  tiempo de semirreacción, n m
  • es  tiempo de vida media, n m
  • en  half life, n
  • sbl  τ1/2

Química física

Definición
Temps que ha de transcórrer perquè, donada una reacció química del tipus a A → B, la concentració inicial del reactiu es redueixi a la meitat.

Nota

  • L'expressió matemàtica que adopta el temps de semireacció varia en funció de l'ordre de reacció.

    Si és una reacció de primer ordre, el temps de semireacció és $\tau_{1/2} = \frac{\ln 2}{ak}$, en què k és la constant de velocitat de la reacció, mentre que per al cas general d'una reacció d'ordre n és $\tau_{1/2} = \frac{1}{ak (n-1)}\frac{2^{n-1}-1}{[A]^{n-1}_0}$, en què [A]0 és la concentració inicial de reactiu A.
    Per al cas de reaccions en què intervenen diversos reactius en quantitats no estequiomètriques, cadascun dels reactius té associat el seu corresponent temps de semireacció, de manera que el concepte de temps de semireacció global de la reacció deixa de tenir sentit.
  • ca  temps de vida, n m
  • es  tiempo de vida, n m
  • en  lifetime, n
  • sbl  τ

Química física

Definición
Interval de temps necessari perquè l'estat d'un sistema experimenti un canvi.

Nota

  • Típicament es fa referència al temps de semivida (τ1/2), que correspon al canvi de la propietat a la meitat del seu valor.
  • ca  temps de semireacció, n m
  • ca  temps de vida mitjana, n m
  • es  tiempo de semirreacción, n m
  • es  tiempo de vida media, n m
  • en  half life, n
  • sbl  τ1/2

Química física

Definición
Temps que ha de transcórrer perquè, donada una reacció química del tipus a A → B, la concentració inicial del reactiu es redueixi a la meitat.

Nota

  • L'expressió matemàtica que adopta el temps de semireacció varia en funció de l'ordre de reacció.

    Si és una reacció de primer ordre, el temps de semireacció és $\tau_{1/2} = \frac{\ln 2}{ak}$, en què k és la constant de velocitat de la reacció, mentre que per al cas general d'una reacció d'ordre n és $\tau_{1/2} = \frac{1}{ak (n-1)}\frac{2^{n-1}-1}{[A]^{n-1}_0}$, en què [A]0 és la concentració inicial de reactiu A.
    Per al cas de reaccions en què intervenen diversos reactius en quantitats no estequiomètriques, cadascun dels reactius té associat el seu corresponent temps de semireacció, de manera que el concepte de temps de semireacció global de la reacció deixa de tenir sentit.
  • ca  tennes, n m
  • es  teneso, n m
  • en  tennessine, n
  • sbl  Ts

Química inorgànica

Definición
Element del grup 17, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 117 i massa atòmica 293.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts del tennes són artificials i inestables.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  tensió interficial, n f
  • es  tensión interfacial, n f
  • en  interfacial tension, n
  • sbl  γ

Química física

Definición
Coeficient de proporcionalitat entre el treball necessari per a incrementar l'àrea d'una interfície i l'increment provocat.

Nota

  • La tensió interficial ve donada per dw = γ dS, en què dw és el treball realitzat per a incrementar la superfície de la interfície en un dS.

    La tensió interficial és una conseqüència de l'existència de forces d'atracció no compensades a la interfície. Suposant, per exemple, una interfície líquid-gas (vegeu la imatge), les molècules de la interfície no tenen les forces d'atracció compensades com les de les dues fases. Per tant, incrementar l'àrea de la interfície significa fer un treball per a portar més molècules a una situació energèticament desfavorable.

    L'existència de la tensió interficial és el motiu pel qual les gotes són esfèriques, ja que per a un determinat volum tenen la mínima superfície.

    La tensió interficial sempre disminueix quan es produeix algun fenomen d'adsorció a la interfície.

    Les unitats de mesura de la tensió interficial en el sistema internacional d'unitats són newton partit per metre, N m−1.

    Vegeu també tensió superficial.
  • ca  tensió superficial, n f
  • es  tensión superficial, n f
  • en  surface tension, n
  • sbl  γ

Química física

Definición
Tensió interficial en què una de les dues fases és l'aire.

Nota

  • La tensió superficial depèn de les forces de cohesió entre les molècules de l'altra fase i, per tant, és molt més elevada per als sòlids que per als líquids.

    Entre els líquids habituals, el valor més elevat de la tensió superficial correspon a l'aigua, a causa de l'existència dels enllaços d'hidrogen.

    La tensió superficial dels líquids es pot mesurar amb un estalagmòmetre o a partir de mesures d'ascens capil·lar.
  • ca  agent tensioactiu, n m
  • ca  tensioactiu, n m
  • es  agente tensioactivo, n m
  • es  tensioactivo, n m
  • en  surfactant, n

Química física

Definición
Substància capaç de disminuir de manera notable la tensió interficial en una interfície.

Nota

  • Les molècules d'un agent tensioactiu són formades per dues parts: una cadena hidrocarbonada hidròfoba i un grup que pot ser polar (com en els agents tensioactius no iònics) o iònic (com en els agents tensioactius iònics), el qual és hidròfil. La part hidròfoba de la molècula fa que sigui poc soluble en aigua i que tingui tendència a adsorbir-se a la interfície, fet que provoca una brusca disminució de la tensió interficial. Aquesta característica fa que els agents tensioactius siguin molt útils en els detergents, en les quals s'empren habitualment per a disminuir l'angle de contacte entre el líquid i el sòlid i fer que el sòlid es mulli millor.