Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
educació obligatòria educació obligatòria

Educació > Currículum i cicles educatius

  • ca  educació obligatòria, n f
  • ca  ensenyament obligatori, n m
  • es  educación obligatoria, n f
  • es  enseñanza obligatoria, n f
  • fr  enseignement obligatoire, n m
  • en  compulsory education, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Període d'escolarització que, de manera reglada, ha de cursar tota la població d'un país.

Nota

  • L'etapa de l'educació obligatòria varia segons el país. Al sistema educatiu espanyol correspon a les edats compreses entre els sis i els setze anys.
educació primària educació primària

Educació > Currículum i cicles educatius

  • ca  educació primària, n f
  • ca  ensenyament primari, n m
  • ca  primera ensenyança, n f sin. compl.
  • es  educación primaria, n f
  • es  enseñanza primaria, n f
  • fr  enseignement primaire, n m
  • en  primary education, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Primera etapa de l'educació obligatòria que té la finalitat de proporcionar a l'alumne una formació comuna que faci possible l'adquisició dels elements culturals bàsics, els aprenentatges relatius a la comprensió i expressió oral i escrita en els diversos llenguatges i una progressiva autonomia.

Nota

  • 1. La denominació catalana primera ensenyança és pròpia d'Andorra.
  • 2. L'educació primària, actualment, s'organitza en tres cicles: cicle inicial d'educació primària (6-8 anys), cicle mitjà d'educació primària (8-10 anys) i cicle superior d'educació primària (10-12 anys).
educació reglada educació reglada

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  educació formal, n f
  • ca  educació reglada, n f
  • ca  ensenyament reglat, n m
  • ca  estudis reglats, n m pl
  • es  educación formal, n f
  • es  educación reglada, n f
  • es  enseñanza reglada, n f
  • es  estudios reglados, n m pl
  • fr  éducation formelle, n f
  • en  formal education, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definición
Educació portada a terme de manera regular i sistemàtica, sotmesa a les normatives legals pel que fa al currículum i que porta a l'obtenció d'una acreditació o títol oficial.
educació secundària educació secundària

Educació > Currículum i cicles educatius

  • ca  educació secundària, n f
  • ca  ensenyament secundari, n m
  • es  educación secundaria, n f
  • es  enseñanza secundaria, n f
  • fr  enseignement secondaire, n m
  • en  secondary education, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Etapa de l'educació reglada que segueix l'educació primària i que actualment comprèn sis cursos acadèmics, en la qual es completen, aprofundeixen i complementen els ensenyaments de l'educació primària.

Nota

  • L'educació secundària es divideix actualment en dos cicles: l'educació secundària obligatòria (dels 12 als 16 anys) i el batxillerat (dels 16 als 18 anys).
educació secundària obligatòria educació secundària obligatòria

Educació > Currículum i cicles educatius

  • ca  educació secundària obligatòria, n f
  • ca  segona ensenyança, n f sin. compl.
  • ca  ESO, n f sigla
  • es  educación secundaria obligatoria, n f
  • es  ESO, n f sigla
  • fr  collège, n m
  • en  compulsory lower secondary education, n
  • en  compulsory secondary education, n
  • en  lower secondary education, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Etapa de l'educació secundària de caràcter obligatori que comprèn actualment quatre cursos acadèmics i que té la finalitat de transmetre a l'alumne els elements bàsics de la cultura, formar-lo per a assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-lo o bé per a la incorporació a la vida activa, o bé per a accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.

Nota

  • 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
  • 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys). Si no es té el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, a partir dels 16 anys es pot accedir als programes de formació i inserció (PFI) o, a partir dels 17 anys, es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà si se supera la prova d'accés.
educació social educació social

Socialització, Educació > Reproducció social i cultural

  • ca  educació social, n f
  • es  educación social, n f
  • fr  éducation sociale, n f
  • en  social education, n

Socialització, Educació > Reproducció social i cultural

Definición
Disciplina de caràcter pedagògic que aglutina diverses formes i pràctiques professionals de l'educació no formal que té l'objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones, mitjançant la creació de contextos propicis per al desenvolupament personal i social i l'acompanyament de les persones en el seu procés de socialització i d'incorporació social.
educació superior educació superior

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  educació superior, n f
  • ca  ensenyament superior, n m
  • es  educación superior, n f
  • es  enseñanza superior, n f
  • fr  enseignement supérieur, n m
  • en  higher education, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definición
Etapa que segueix l'educació secundària amb la qual, un cop superada, s'obté una titulació superior.

Nota

  • L'educació superior està constituïda per l'educació universitària, els ensenyaments artístics superiors i els cicles formatius de grau superior.
educador | educadora educador | educadora

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  educador | educadora, n m, f
  • es  educador | educadora, n m, f
  • fr  éducateur | éducatrice, n m, f
  • en  educator, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definición
Persona que s'ocupa de la formació d'infants, joves i adults amb l'objectiu d'aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat.
efecte extern efecte extern

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics

  • ca  efecte extern, n m
  • ca  externalitat, n f
  • es  efecto externo, n m
  • es  externalidad, n f
  • en  external effect, n
  • en  externality, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics

Definición
Efecte, positiu o negatiu, que les accions de producció o consum d'una empresa o un agent econòmic causen a altres empreses, agents o entitats, i que no queda reflectit en els preus de mercat.

Nota

  • Els efectes externs poden ser positius o economies externes, si el benefici social d'una activitat és superior al cost reflectit en els preus de mercat (per exemple, l'educació), o negatius o diseconomies externes, si una activitat genera uns costos socials superiors al cost reflectit en el preu (per exemple, la contaminació). Tots dos casos constitueixen una causa de fallida del mercat, ja que els preus no reflecteixen la totalitat dels beneficis o els costos, i el mercat no portarà al nivell òptim l'activitat generadora de l'efecte extern.
efecte Hawthorne efecte Hawthorne

Metodologia > Bases epistemològiques

  • ca  efecte Hawthorne, n m
  • es  efecto Hawthorne, n m
  • fr  effet Hawthorne, n m
  • en  Hawthorne effect, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definición
Conjunt de canvis en el comportament de les persones quan se saben observades durant un procés de recerca, de manera que el comportament observat en la recerca no correspon exactament a l'habitual.

Nota

  • La denominació efecte Hawthorne prové de l'efecte observat en els treballadors de la planta Hawthorne de la Western Electric Company, als Estats Units. En aquesta empresa es va observar que els canvis en la il·luminació, tant si se n'augmentava com si se'n disminuïa la intensitat, milloraven la productivitat dels treballadors, perquè sabien que en qualsevol dels dos casos eren observats.