Educació > Currículum i cicles educatius
- ca educació obligatòria, n f
- ca ensenyament obligatori, n m
- es educación obligatoria, n f
- es enseñanza obligatoria, n f
- fr enseignement obligatoire, n m
- en compulsory education, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definición
Nota
- L'etapa de l'educació obligatòria varia segons el país. Al sistema educatiu espanyol correspon a les edats compreses entre els sis i els setze anys.
Educació > Currículum i cicles educatius
- ca educació primària, n f
- ca ensenyament primari, n m
- ca primera ensenyança, n f sin. compl.
- es educación primaria, n f
- es enseñanza primaria, n f
- fr enseignement primaire, n m
- en primary education, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definición
Nota
- 1. La denominació catalana primera ensenyança és pròpia d'Andorra.
- 2. L'educació primària, actualment, s'organitza en tres cicles: cicle inicial d'educació primària (6-8 anys), cicle mitjà d'educació primària (8-10 anys) i cicle superior d'educació primària (10-12 anys).
Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
- ca educació formal, n f
- ca educació reglada, n f
- ca ensenyament reglat, n m
- ca estudis reglats, n m pl
- es educación formal, n f
- es educación reglada, n f
- es enseñanza reglada, n f
- es estudios reglados, n m pl
- fr éducation formelle, n f
- en formal education, n
Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
Definición
Educació > Currículum i cicles educatius
- ca educació secundària, n f
- ca ensenyament secundari, n m
- es educación secundaria, n f
- es enseñanza secundaria, n f
- fr enseignement secondaire, n m
- en secondary education, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definición
Nota
- L'educació secundària es divideix actualment en dos cicles: l'educació secundària obligatòria (dels 12 als 16 anys) i el batxillerat (dels 16 als 18 anys).
Educació > Currículum i cicles educatius
- ca educació secundària obligatòria, n f
- ca segona ensenyança, n f sin. compl.
- ca ESO, n f sigla
- es educación secundaria obligatoria, n f
- es ESO, n f sigla
- fr collège, n m
- en compulsory lower secondary education, n
- en compulsory secondary education, n
- en lower secondary education, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definición
Nota
- 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
- 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys). Si no es té el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, a partir dels 16 anys es pot accedir als programes de formació i inserció (PFI) o, a partir dels 17 anys, es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà si se supera la prova d'accés.
Socialització, Educació > Reproducció social i cultural
- ca educació social, n f
- es educación social, n f
- fr éducation sociale, n f
- en social education, n
Socialització, Educació > Reproducció social i cultural
Definición
Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
- ca educació superior, n f
- ca ensenyament superior, n m
- es educación superior, n f
- es enseñanza superior, n f
- fr enseignement supérieur, n m
- en higher education, n
Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
Definición
Nota
- L'educació superior està constituïda per l'educació universitària, els ensenyaments artístics superiors i els cicles formatius de grau superior.
Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
- ca educador | educadora, n m, f
- es educador | educadora, n m, f
- fr éducateur | éducatrice, n m, f
- en educator, n
Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
Definición
Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics
- ca efecte extern, n m
- ca externalitat, n f
- es efecto externo, n m
- es externalidad, n f
- en external effect, n
- en externality, n
Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics
Definición
Nota
- Els efectes externs poden ser positius o economies externes, si el benefici social d'una activitat és superior al cost reflectit en els preus de mercat (per exemple, l'educació), o negatius o diseconomies externes, si una activitat genera uns costos socials superiors al cost reflectit en el preu (per exemple, la contaminació). Tots dos casos constitueixen una causa de fallida del mercat, ja que els preus no reflecteixen la totalitat dels beneficis o els costos, i el mercat no portarà al nivell òptim l'activitat generadora de l'efecte extern.
Metodologia > Bases epistemològiques
- ca efecte Hawthorne, n m
- es efecto Hawthorne, n m
- fr effet Hawthorne, n m
- en Hawthorne effect, n
Metodologia > Bases epistemològiques
Definición
Nota
- La denominació efecte Hawthorne prové de l'efecte observat en els treballadors de la planta Hawthorne de la Western Electric Company, als Estats Units. En aquesta empresa es va observar que els canvis en la il·luminació, tant si se n'augmentava com si se'n disminuïa la intensitat, milloraven la productivitat dels treballadors, perquè sabien que en qualsevol dels dos casos eren observats.